Tirant Lo Blanc

Tirant lo Blanc

RESUM PER CAPÍTOLS

Del bon compte Guillem de Varoic

El compte Guillem vivia a Varoic (Anglaterra). De jove va ser un excel•lent cavaller i va dedicar tota la seva vida a les justes, als torneigs i a la guerra. De gran va decidir deixar les armes i peregrinar a la Ciutat Santa (Jerusalem) per obtenir el perdó per tots els pecats comesos. A la tornada es va apear a Venecia i va fer que s'extenguès el rumor de que ell havia mort. No va tardar en arribar aquest rumor a Varoic. Més endavant va tornar a Varoic però d'incògnit, ja que volia acabar allà els seus últims dies de vida. Els moros estaven envaïnt l'illa d'Anglaterra comandats per el rei de la Gran Canaria. El feble rei Anglés, desesperat vahaber de buscar refuig a Gal•les. Una doncella li recomanà que nombrès capità dels seus exèrcits al primer ermità que veiès. Va coincidir que era Guillem de Varoic a qui van nombrar. Amb magranes de calç viva va provocar un gran incendi al camp dels enemics guanyant, així, la batalla.

Guillem es va identificar a la seva esposa i als seus homes, però es va estimar mantenir-se'n en l'anonimat i mantenir una vida ermitana.

Tirant i l'ermità

Al cap d'un temps el rei d'Anglaterra va convocar justes i torneigs per a celebrar el seu matrimoni. Un gentil bretó, juntament amb altres joves van decidir acudir-hi per rebre l'ordre de caballería. De camí a Londres, el jove bretó es va extraviar i va anar a parar al bell paratge on vivia l'ermità Guillem de Varoic. El jove es va donar a conèixer com Tirant lo Blanc, fill del senyor de la Marca de Tirània i de Blanca, una filla del duc de Bretanya. Conversant, Guillem es va adonar que aquest jove no tenia ni idea del que era la caballería. Va decidir donar-li doctrina a canvi de que un cop acabades les festes tornès a visitar-lo per explicar-li els bons fets d'armes que hi haguèssin fet.

Les cavalleríes de Tirant a Anglaterra

Tirant, ja sigui per vergonya o per humilitat, no va prendre la paraula de Guillem, però va encomanar al seu cosí Diafebus per a que reportès les festes londinenques. Li va explicar com va ser el seu primer combar a cavall, com havia fet el seu primer combat a peu amb el senyor de Muntalt i el seu primer combat per cortesía, pel servei d'una dama.

El combat amb el senyor de les Vilersemes pel fermall de la bella Agnès

Els reis eren a prop del riu i prop seu hi havia una parenta de la reina, filla del duc de Berrí anomenada la bella Agnès. Tirant, en veure la seva belleza i d'altres qualitats, es va agenoiar davant seu i li va demanar el seu fermall, el qual, per descordar-lo li havia de tocar els pits, ja que era cordat amb el seu vestit.

Al dia seguent, mentre el Rei era a missa, va arribar un cavaller francès, el senyor de les Vilersemes que, molt gelòs, li va dir que de grat o per força li havia de donar el fermall, que ell havia destinat tota la seva cortejant-la i que llavors li pertanyia. Van entrar en discussió i hi va haber baralla civil. Va arribar la Reina i els va separar. Tirant i el senyor de les Vilersemes es van reptar, amb lletres de batalla i a mort. Juntament amb el rei d'armes van anar a buscar totes les armes necessàries i el material requirit. Van començar a discutir a càusa de qui agafaba primer les armes, finalment el jutge ho va triar a shorts. Va comencar la baralla, va ser molt intensa i tots dos van perdre molta sang. Hi va haber un moment en què les ganivetades van ser tan seguides que tots dos van acabar a terra moribunds. El jutge ja els creia per morts i va anar a dir-hi al Rei, però Tirant es va recuperar gràcies a les atencions de la bella Agnès.

Tirant va anar a Anglaterra d'incògnit. Els reis de Frisa i d'Apol•lònia i els ducs de Baviera i de Borgonya, desitjosos de baralla van acabar morts en mans de Tirant. Es va escampar tan lluny la seva fama que una dama, a Escòcia, va obligar al seu enamorat cavaller, anomenat Vilafermosa, a entrar en combat amb ell, si nó no li dirigiría mai mès la paraula. La noticia va arribar a orelles del cavaller Kirieleison de Muntalbà, que va decidir venjar la mort del senyor, el rei de Frisa. Va anar abans aveure la tomba del seu senyor. Fou tal l'ira que va agafar que li va esclatar el fel i va morir. El seu germà Tom`pas de Muntalbà volia lluitar per ell. Tirant el va vencer, i l'extranger superbiós va haber de suportar la humiliació pública de la retractació. Els jutges el van declarar deslleial, perquè en no guanyar, era ell que havia fet perjur. Prenguè l'habit de franciscà. Tirant havia estat el millor cavaller de les festes.

L'ordre de la Garrotera

Era un ordre de caballería. El Rei va fer contruïr un monestir en el qual hi havien d'haber vint-i-sis cadires, una per a cada cavaller. Tenien unes regles concretes que, si no es cumplien serien castigades severament pel seu rei d'armes.

Tirant a Sicília i a Rodes

Tirant, Diafebus i els altres cavallers s'acomiaden de l'ermità i s'en van a Nantes on els rep el duc de Bretanya. Rodes és una illa protegida per els cavallers de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem.

El soldà d'Alcaire (el Caire) va anar amb un estol per atacar l'illa. Uns traidors genovesos s'havien encarregat d'inutilitzar les ballestes dels cavallers cristians. Una dama de l'illa es va assabentar de la traició. La dama, fidel a Rodes va explicar a Simó de Far, cavaller de l'ordre de Sant Joan. Va anar corrents a dis-ho al Mestre de Rodes i encara van ser a temps pr a reparar-les.

Tirant va comprar una nau i amb uns quants mariners va anar a socorrer Rodes. Lataquefaràs, un espavilat mariner va protegir la nau contra qualsevol atac enemic molt bé i va ruixar els moros amb oli bullent. La única nau cristiana va sortir airosa de l'atac naval. Però més moros i genovesos surten a l'encalç de Tirant i els seus homes tot al llarg de la costa de Barbària i al nord d'Àfrica sempre lluitant sense parar. Aconsegueixen arribar a Palerm i aproveïr-se de blar. Ara son a Sicilia on Ricomana, la filla del Rei, s'enamora de Felip.

Felip i les llesques de pa

L'infanta havia ordenat que els Reis, Felip i ella

...