-Participació de varies càmeres, això permet que es doni una sensació més gran de la ficció..

EL DOCUMENTAL DE CREACIÓ

“En construcción” (2001) Jose Luis Guerin

-Participació de varies càmeres, això permet que es doni una sensació més gran de la ficció.

-Voluntat de destacar la presencia d’un autor, tot i que, la intenció real es mostrar una realitat (se’ns adverteix de que no deixa de ser una pel·lícula).

-La posada en escena i els diàlegs fan més potent la voluntat de mostrar que el documental no deixa de ser una realitat que s’alimenta de la ficció.  

-Els personatges estan desenvolupats de manera que representen d’alguna manera tots els col·lectius d’aquesta realitat.

Rober Flatherty

-Cartògraf i explorador.  

-El 1913 va viatjar al Àrtic  com enginyer de mines amb William Mackenzie.

-William Mackenzie va ser qui va gravar els autòctons de la zona i va ser qui es va fixar amb els esquimals.

-Quan van tornar a EEUU, tenia la intenció de muntar tot el material que van gravar però es va cremar tot i van tornar a fer un altre expedició al Àrtic.

-El 1920 va fer el seu segon viatge, aquesta vegada amb la intenció de gravar algú en concret, tenia les coses molt clares, per això es va emportar un sistema de revelar i projecció que permetia més control mentre es gravava.

-Una vegada es va realitzar el documental, va tenir que anar-se’n a França per que la Pathé s’encarregués de la distribució.  

“Nanook of the North” (1922) Robert Flaherty

-Primer documental de la història del cinema→ s’estableix com a gènere i s’accepta com art.

-A partir d’aquest film es comença a parlar de documentals.

-Sorgeix gràcies a les filmacions que duu a terme durant els seus nombrosos viatges.

-Abans d’aquest film encara no existia el documental, però la majoria de pel·lícules que feien materials semblant tenien només la funció de documentar i acabaven formant part dels noticiaris.

-Ell va ser el primer en establir un llenguatge propi, fent us de les tècniques i recursos narratius del cinema de la època.

-Té la voluntat de crear en el espectador certes emocions (Ex: En la imatge final de Nanook que tenca la pel·lícula).

-Tot esta planificat i manipulat, alguns espais son decorats, fa vestir els personatges de manera determinada etc. (Ex: els va obligar a caçar amb arpons).

-Per ell era més important la identificació del espectador que la autenticitat.

-Té clar els recursos del cinema i per això comença amb una imatge en moviment.

-Escena inicial, comença amb plans del paisatge amb el fi de arrastrar el espectador al viatge que junts van començar (amb càmera a mà per donar-li més subjectivitat).

-“A story of life and love in the actual Artic” això posava en el cartell de la pel·lícula, una clara manera per mostrar que hi ha alguna cosa de ficció on comencem a descobrir els personatges i la seva vida quotidiana.

-Trobem slapstick i altres elements propis de les conveccions cinematogràfiques de la època.

-Fa servir gags per connectar amb l’espectador.

-Manipulava el relat!!!!!!!!!!!!!

-(Ex: quan el nen es posa malalt) ens mostren certa universalitat en el relat, ja que ens provoca una certa empatia amb l’espectador del primer món, que es veu identificada a una família molt diferent a la seva, vol normalitzar les coses.

-En les escenes de caça hi ha un muntatge digne de pel·lícules d’acció de la època

 -Els enquadraments i la composició estan molt pensats, incloent plans subjectius i inclús fora de camps.

-En tots els seus films narra la lluita entre humà i natura (Ex: escena final, paisatge inhòspit, ens mostra la unió familiar per sobreviure a la natura hostil).

-El resultat va ser un èxit a taquilla.

“Bread day” (1998) Sergey Dvortsavoy

-Formava part de l’escola de Moscú.

-Realitza un tipus de documental observacional.

-Confia extremadament amb la realitat.

-Els animals es moren de gana i ell no fa res per evitar-ho.

-Documental filmat en un petit poble rus en el que el pa només arriba un dia a la setmana.

-Revaloritza el temps com a recurs per mostrar alguna cosa significativa.

-En quant a la manera de filmar, veiem que utilitza la intuïció, és a dir, s’avança amb la càmera els moviments dels elements del pla.

Jean Rouch (París 1997- Niger 2004)

-Es coneix com al enginyer de camins.  

-En un viatge a l’Africa el 1946, descobreix la seva vocació pel cinema documental.

-Té la necessitat de conèixer molt bé tot allò que filma (gran treball de camp).

-Diàleg constant entre l’entorn i la realitat que filma.

-Els seus documentals es poden considerar un diàleg constant entre el seu estil fílmic i els seus personatges.

-Revoluciona el cinema documental a partir del cinema etnogràfic, la observació de diferents ètnies i cultures amb l’objectiu de conscienciar de les conseqüències que te tractar de convertir altres cultures en el reflexa d’un mateix.

-Intenta conscienciar els occidental de les brutals conseqüències de la globalització.  

-No només busca mostrar una realitat, sinó confrontar e impactar les dels espectadors.

-Busca que la gent es replantegi les seves idees.

-Són pel·lícules que t’obliguen a posicionar-te.

-Utilitza el punt de vista com a arma.

-No saps si estàs veient una altre cultura o te estàs veient a tu mateix.

“Les maitresfous” (1955)        

-Aquest documental forma part del cicle de pel·lícules de trànsit que realitza Rouch els anys 50.

-Segueixen a una secta que té un ritual molt particular, ja que la gent ridiculitza a les forces que els oprimeixen a través d’una representació casi teatral, perdent tot el respecte el poder i burlant-se d’ells.

-A través de la càmera de Rouch, els participants elaboren un espècie de de denúncia que Rouch deixa transmetre sense cap tipus de manipulació→ Cinema de trànsit, això facilita la informació entre Àfrica i Europa.

-Cinema de trànsit: “deixar-se posseir”

-Observem un ritual terapèutic en el que es ridiculitza les forces que oprimeixen el esser humà.

...