Desenvolupament A L'adolescència I Joventut

Canvis físics (subjectes a variacions hormonals):

- Noies: els canvis físics visibles són l'emergència del brot dels pits, l'aparició inicial de borrissol púbic, l’eixamplament de malucs, el major ”estirón” en el creixement i el primer període mensual.

- Nois: Els canvis físics visibles suposen en un ordre aproximat d’aparició, el creixement dels testicles, el creixement del ”pene”, l’aparició inicial de borriso púbic, la primera ejaculació, el major ”estirón” en el creixement, els canvis en la veu i l’aparició de la barba

Els canvis físics principals tant en els nois com en les noies són:

- ”el estirón” del creixement: consisteix en un augment desigual i de certa manera imprevisible de totes les parts del cos

- El creixement dels òrgans interns: Els pulmons es tripliquen en pes, el cor duplica la seva mida i el ritme cardíac disminueix, els ulls canvien, els glòbuls oculars s’allarguen, les ”glàndules sudorípares, sebàcies i secretores d’olor de la pell es fan molt més actives durant l'adolescència i per tant algunes conseqüències són l’acne propi de l’adolescent, tenir el cabell mes grassos i tenir un cos més olorós.

- El madurament sexual: En la pubertat el procés de maduració sexual té com a resultat moltes diferencies corporals, per exemple, els canvis en les següents caracterisiques: caracteristiques sexuals primaries (impliquen els òrgans reproductors) i caracteristiques sexuals secundaries (són visibles en l’exterior del cos i serveixen com senyals addicionals del madurament sexual).

· Canvis cognitius (té efectes en les maneres de raonar sobre el món físic i conseqüències personals per a l’adolescent):

La atenció selectiva es desplega amb major habilitat, les habilitats memorístiques s’amplien, el domini de la llengua continua, creix el vocabulari a gran velocitat i molts adolescents tenen ja el seu estil personal de parlar i d’escriure.

Els canvis cognitius principals són:

- Pel que fa al raonament hipotètic-deductiu:

La solució de problemes comence amb la possibilitat i prossegueix amb la realitat. L’adolescent intenta comprovar un enunciat hipotètic que ha formulat i a demés es capaç d’extreure les conseqüències de la resposta que obtingui. Els adolescents es converteixen en constructors destacats de teories sobre qualsevol aspecte de la vida cotidiana i poden avaluar la lògica de les proposicions sense referir-se a les circumstancies del món real.

- Apareix la construcció de conceptes sobre un mateix:

Els adolescents rumia'n durant molt de temps allò que els demés pensen sobre ells, és a dir, com els consideren els demés, intenten catalogar els seus sentiments i conflictes respecte als seus pares, escola, església i amics íntims i pensen amb profunditat sobre les seves possibilitats en el futur. Segons Piaget, aquesta etapa ve acompanyada del egocentrisme operacional formal (els adolescents es centren únicament en si mateixos cosa que reflexa el fet de buscar la seva identitat)

- Per primer cop es prenen decisions personals importants: Aquestes decisions tindran les seves conseqüències en un futur. Les metes dels adolescents es centren en els seus estudis, professions, família i aspectes materials de la vida. La capacitat per prendre decisions augmenta ràpidament en la primera adolescència.

(psicologia del ciclo vital, Gonzalez, pàg. 322 a 333)

(Guia de psicologia del desenvolupament, Martín, pàg. 50 i 52)

b)

- L’estil educatiu fomentat a l’entrevista és l’estil democràtic ja que es basa de la mateixa manera que diu en el manual en fer demandes raonables i fer-les complir sempre establint límits raonables i al mateix temps expressant l'estimació i afecte que l’adolescent necessita dels pares (sense sobrepassar el limit, és a dir, es pot mantindre una relació amb actituds amistoses deixant clar sempre que els pares són aquells que tenen la autoritat)

- Al contrari de l’estil democràtic, l’estil autoritari és aquell en el que els pares tot hi que són exigents no són receptius amb els fills cosa que provoca que aquests es mostrin menys ajustats que els que procedeixen de pares democràtics però normalment son persones que rendiran bé acadèmicament i no participaran en actes antisocials.

- L’estil permissiu s’adapta a l’estil educatiu pel que fa al fet de que els pares cuiden i accepten als seus fills però al contrari de l’estil autoritari aquests no imposen cap tipus de control deixant a l’adolescent prendre sempre les seves decisions. Això pot portar a l’adolescent a estar menys implicat en els seus estudis i a despreocupar-se de tot.

- Per últim l’estil de no implicació es diferencia del democràtic ja que els pares no estan implicats en la educació dels fills ni els fan complir cap tipus de regla ni norma de conducta. Això provoca en l’adolescent una baixa tolerància a la frustració i un baix control emocional entre altres coses.

(psicologia del ciclo vital, Gonzalez, pàg. 357 a 358)

Activitat 2:

a)

La identitat es el resultat de la integració dels diferents aspectes del jo físic - corporal, cognitiu, social, afectiu, moral. etc entre els que pot incloure’s

...