FUNCIONS DE LA PEDAGOGIA SOCIAL
Enviado por Aida Padullés • 23 de Marzo de 2021 • Ensayo • 1.566 Palabras (7 Páginas) • 278 Visitas
PAC 1 SENTIT I FUNCIONS DE LA PEDAGOGIA SOCIALAida Padullés Rius
ENUNCIAT 1
A)La pedagogia tradicional és una ciència social centrada en l’estudi de l’educació i la investigació de tots els mètodes i tècniques que es puguin aplicar. Analitza aquest camp com un fenomen social i cultural, per tal, necessita nodrir-se de coneixement provinents d’altres ciències com l’economia, la sociologia, l’antropologia, la filosofia, ...
Kant, Herbart i Natorp foren els fundadors de la pedagogia tradicional, en la qual es diferenciaven els conceptes d’educació i aprenentatge; Una primera aproximació a la pedagogia social la trobem a mitjans del segle XIX, quan EEUU i l’Europa de la postguerra varen començar a instal·lar l’estat del benestar. Fora llavors quan es manifestà la necessitat d’una formació especialitzada per a l’atenció assistencial d’infants i joves residents en institucions: Model francès (França, 1945). Tanmateix, apareix la figura de l’educador especialitzat, format mitjançant la psicologia de l’època (poc reflexiva ni pedagògica). Durant l’inici de la democràcia espanyola (1975), Catalunya va esdevenir l’epicentre d’accions renovadores sobre el model francès instaurat prèviament: Procés de des-institucionalització. A mitjans de la dècada dels 80, emergeix una nova dissertació pedagògica: La pedagogia social, aquesta nova disciplina cercava noves explicacions sobre l’educació i l’aprenentatge, nous anhels laborals i creà la necessitat d’una formació específica en l’àmbit universitari.
La pedagogia social és una nova ciència que pren com a objecte d’estudi l’educació, en la seva vessant social, és a dir, investiga i reflexiona sobre l’educació social com el seu nucli d’estudi; Tanmateix, analitza els models d’intervenció educatius en funció de les alteracions que es produeixen per etapes, per tal d’actualitzar-los. Cal tenir en compte però, que no hi ha només una sola definició d’aquest concepte, sinó que segons el nucli teòric de referència podríem realitzar-ne més: positivisme (coneixença de la idiosincràsia), idealisme (l’entesa del subjecte com a eix de l’aprenentatge) i concepció estructural (models socioeducatius). Per altre banda, ha convertit l’assistencialisme (l’aplicació de polítiques pal·liatives d’una situació) en actors socials (individus subjectes de drets i deures). Des de les institucions públiques és reconeix el dret del ciutadà a la seva autonomia, i a la vegada, s’adopta el deure d’ajudar-lo en la resolució de diverses problemàtiques. La seva disposició teòrica i l’àmbit laboral confeccionen els models d’aplicació de l’educació social.
L’educació social conforma la pràctica educativa que obra directament sobre la qüestió. Proveeix als individus de les eines necessàries per pal·liar la seva situació mitjançant el procés de transmissió (educador-individu) – adquisició (aprenentatge). En aquest àmbit, trobem dos models d’aplicació: assimilació (transmissió de valors socialment acceptats) i el constructivisme (autonomia, l’individu confecciona el seu propi saber). Tots els models agrupen els següents components: agent, subjecte, contingut, metodologia i marc institucional de l’acció socioeducativa. Tant els models com les teories, contínuament esdevenen objecte d’estudi, reflexió, crítica i canvi; Només d’aquesta manera ens podrem adaptar a les noves dificultats.
PEDAGOGIA SOCIAL (PS) | Definició des del positivisme | Definició des de l’idealisme | Definició des de la concepció estructural | Transformació |
Reflexiona, investiga i dissenya estratègies d’acció socioeducativa per pal·liar problemàtiques: possibilita noves construccions socials d’efectes educatius. | Coneixença de la idiosincràsia (conjunt d’idees, comportaments, pensar, ...) de les masses socials. | Entesa de l’individu com el component principal de l’aprenentatge: Generació de la capacitat d’empatia | Camp d’estudi per a la investigació i reflexió de respostes educatives en relació a les polítiques socials. | Representa una alteració en el propòsit de la pedagogia. S’ha transformat l’assistencialisme (ajudes paternalistes a l’usuari) per un actor social (compta amb drets i deures). |
EDUCACIÓ SOCIAL (ED) | Procés de transmissió-Adquisició | Models d’aplicació | Components dels models: | Educació social – Treball social |
Consisteix en una pràctica educativa que opera sobre l’epicentre de la qüestió, dotant l’individu de les eines necessàries i fomentant la seva autonomia, | Transmissió: L’educador promociona la cultura al subjecte. Adquisició: L’individu es capaç d’interpretar, analitzar i aplicar els coneixements. | Assimilació: Transmissió de valors socialment acceptats. Constructivista: Autonomia, l’individu confecciona el seu propi saber | Agent Subjecte Aprenentatge de competències i seqüenciació didàctica Context social i corporatiu de l’acció socioeducativa | L’individu que conforma el centre d’atenció del camp del treball social és un usuari o client, en canvi, des de l’enfocament de l’educació social aquest esdevé un subjecte d’educació. |
C) Totes les aportacions del col·loqui les he pogut relacionar amb el text. Algunes de les més rellevants i clarificadores per a mi han estat: l’empoderament personal, relacionat amb la dotació de drets i deures a un subjecte, el qual té desitjos i necessitats que ha de satisfer; L’educació esdevé la via per on dotar les persones dels materials necessaris per a la seva autonomia i desenvolupament social; Durant el procés de transmissió es necessari crear un escenari on el subjecte vulgui aprendre i generar el màxim bé possible, cercant l’autonomia. Tanmateix, cal destacar que durant el debat es va parlar sobre la conceptualització de termes (cal tenir-ho en compte en tots els àmbits, per exemple en la transmissió) i també remarca que com a futurs educadors socials tenim una responsabilitat ètica vers la praxis de les polítiques socials.
...