Antropología Pedagògica

Antropología Pedagògica

Curs 2021-22

Marina Sánchez Mantilla

[pic 1]

PRIMERA PART: Contra la història única

En aquest text, analitzaré la conferència de Chimamanda Adichie sobre la idea d' "història única" i com es relaciona la seva història personal amb els textos de Howard W. French “Built on the bodies of slaves: how Africa was erased from the history of the modern world” i David Graeber “Nunca ha existido Occidente o la democracia emerge de los espacios intermedios”.  

La història única té el poder d'explicar una història i convertir-la en la definitiva, deixant únicament els aspectes negatius i provocant d'aquesta manera estereotips que promouen més segregació. Per tant, C. Adichie se centra en la importància que és ser crítics i analitzar més d'una postura per comprendre la vertadera història i després obtenir una opinió basada en fets reals. “La conseqüència de la història única és que roba la dignitat dels pobles, dificulta el reconeixement de la nostra igualtat humana, emfatitza les nostres diferències en comptes de les nostres similituds.” (C. Adichie, 2017).

Chimamanda Adichie és una escriptora nigeriana, amant de la seva professió, que prové d'una família de classe mitjana. Amb dinou anys va marxar als Estats Units a la universitat, una experiència que va estar plena d'estigmacions socials sobre la seva raça. La seva companya d'habitació estava sorpresa pel seu nivell d'anglès, quan és la llengua oficial de Nigèria, també es va sorprendre pel seu estil musical, que no era música "tribal" i era Mariah Carey. El seu professor li va cridar l'atenció perquè no ser "autènticament africana" en les seves novel·les, ja que els seus personatges conduïen cotxes, eren de classe mitjana, no morien de gana, per tant, no eren autènticament africans. I així contínuament..., un estereotip darrere d'un altre.

“Les històries s'han utilitzat per desposseir i calumniar, però també es poden fer servir per facultar i humanitzar. Poden fer fallida la dignitat d'un poble, però també poden restaurar-la” (C. Adichie, 2017). Malauradament, durant segles, els països i la cultura occidental s'ha encarregat de construir i controlar la història única africana, per netejar tot el mal que l’han fet aquesta. Howard W. French en “Built on the bodies of slaves: how Africa was erased from the history of the modern world” ens explica quins aspectes han quedat exclosos alimentant una història única sobre el continent africà.

La creació del món modern se l'atribueix a Europa i als Estats Units, però Àfrica va ser la peça clau de tot el que van aconseguir. En el segle XV es van establir les primeres expedicions europees a Àfrica occidental en recerca de riqueses alienes, i efectivament en van trobar; el sucre, el tabac, el cotó, l’or, entre altres, van ser la base de la modernitat occidental. Una modernitat basada en el comerç massiu de persones esclavitzades, guerres contra els africans, i fins i tot, on els mateixos africans venien persones esclavitzades als europeus. Tot i això, la literatura occidental d’aquesta època sempre ha estat creant una imatge negativa dels africans, com "bèsties que no tenen casa", "mig dimoni, mig infant", "gent sense cap, amb la boca i els ulls al pit", etc. Amb la intencionalitat de netejar la seva pròpia imatge, considerant digna i necessària l'esclavitud i el mal d'aquests.

Actualment, són els mitjans de comunicació els que s'encarreguen de donar-nos una història única d'Àfrica, ens reprodueixen imatges constants d'infants que es moren de gana i malnutrició, ens mostren que són països molt pobres amb pocs recursos socials, educatius, laborals, etc. Que és la realitat d'una part dels països africans…, però no de tots.

Des d'aquesta perspectiva, s'entén tots aquells estigmes socials que té part de la societat occidental cap a les persones africanes. Fins i tot, ho va entendre la pròpia Chimamanda Adichie, "Després de passar uns anys als EUA com a africana, vaig començar a entendre la reacció de la meva companya d'habitació. Si no hagués crescut a Nigèria i si tot el que sabés de l'Àfrica provingués d'imatges típiques i populars, jo també pensaria que l'Àfrica és un lloc de bells paisatges i animals i gent incomprensible, que lluita en guerres sense sentit i que moren de pobresa i de la SIDA, incapaços de parlar amb veu pròpia, que esperen que els salvin uns estrangers blancs i amables." Per això, Adichie ens motiva a ser crítics amb la història per evitar reduir una persona, un país o una cultura a un relat unívoc.

Els països d'occident, a banda d'apropiar-se dels èxits que ha aconseguit a costa dels altres, també s'han apropiat del concepte de democràcia, tal com ens explica David Graeber en “Nunca ha existido Occidente o la democracia emerge de los espacios intermedios”. Al llarg de la història, ens han ensenyat que la democràcia va ser una invenció de l'Antiga Grècia que més tard va ser "millorada" per la cultura occidental, però un cop més... la realitat no és aquesta. No va ser ni Europa ni els Estats Units l'eina que va evolucionar aquest concepte. Tal com hem pogut observar, l’ull occidental s’ha estat apropiant de termes com democràcia, modernitat i progrés per adjudicar-se un estatus de superioritat, quan vertaderament ja existien societats on s'exercia aquesta.  

Finalment, m'agradaria reconèixer en mi mateixa uns dels "efectes" d'una història única; el 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat. Quan anava a l'ESO, recordava aquest dia honorablement com el dia en què Espanya va descobrir Amèrica. En aquell moment, pensava que gràcies a Colón i altres als espanyols va "començar" la vida indígena, ja que "per fi" tenien accés a una identitat, una cultura, una llengua, etc. Afortunadament, avui dia m'he informat de la vertadera història, Colón va ser cap del genocidi més gran de la humitat, no va portar civilització i progrés com ens compten en l'escola o els mitjans de comunicació, si no va implantar un règim de terror i barbàrie al poble indígena.

En conclusió, al llarg de la història ens ha contat el que volem que pensem i ens han ocultat tot allò que d'alguna manera podria afectar a una societat encara a les altres. També, per part d'occident, sempre han tingut la necessitat de quedar per sobre d'altres cultures, creant d'aquesta manera moltes històries úniques. Tot i això, considero que avui dia mitjançant les noves tecnologies i les xarxes socials, tenim un accés més ràpid a qualsevol mena d'informació, fet que fa que la societat també estigui més activa en temes culturals, socials, polítics, etc., potenciant un pensament més crític. Per tant, ara tenim a l'abast eines per evitar contar històries úniques d'altres, i tal com diu Chimamanda Adichie (2017), quan rebutgem una història única, quan ens adonem que mai no hi ha una sola història, d'enlloc, recuperem una mena de paradís.

...