Presentació i temes de l’àlbum ESPONJA (2022)

Magalí Sare, o l’esponja artística

Magalí Sare

Artistes convidades: Milhanas, Elena Gadel

Direcció Artística: Laura Marsal

Programa: Presentació i temes de l’àlbum ESPONJA (2022)

Petit Palau, 21 de maig de 2022

Segons el DIEC, una esponja és una “peça de material sintètic porós que s’empra en la neteja i com a absorbent”. Magalí Sare ha triat aquesta paraula per convertir-la en el nom del seu segon disc en solitari, el qual presentà el passat dissabte al Petit Palau mitjançant un concert que resultà prou íntim, tenint en compte que els assistents no arribaren a ser ni dos-cents. En l’hora i mitja que va durar l’esdeveniment, la cantautora va demostrar per què aquest títol li escau tan bé no només a la seva música, sinó també a la seva personalitat artística.

Una esponja és un objecte porós, i Sare evidencià aquesta qualitat a través de lletres clares i sinceres, com la del tema “MALIFETES”. Així mateix, Sare va palesar la seva faceta de multiinstrumentista amb talent, car fou superba no només amb la seva veu afinada i pura, pràcticament blanca, sinó també amb acompanyaments de sintetitzadors i algun solo de flauta travessera interpretat amb tanta agilitat que semblava més fàcil del que realment devia ser. A més, la barcelonina va encisar el públic amb els seus comentaris entre cançons, tan propers que feien que la distància entre les grades del darrere de la sala i l’escenari no fos tanta.

Aparentment, és complicat formar una analogia entre una proposta musical i la neteja, però no és impossible, i és que un pont entre aquests dos conceptes podria ser el d’un procés de catarsi. No debades, l’artista va enunciar, després d’interpretar la primera cançó, titulada justament “HOLA”, que aquest disc tracta la configuració de la seva personalitat. Certament, gràcies a la dicció perfecta de Sare, una audiència atenta i engrescada va poder testimoniar els resultats d’aquest viatge introspectiu, en forma, per exemple, de reflexions recitades sobre la mateixa activitat musical a “NO SÉ CANTAR”. La netedat fou present també en la cura que es va poder apreciar en molts àmbits i en tot moment, des de la gran feina dels tècnics de so i d’il·luminació, amb jocs d’ombres i colors sincronitzats amb el so, al talent dels tres músics que acompanyaven Sare a l’escenari, passant pel vestuari asimètric de la cantautora, dissenyat per a l’ocasió, i el seu bon control del micròfon perquè el so fos sempre adient.

Finalment, arribem a la característica comuna més notòria tant d’una esponja comuna com de l’ESPONJA de Sare: l’absorció. Si s’hagués de resumir aquella experiència amb un substantiu, aquest seria, sens dubte, eclecticisme. Seria difícil emmarcar aquest àlbum en un sol gènere, i és que durant el concert fou possible detectar tints alternatius, com la influència de la cantant neozelandesa Kimbra amb diferents sintetitzadors i progressions harmòniques interessants de “MAI T’HE VIST PLORAR”, com també pinzellades de la cançó d’autor més acústica, en temes com “ETC.”. Sare treu profit també de diverses llengües: a més del català i el castellà, presentà composicions en portuguès, com “SEMPRE VENS ASSIM”, acompanyada de la veu vellutada de la lusitana Milhanas. A més, el públic va poder gaudir de l’encreuament de diverses disciplines artístiques, ja que es va incloure un fragment de dansa contemporània a càrrec de Laura Marsal.

...