Llerat a l'Institut de Reus

llerat a l'Institut de Reus a l'any 1905, però va acabar estudiant tercer de batxillerat als Jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, on ja va mostrar les seves inclinacions literàries i les seves aficions culturals.

Va estudiar la carrera de Dret , i en la seva etapa universitària va conèixer Carles Riba i Lluís Valerí, que li van facilitar l'accés al món cultural barceloní, formant part de la penya literària de l'Ateneu Barcelonès.

El 1913 va guanyar l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona amb el poema Joan de l'Ós.

El 1914 es va llicenciar en Dret, i el 1916 es va traslladar a Madrid per seguir la carrera diplomàtica a l'Instituto Diplomàtico y Consular, on va conèixer escriptors consagrats com Juan Ramós Jiménez, Pedro Salinas, etcetera, però no va acabar els estudis perquè optà per dedicar-se de ple a la literatura.

Des de 1918 i després d'haver escrit la seva primera obra de teatre, Rondalla d'esparvers, per encàrrec de la nova empresa de català del Romea, Sagarra es professionalitzà plenament com a escriptor tot conreant tota mena de gèneres. Gairebé al llarg de tota la seva vida , Sagarra va exercir el periodisme, i del 1919 al 1921 va ser corresponsal de Berlín per al diari El Sol. Posteriorment, es va dedicar a la crítica teatral a la Publicitat, on va escriure els Aperitius (1929-1936). Va destacar durant la dècada dels 20 i dels trenta per la seva producció poètica i dramàtica.

Durant la Guerra Civil va fugir a Perpinyà i després a París, on es va casar, el1936 amb Mercè Devesa, i féu un llarg viatge de noces per la Polinèsia, el qual sortiren dos llibres, un en vers i l'altre en prosa: Entre l'Equador i els Tròpics (1945) i La ruta blava (1943).

El 1914, de retorn a Catalunya, s'incorporà a la vida literària clandestina i es dedicà a la traducció de La Divina Comèdia del Dant i del teatre Shakespirià. Des de 1946, es reincorporà a l'escena catalana amb una nova modalitat teatral -El prestigi dels morts (1946), La fortuna de Sílvia (1947) i Galatea (1948). Però reprengué el conreu del poema dramàtic amb obres com: L'hereu i la forastera (1949), Les Vinyes del Priorat (1950) i L'alcova vermella (1952).

Però al 1961 va morir a Barcelona, i aquell any publicà El fiscal Requesens (versió d'El casament de N. Gogol).

2. Resum de l'obra i tema del llibre

El tema de l'obra El Cafè de la Marina és el maxisme cap a les dones i la mala parla.

L'acció se situa en un cafè d'un poble mariner de la costa empordanesa, propietat de Libori. Libori és vidu amb dues filles, Caterina i Rosa. Aquesta última, la més petita, té 19 anys i està a punt de casar-se amb en Rafel, pescador galantejador de 25 anys.

Els

...