L'origen Del Cinema

El cinema ha sigut fruit de:

-evolució técnica (tecnologies primitives com representacions grans, i tecnologies avançades com projecció, animació i enregistrament)

-necessitat (des de 1750 la societat s’aburreix)

A partir de 1750 es volen superar els límits de l’enquadrament.

Robert Baker -> Panorama al 1780. A EEUU hi ha Panorames giratoris

Daguerre -> Diorama al 1822 (a les fosques, amb canvis d’il•luminació)

Aquests són els precedents de les sales de cinema.

Les ombres xineses començen a Xina o India o Java a l’any 1000. Al 1600 arriben a Europa sobre tot impulsat per italians. Ambroise, italià que feia un espectacle amb ombres i efectes.

L’Eidophusikon, de Loutherbourg, era un teatre en miniatura amb efectes. Després es va passar de moda les ombres xineses. Al 1880 va sortir a Paris “Le Chat Noir”, amb Rivière, pintor que feia sistemes sofisticats amb ombres xineses i foses, encadenaments. Però mor amb el sorgiment del cinema.

La Cambra fosca- llum de fora cap endins (estudiat per Giovanni Batista, 1558)

La Llanterna màgica, projecció cap enfora d’un suport de representació (descrit per Kitcher al 1671) És el principi dels projectors actuals.

Phantasmagoria -> Roberston, al 1790, amb decorat i efectes de moviment espantava la gent.

Més tard, optics anglesos la desenvolupen amb tres projectors. Es volen efectes de moviment per màxima espectacularitat.

Era important donar una bona sensació de moviment.

1825 Thaumatrope (disc giratori). Persistència retiniana, explicació equivocada pel moviment. Obturador la evita precsament. Fenòmens molt junts s’interpreten junts.

1833 Fenaquistoscopi, de Plateau (el disc fa d’obturador, es mira a un mirall)

1833 Estroboscopi, de Stampfer

1834 Zoòtrop, de Horner.

1853 Baró von Uchatius va projectar animació amb varis projectors i una antorxa.

1877 Reynaud -> Praxinoscopi (miralls), més tard fa el Praxinoscopi teatre (fons en miniatura).

1892 Teatre òptic (Praxinoscopi de projecció) també Reynaud, amb tires llargues (bobines) i transparència d’aquestes per la seva projecció. A Paris va fer “Pantomimes lluminoses”. Va fer proves amb fotos. Es considera pare del cine d’animació. Va fracassar i ho va llençar tot.

Niépce va estudiar fotografia amb peltre (foto de les taulades 1833).

Daguerre perfecciona, imatge positiva (Daguerrotipus).

Talbot fa negatius, Calotipus. La fotografia té antecedents amb la cambra fosca. Unir foto amb animació (Plateau vol Daguerrotipus i Fenaquistoscopi). No poden pel llarg temps d’exposició per fer fotos. Quan al 1870 es millora exposició, es pot.

Muybridge va captar el moviment de cavalls al galop amb unes càmeres disparades amb fils. Al 1879 va fer Zoopraxinoscopi, projecció amb disc de

...