Crítica a "El trabajo enajenado".

        PER QUÈ MARX PECA D'EXAGERACIÓ?

        Aquest assaig té com a objectiu realitzar una revisió crítica d'alguns aspectes del manuscrit El trabajo enajenado, per tal de trobar-hi les anomalies i efectuar-hi algunes objeccions. Es qüestionaran idees i expressions que, enmig de l'efervescència suscitada per la contundència de Marx, passen desapercebudes a la vista del lector.

        En el text publicat sota el nom El trabajo enajenado, Marx defineix de forma genèrica l'ésser humà. El nostre autor entén l'ésser humà com a activitat, com a potència de transformació, i sosté que la seva intrínseca relació amb la naturalesa es troba lligada a les condicions materials del seu desenvolupament. En aquest sentit, el treball com a força transformadora representa la capacitat específica de l'ésser humà, que li permet el desenvolupament de les potencialitats que el despullen de la mera condició animal. El treball, per tant, és l'instrument de la realització humana.

        La qüestió analitzada per Marx és la forma com el capitalisme, en tant que sistema productiu, ha implicat una inversió sense precedents del treball. El treball, doncs, ja no és la font d'autonomia humana, ans el contrari, s'ha convertit en una mera mercaderia sota la consigna de la uniformització del temps i del salari. És a això que Marx anomena treball alienat. El treballador es troba fora de sí en relació amb la seva activitat productiva. El treball es redueix a un simple instrument per a la subsistència, i el treballador esdevé una mera peça de l'engranatge de les forces productives. Així, Marx estableix una relació entre l'alienació del treball amb les relacions de producció. Afirma l'autor que el treballador es converteix en una mercaderia més barata a mesura que produeix més, i justifica aquesta afirmació dient que com més produeix l'obrer, major és la plusvàlua que genera, que és més pobre perquè depèn d'una activitat que ell no controla, i que, per tant, el treballador és una mercaderia.

        La idea de que el treballador és més pobre a mesura que produeix més béns s'hauria de posar en quarentena. El poder adquisitiu de l'obrer no va en relació directa amb els béns que aquest produeix. El treballador té un salari fixat, i, independentment del que produeixi, cobrarà el salari estipulat. Per tant, no té perquè augmentar la pobresa de l'obrer a mesura que aquest produeix més. No és qüestionable que augmenti la plusvàlua, ni tampoc que augmenti la riquesa del capitalista, però la pobresa de l'obrer queda intacta, no augmenta. D'altra banda, en el text també s'afirma que a mesura que el treballador produeix més objectes, menys n'arriba a posseir. Altra vegada una relació fictícia en un esquema semblant al de l'exemple anterior. Els objectes produïts per l'obrer no van en relació inversa amb els objectes posseïts pel mateix. Segons el raonament de Marx, si l'obrer produís menys, aleshores les seves possessions augmentarien. Tothom estarà d'acord en que aquesta idea es troba buida de sentit comú.

        A més a més, afirma el nostre autor que el treballador es veu privat dels objectes més necessaris no només per a la vida, sinó també per al treball mateix. Si podem assenyalar un factor que faci sostenir les relacions d'explotació capitalista-obrer sense que la situació arribi a esclatar és el fet que els treballadors, per molt ofegats que estiguin, disposen dels mitjans necessaris per a la subsistència. Per tant, podem considerar que aquesta afirmació de Marx frega l'exageració, ja que el fet que els obrers estiguin explotats, amb tot el que això comporta, no significa que es vegin privats dels béns més necessaris per a la supervivència.

...