Agents Economics

Agents economics: El consum, la producció i la distribució son activitats humanes que tenen com a fi últim la satisfacció de necessitats emprant recursos escassos. Totes aquestes activitats s’anomenen activitats econòmiques perquè hi es present el cost d’oportunitat, ja que en fer-les cal prendre decisions renunciant a les opcions no escollides. Aquestes decisions son preses per famílies, empreses i sector públic que son els decisors de l’economia. Les decisions que poden prendre els diversos agents depèn del sistema econòmic. (Mercat= (presa de decisions) famílies i empreses. Mixta =(presa de decisions) famílies, empreses i sector públic. Assignació de recursos (mercat i mixta)= mercat. Planificació centralitzada= sector públic) funcions i característiques dels agents econòmics en un sistema d’economia mixta: -els consumidors, agrupats en famílies o economies domestiques, decideixen quins bens i serveis consumir per satisfer millor les seves necessitats. –les empreses prenen decisions sobre la producció i distribució de bens i serveis, normalment a canvi d’un benefici. -El sector públic, format per les diverses administracions publiques , te com a objectiu principal aconseguir el màxim benestar per al conjunt de la societat i per aconseguir-ho ha de prendre les decisions oportunes. La racionalitat econòmica consisteix a triar, d’entre les possibilitats disponibles, aquella que procura mes utilitat o benestar. Es així com tria un agent econòmic per resoldre el problema de l’escassetat econòmica. Les families: Els consumidors, agrupats en families o economies domestiques, decideixen racionalment sobre qüestions relacionades amb el consum, es a dir, sobre quins son els bens i serveis que millor satisfan les seves necessitats. En aquestes decisions influeixen: -Preferencies. Davant dos o mes bens o serveis de les mateixes característiques i que satisfan la mateixa necessitat la decisió dependrà dels gustos o les preferències de cadascú. – Nivell d’ingressos: molts cops, fins i tot tenint ben definides les preferències, no es pot satisfer la necessitat d’adquirir un determinat be o servei per manca de disponibilitat econòmica. El nivell d’ingressos condiciona la capacitat de despesa, però fins i tot les persones mes riques han de ajustar-se a un pressupost. Els recursos productius pertanyen a les persones i aquestes els venen o els lloguen a les empreses a canvi d’una remuneració, la renda, que representa el valor o el preu que es paga per la utilització d’un recurs productiu en un període de temps determinat. La renda rep diferents noms, en funció dels recursos productiu que la generi; salari, si procedeix del treball; lloguer, si prové dels recursos naturals, i interès, quan te el seu origen en el capital. Un pressupost es el còmput fet per escrit de despeses i ingressos. El terme s’utilitza col•loquialment per a referir-se a la disponibilitat de recursos econòmics. Així, diem que tenim poc pressupost quan els nostres recursos son escassos. La composició de les famílies: Tots els membres de les famílies son consumidors, però no tots participen de la mateixa manera en el procés productiu i fins i tot, alguns no ho fan. Tenint en compte aquest criteri les famílies es classifiquen en: - empresaris: son els qui organitzen i coordinen l’activitat productiva per a assolir uns objectius marcats prèviament. La figura de l’empresari varia segons la grandària de l’empresa. En la petita i mitjana empresa (pime), propietat i gestió estan reunides en la mateixa persona, mentre que en les grans empreses, propietari i empresari solen ser persones diferents, com que els empresaris decideixen sobre tot allò convenient per a la seva empresa, se’ls anomena autònoms. Treballadors: son l’element humà que, sota la direcció de l’empresari, participa en el procés productiu, aportant el seu treball a canvi d’un preu anomenat salari. En defensa de les condicions de treball i dels salaris, els treballadors s’organitzen en sindicats per negociar de forma col•lectiva amb els empresaris. Sindicats: son associacions per a la defensa dels interessos dels treballadors. – Rendistes: el treball es la font d’ingressos principal per a moltes famílies, però no sempre es l’única. Així, els recursos productius capital i recursos naturals també son fonts generadores de renda per a famílies ja que, per exemple els diners financen l’activitat empresarial i sense les primeres matèries no es pot iniciar el procés de producció de bens i servei. Els rendistes son qui no viuen del seu treball i ho fan d’aquest altre tipus, com el qui te un pis, el lloga, i viu d’aquesta renda.- Consumidors estrictes: son totes aquelles persones que no participen en el procés productiu perquè fan activitats no remunerades com qui es dedica a tasques de la llar, estudiants o jubilats. El sector public: actua aplicant el criteri d’autoritat que li confereixen les lleis i no esta sotmès al mercat com a las empreses. Per arribar eficaçment a aconseguir el màxim benestar dels ciutadans el poder públic distribueix la seva força en tres àmbits d’influència geogràfica: - Administració local: l’àrea d’influència d’aquest tipus d’Administració se circumscriu a l’àmbit local on du a terme causes pròximes al ciutadà (subministrament d’aigua, recollida d’escombraries,) tenen un pressupost propi i els seus ingressos procedeixen majoritàriament de l’estat o d’impostos municipals. El exemple principal d’administració local son els ajuntaments. - Administració Automàtica: ja que espanya es una nació de nacions les comunitats autònomes han anat assumint competències transferides per l’administració central, com l’educació o la sanitat i tot i que tenen els seus propis pressupostos, els ingressos encara provenen de l’estat. Administració Central: esta composta per l’estat i els seus organismes autònoms. Es la que te un nombre mes gran de funcions atribuïdes, encara que en els darrers anys ha perdut protagonisme, ja que s’ha cedit poder a les comunitats autònomes. A l’estat li correspon l’administració de seguretat social que regula fortes despeses de protecció social com l’assignació de prestacions tan importants com el subsidi d’atur o les pensions. El sector públic esta format per l’administració (estat, autonòmica i local), les empreses publiques (com la renfe) i els organismes autònoms (sense filiació política, com la seguretat social o el antic INEM). El sector públic influeix en l’activitat econòmica establint el repartiment de la riquesa mitjançant: - impostos: es tracta de quantitats pagades per les empreses i les famílies per contribuir al sosteniment de

...