NOCIONS JURÍDIQUES BÀSIQUES

Dret        Tema 1

TEMA 1

NOCIONS JURÍDIQUES BÀSIQUES

1. CONCEPTE DE DRET

El dret és el conjunt de normes de conducta obligatòries per una comunitat i que tenen el suport d’un mecanisme de coacció socialment organitzat.

El dret té un significat d’ordenament jurídic, és a dir, d’un conjunt de normes (jurídiques) que regulen el nostre sistema social i democràtic, i per això es diu que formem part d’un estat de dret.

Sense adonar-no-se’n, el dret regeix els nostres comportament quotidians, des del naixement fins la mort, inclòs més enllà, ja que, tot i que molts dels nostres drets s’extingeixen en aquell moment, s’obre la herència i es respecten altres de manera espiritual.

La justícia tracta d’exigir que es compleixin els nostres drets sense recórrer a la violència.

Els comportaments humans generen responsabilitats, i per això els drets sempre comporten deures, de tal forma que l’incompliment de les normes jurídiques pot implicar accions, inclús judicials, per a que aquesta responsabilitat sigui efectiva i tingui les degudes conseqüències, amb l’ajuda de les autoritats (si es precisa) i el seu poder correctiu.

Les normes poden:

• Ordenar accions
• Prohibir / autoritzar actes o comportaments
• Atorgar i reconèixer poders a les persones

2. LA NORMA JURÍDICA

Per identificar una norma jurídica, hem de posar en relació sempre dos elements: per un costat, un suposat de fet, és a dir, una situació o acte concret i, per una altra banda, l’existència d’una conseqüència jurídica. Si es dona aquesta relació de causalitat (causa – efecte, suposat de fet – conseqüència jurídica), llavors aquell fet o acte es consideren jurídics.

Les societats menys desenvolupades s’autoregulen amb normes consuetudinàries (és a dir, les costums de la tribu), en canvi les més desenvolupades ho fan amb normes formalment aprovades.

Dret subjectiu:

Situacions de poder concret que la llei empara i de les podem usar discrecionalment per satisfer les nostres necessitats i interessos.

Dret objectiu:

Conjunt de normes que posa a disposició de la nostra voluntat individual les possibilitats de modelar les nostres relacions jurídiques.

(Llibre) Conjunt de normes jurídiques que regulen la nostra convivència social, a partir dels comportaments formalment instaurats com les pautes que hem de seguir.

2.1. RELACIÓ ENTRE DRET I ESTAT

Estat: Una comunitat assentada en un territori i dotada d’una organització política independent.

• Organització política: organització de poder dirigida al govern de la comunitat.
• Poder originari, no prové de cap ens superior

Poder com element definitori de l’Estat:

• L’Estat crea el Dret: monopoli del dret
• L’Estat dóna suport al Dret: monopoli de la força

2.2. TIPUS DE NORMES

Segons l’àmbit d’aplicació:

• Normes comuns: aplicació general per a tota la ciutadania (Codi Civil)
• Normes especials: regulen matèries concretes o es dirigeixen a col·lectius determinats (Estatut dels Treballadors)

Segons l’àmbit objectiu (territorial) o subjectiu (personal):

• Normes d’aplicació general: a tot el territori de l’Estat i a totes les persones (dret penal)
• Normes d’aplicació especifica: a persones en un determinat territori (dret civil propi d’algunes CCAA)

Per la seva eficàcia o incidència:

• Normes imperatives: són d’obligat compliment (normes penals i algunes civils, p. ex. majoria d’edat als 18 anys)
• Normes dispositives: són aquelles que poden ser utilitzades pels particulars però sempre de manera supletòria

Normes constitucionals:

Han de ser respectades pels demés i es basen en: llibertat, igualtat i pluralisme.

3. FONTS DEL DRET: PRIMERA APROXIMACIÓ

• Origen al que l’ordenament jurídic concedeix la facultat de crear una norma: d’on procedeix el dret?
• Què cal per crear una norma?

· Una realitat social

· La intervenció de qui té poder jurídic per dictar normes

• Com es determina qui té poder jurídic per dictar normes?

· L’ordenament jurídic estableix qui les pot crear

· L’ordenament jurídic estableix quins són els requisits per dictar normes

Font del dret: Allò a lo que l’ordenament jurídic atribueix eficàcia creadora de normes.

3.1. LA LLEI: PRIMERA FONT DEL DRET

• La llei s’aprova pel poder legislatiu
• Regeix el principi de jerarquia:

· Les normes tenen un ordre jeràrquic i les de rang inferior no poden contradir les de rang superior

• L’Estat espanyol és un estat plurilegislatiu

· Lleis estatals

· Lleis autonòmiques

• A més cal distingir:

· Normes legals: procedents del poder legislatiu

· Normes reglamentàries: procedents del poder executiu, governamental, l’administració pública en general

• Com a membres de la UE:

· Les normes europees afecten a l’ordenament jurídic espanyol

3.2. NORMES EUROPEES

La pertinença a la UE comporta la primacia de les normes europees sobre els 27 països que la conformen. Tot i que no totes son directament aplicables, per tal d’evitar que es donin masses conflictes, per això es distingeix entre normes d’obligat compliment i altres per informar o aconsellar el camí que s’hauria de seguir en cadascun dels estats.

Dret primari:

• Tractats constitutius
• Carta de Drets Fonamentals
• Principis generals – jurisprudència TJUE
• Acords internacionals

Dret secundari:

• Reglaments: normes vinculants i directament aplicables per tota la ciutadania europea, per tant, són les normes europees més importants.
• Directives: normes obligatòries pels estats, estipulant un període per que les adaptin mediant l’aprovació de normes estatals.
• Decisions: normes obligatòries pels destinataris específics als que es dirigeixen (poden referir-se a un o varis països, a organismes concrets o inclús empreses d’un determinat sector industrial).
• Recomanacions: normes no vinculants que suggereixen una línia d’actuació, sense imposar obligacions legals.
• Dictàmens: declaracions no vinculants que emeten les principals institucions de la UE, per tal d’expressar el seu punt de vista sobre alguna qüestió d’interès.

3.3. NORMES A L’ESTAT ESPANYOL

A l’Estat Espanyol les normes es poden diferenciar ens 2 grans sectors: normes legals (provenen del poder legislatiu: les Corts Generals) i normes reglamentaries (provenen del poder executiu, el govern o l’administració pública).

...