Tirant Lo Blanc

Intenció I estructura del treball

Encara ens recordem de quant ens vam conèixer, i avui ens ajuntem per fer feina junts. Tenim bones esperances per a aquest treball i pensem que ens pot sortir molt bé. El fet per el qual realitzem aquest treball és que l'obra en si és total! Creiem també que amb un llibre així hem de fer un treball (per dir-ho d'alguna manera) collonut!.

La nostra intenció és molt clara, volem consagrar l'obra de Joanot Martorell com el que és, una novel·la total! Aquesta novel·la cavalleresca ens ha agradat molt ja que no és tan avorrida com altres llibres que hem llegit anteriorment. Ja sia per la trama que hi ha en l'obra o tal vegada sia per que Tirant és un home de carn i ossos, pensa i reflexiona, i per tant l'acció pot arribar a ser espontània (com per exemple quan va matar al Lauseta).

Un altre causa per la qual realitzem aquest treball es per perfeccionar la nostre expressió i per fer amb més fluides els nostres posteriors treballs. Aquest treball ens ha servit també per saber seleccionar informació i per aprendre a resumir-la.

L'estructura del treball és la que segueix els cànons establerts per la professora. El treball consta de tres parts: una introducció on es fa referència a la situació de vida de Joanot Martorell, a més i entra aquest apartat. La segona part és l'anàlisi de l'obra, estudiant la línia argumental, l'estructura de la novel·la, els fets històrics, els personatges, tema d'amor i guerra i les tècniques narratives. La tercera part i última d'aquest treball és la conclusió.

Situació de l'autor i de l'obra, el context literari

L'afició d'Alfons el Magnànim als llibres i la seva actitud de protecció als artistes en la cort napolitana va fer que fos considerat un monarca humanista. Molts escriptors van mostrar la seva admiració per ell, deixant clara la seva afició per les llengües, la ciència i la música.

La cort del Magnànim es va convertir en una bona protectora del renaixement italià, que havia nascut a les riques ciutats comercials. De tota manera, aquest moviment, no arribà a ser gaire fort en la cultura catalana; només València va ser considerada tímidament renaixentista. Mentre les altres terres de la Corona vivien en plena crisi, València era una ciutat rica i en expansió demogràfica. Els precursors de la seva activitat econòmica i del seu aire medieval i renaixentista creen les noves classes urbanes: els professionals liberals i la burgesia comercial. L'ampliació del públic lector , la importància de les ciutats i el renaixement van crear una nova sensibilitat literària, més realista.

València era el centre de la literatura catalana del segle XV, encara que l'esperit medieval regnava sobre els nous aires renaixentistes. Sense comptar un petit grup d'humanistes, la literatura catalana va seguir la ideologia i estètica medieval i el Renaixement. Amb aquest panorama va néixer Martorell que va rebre influències de dos tipus: Ramon Llull i el llibre de l'ordre de cavalleria, Rois de Carella, Enrique de Villena, Dante i Baccaccio.

Martorell pertanyia a una família de la mitjana noblesa, durant molt de temps establerta a Gandia. Francesc Martorell, pare de Joanot fou cambrer del mateix rei i jurat a València, morí entre els anys 1433 i 1437. Martorell era uns dels set fills que tingueren Damiata de Montpalau i Francesc Martorell. Tots els indicis diuen que Joanot va néixer a Gandia al voltant de l'any 1413 1414. Joanot ja amb la designació de cavaller ("mossèn Johanot Martorell"), apareix atestat, per primera vegada, en el document del 14 de març del 1433.

Joanot

...