LES COMPETÈNCIES MATEMÀTIQUES I EL SENTIT DE L’ESCOLA Carlos Gallego

Núria Cortès Vilarmau. Didàctica de la Matemàtica II. 4t Educació Infantil. UManresa [pic 1]

LES COMPETÈNCIES MATEMÀTIQUES I EL SENTIT DE L’ESCOLA  Carlos Gallego

A partir de l’article de Carlos Gallego, penso que l’autor s’apropa a les matemàtiques des del paradigma de la complexitat. És planteja els processos mentals dels infants com a sistemes compostos per experiències viscudes, coneixements adquirits, expectatives, propòsits, intencions, formes d’expressar-se, emocions, etc.

Tot això l’autor ho resum en un objectiu final que és donar una mica de llum a les conseqüències pedagògiques que té el fet de considerar que les persones i les aules són sistemes complexos, per unir la inclusivitat de les aules i la qualitat dels aprenentatges. En aquest sentit, relaciona l’aprenentatge de les matemàtiques amb la realitat social de les aules i amb la seva transformació progressiva en una comunitat inclusiva que es fonamenta en convertir informació en coneixement. I és important tenir en compte la raó, les emocions i els valors de convivència i enfocar les matemàtiques de manera que els diferents “sabers” i els diferents “saber fer” s’integrin en les experiències que viuen els infants i contextualitzant-les perquè es relacionin amb situacions concretes i amb la necessitat d’entendre-les.

Tal com diu l’autor “Si buidem de contingut les interaccions de les aules en els processos didàctics, buidem també de significat les comunicacions que poden generar-se o les experiències que s’hi poden viure” (Gallego, pàg.101) això vol dir que no podem “prohibir” que els infants es comuniquin les idees individuals que tenen, ni que les converses estiguin buides de contingut. És a dir, que no “parlin per parlar”, sinó que en la conversa hi hagi un tema de debat o d’interès que motivi als infants a trobar respostes a les seves preguntes i hipòtesis. Les pràctiques parteixen d’una problemàtica que necessita donar resposta, creant una xarxa de comunicació, confrontació d’idees, debat.

''Els i les alumnes han de viure amb naturalitat aquests processos matemàtics; però no poden ser espontanis'' (Gallego, pàg 104), amb aquesta frase ens vol transmetre que la mestra te els seus objectius que vol aconseguir, com per exemple la pràctica que vam realitzar a l'aula, sobre la terra i el sol, on l'Antònia, tenia pensat l'objectiu amb els materials corresponents, però la manera de realitzar la maqueta era lliure, però hi havia una intencionalitat. Són, per tant, coneixements que el docent representa i que sap, abans de començar el curs, que ha de transmetre. La mestra és l'encarregada de transmetre coneixements i també de tenir cura del contingut que vol que els infants aprenguin, per tal que sigui així, hauria de ser: coherent, estructurat i que tingui un sentit cultural. Per exemple si fos una activitat espontània, passaria a totes les aules i no es pensa el que volem que passi. Això apareix quan hi ha una situació amb situacions complexes que provoquin el pensament dels infants que s'impliquin de forma activa. Per tant, el mestre està interessat pel text de càlcul com a acció. Però, alhora, està interessat pel sentit global de l'aula i per mantenir-ne la coherència conjugant les diferents accions i interaccions que hi tenen lloc. El seu paper va molt més enllà de l'escriptura del text, el seu interès se centra a donar sentit al text com a acció dins del context de sentit de l'aula.

Pel que fa al punt de ‘‘Les experiències: el coneixement que s’adquireix a partir del món de la vida didàctica’’, l’autor ens esmenta a Habermans (1999), on ens explica que dins l’aula els infants s’han de sentir còmodes conversant sobre les matemàtiques, és on ell ho engloba com a ‘’Món de vida’’, és a dir, és la vida que es genera a l’aula, a partir de la identitat de la classe i el benestar de les persones. Per tant, és molt important mantenir un clima afectiu i de confiança on els nens i nenes puguin ser lliure d’expressar sentiments i emocions i les seves pròpies idees, en definitiva han de construir un significat d’aula tots junts, en comunitats.

...