REVOLUCIÓN AMERICANA:

REVOLUCIÓ AMERICANA:

La guerra francoindia, el més important és q ensenya a lluitar a lelema es milicies colonials, i el sogon problema és que les guerres són realment cares. Ací tenen lloc les càrregues fiscals. La qual coses els britànics de les colònies. Cap impost sense representació. Eixa era la primera injustícia.

Després la metròpoli volia controlar el começ i la capacitat d’armar vaixells. Els colons volien autonomia per a poder controlar una part del negoci.

Altre element important era que les colònies britàniques des de rincipi tenien una tradició de les assemblees locals. La qual cosa té molt a veure amb les caracterísitiques religioses. (power)

Fases:

1. des del final de les guerres indies, una dècada on hi ha una batalla per poder enviar reepresentants en el parlament angles i negociar els impostos a assumir, ací al final, es produeix un motí en boston, on agafen un carregament de té i el llançen al mar. I a partir d’este moment, es constitueix el primer congrés continental, on encara no trenquen amb gb, sino q exigeixen no acceptar cap impors. I comença una guerra.
2. Declaració de drets de virginia, basada en el bill of rights. Un més després, es quan es proclama la independència, i a partir d’ací l’element és rupturista.

Qüestions fonamentals: constitució restauradora anglesa. La metròpoli que subvertèix i trenca l’ordre.

A banda, ca persona va pensar en la revolució, cap persona pensava en acabar en una república. El procés revolucionari acaba generant noves cituacions. A més, la revolució americana no aporta grans coses després del q deia locke. X o tot açò comporta l’autodeterminació, nega el poder reial. A més la legitimitat poítica per herència, serà negada. Proclamació de la igualtat civil de totes les persones i el dret a la felicitat, i q els poder úblics no t’impedisquen poder fer el teu projecte de vida.

Es produeix en un moment hitòric on en Europa està en plena revolució social.

La situacio intel·lectual més imortant està en una sèrie d’articles de pensadors:

. hamilton: desconfia de la ciutadania i del seu poder, per tant, vol un poder central molt fort, li reocupa molt més el desgovern q l’abús de poder. Defensarà un executiu fort. Sóposava de forma radical als q volia autonimia dels estats i als q vulguera faccions, a més entenia q no hauria d’aver divisió de poders. Contrari al lliure comerç, favoria l’autarquia x a afavorir la feble indústria anglesa. Per tant, es creia q el millor era el proteccionisme, a més desconfia de qualsevol tendència democràtica, ja que entenia que el que té diners és x q és bo. A més entenia que la majoria podria prendre decissions en conta dels seues interessos. Hamilton plantejava un pesimisme funcionament norma del parlament és per faccions, la qual cosa limita al poder. A part és artidari de lautonomia dels estats. Va redactar la declaració de drets. Ell no era partidari d’escriure-la, a¡ja que creia q una vegada s’escrivien els drets és limitaven.

A part, és l’autor de la segona enment¡da, “dret a tenir armes”, en certa part, dret a la rebelió, dret a contraatacar l’amenaça a l’estat lliure. Ara s’entén més com un dret individual.

Madison i discursió amb Jefferson.

Jefferson diu q el govern és una amenaça permanent per als governants. Dret d’herència, en contra del dret de primogeneitura. S’opossava a l’esclavitut, defensa de llivertat religiosa i de pensament.

Hamilton i jefferson coincidien en el principi de sobirania. Jefferson cencentraba l’acció opular en un únic àmbit de sobirania i hamilton, revclamarà que el poder del sobirà es concentre. Madison, no creu en la sobirania, considera que és una abstracció.

A Madision li importa moltíssim les faccions i les divisinons, x o jefferson diu q és bo.

El nou sistema institucional americà

Han de triar una nova forma de triar l’executiu, un executiu fort. S’ha de triar dirctament al president i es posa la idea de q el poder limita al poder, la qual cosa s’implantarà la divisió forta de poders. La divisió de poders d’estats units és la més elaborada que hi ha.

I al matix temps, es mantindrà un poder molt fort de les assemblees locals i dels estats de les federacions.

La declaració de drets que incorpora, no passa per tribunals especials. (no Tribunal Constitucional.

Sistema d’institucions molt complex per elecció directa.

REVOLUCIÓ FRANCESA:

Revolució instauradora.

No hi havia una gran homogeneïtat de classes. En la revolució francessa encara q no hi haja dones, tindran una importància mlt gran, al igual que els retors, i les classes baixes.

Molts dels elements de l’imaginari col·lectiu, neixen ,és amb l’impacte de la revolució francesa.

En Europa, obri un espai revolucionari qeu obri quasi un segle. Quasi tot el món occidental, tanca el procés de revolució en 1870. a partir d’ací, els element revolucionaris seran uns altres.

Idees que van induïr a la revoluvció?

Moltes idees il·lustrades, o dels crítics de la il·lustració com Rousseau, i fonamentalment, moltes d’estes idees havien influït en una part menor de la societat:

- noblesa de toga

- noblesa d’estapa

- burgesia q solia viure de l’intercanv.

X o si miirem a voltaire i rousseau, no podem entendre la lògica revolucionària. X a entendre la revolució, cal tenir encompte, q des del primer moment, semre va ser una revolució amenaçada x vorces internes i externes.

la demcràcia d’Atenes se sustentava en un element militar, les persones lliurs de grècia amb una llança i escut, i podien lluitar, tenien poder, al igual que en França.

Al llarg de la revolució, no hi ha una el·laboració teòrica revolucionària. Però moltes de es coses quee eixiran dací, sí tindran un element importantíssim: idea de lexèrcit nacional (integrat per la població).

REVOLUCIÓ MODERADA (més burgesa)

Elements ideològics més imortants: “el tercer estat”, declaració dels drets de l’home i el ciutadà i...

Com es produeix?

 I¡

Com havia pasat en la majoria dels estats, les corts havien d’estar controlades pels reis absoluts, la situació econòmica francesa er molt catastròfia. Així que es convocaren estats Generals.

...