Resumen Fundamentos De La Empresa

TEMA 1.2 – LA DIRECCIÓ DE L’EMPRESA

1.2.1 LA DIRECCIÓ

L’empresa és un esforç col•lectiu. L’essència de la tasca directiva és aconseguir una actuació conjunta coordinada i dirigida a uns propòsits de l’empresa.

Direcció: encaminar la intenció i les operacions a un fi determinat.

Podem conceptualitzar la direcció o administració com un procés en el que cal desenvolupar unes funcions.

1.2.2 LES FUNCIONS DE LA DIRECCIÓ

Conceptualment, el paper de la direcció es pot entendre a partir de les funcions essencials que s’han de desenvolupar per canalitzar l’esforç col•lectiu que configura l’empresa i dirigir-lo als objectius cercats. (PLANIFICAR, ORGANITZAR, CONTROLAR, DIRIGIR)

Planificar: clarificar els objectius que ha de cercar l’empresa i establir els programes o plans d’actuació que han de permetre assolir-los. (resposta a la pregunta què s’ha de fer).

Construcció d’un pont conceptual entre una situació actual i una altre de desitjable i possible, tenint en compte l’entorn que condiciona l’empresa i els seus recursos. És un procés de reflexió creativa.

Diferents jerarquies d’objectius:

- Missió, fi o propòsit (raó de ser de l’empresa)

- Metes o objectius: són fins concrets, generalment quantificables i amb un horitzó temporal definit, que han de marcar el nord de l’esforç a realitzar.

- Objectius estratègics: determina quina és la situació a la que es vol arribar per assolir els objectius o les metes establertes. Defineix el horitzó cap al que ha d’enfocar els plans d’actuació

- Objectius operatius, programàtics o tàctics: defineix els plans o programes que cal executar en els diferents àmbits per assolir els objectius estratègics.

L’empresa es defineix per ser una organització amb finalitats comercials (objectius econòmics a curt i/o llarg termini).

La definició dels objectius està condicionada pel tipus d’empresa i la seva governança.

- Model share-holders (propietaris): els objectius econòmics de l’empresa es concentren en la satisfacció dels accionistes (propietaris) mitjançant la creació i captura de valor econòmic.

- Model stake-holders (Grups d’interès): els objectius de l’empresa són definits com a equilibri entre els interessos a vegades contradictoris, de tots els col•lectius que afecten o poden ser afectats per l’assoliment dels objectius econòmics de l’empresa.

Quins han de ser els objectius de l’empresa? Responsabilitat social de l’empresa.

Organitzar: procés que té com a finalitat estructurar les relacions i responsabilitats de cada element de l’empresa amb objectiu d’executar els plans o programes establerts per assolir els objectius estratègics marcats (respon a la pregunta: qui ha de fer què).

L’estructura organitzativa és el resultat de definir les tasques a realitzar per cada membre de l’empresa (divisió del treball) i d’establir els mecanismes de coordinació, motivació i control que permetin integrar tot aquest conjunt de tasques en un tot coherent.

Dos conceptes claus: diferenciar i integrar.

Agrupar els recursos en unitats operatives a cadascuna de les quals li és assignada la responsabilitat d’executar un conjunt d’activitats sota la coordinació i supervisió d’un responsable (criteri funcional o multifuncional-divisional), i definir els procediments, normes i mecanismes que garantiren la coordinació entre aquestes unitats.

Organigrama: representació gràfica que recull les característiques bàsiques d’una estructura organitzativa. La representació està formada per quadres i línies.

Interpretació d’un organigrama: 3 passos.

1- Els quadres representen les diferents unitats operatives en les que són agrupats els recursos, cada unitat operativa està sota la direcció d’un responsable. El títol descriu la naturalesa de les activitats gestionades per l’unitat.

2- Les relacions d’autoritat són descrites per les línies contínues. Autoritat és el dret formal i legítim d’un gestor per assignar recursos i determinar els programes d’actuació per assolir els resultats desitjats. Les línies discontinues descriuen les relacions d’assessorament/recolzament o de dependència funcional.

3- Els nivells d’autoritat (administració) estan definits pel nombre d’estrats horitzontals de l’organigrama.

L’organigrama recull com és l’estructura organitzativa formal de l’empresa (procediments, normes i mecanismes establerts conscientment) però l’estructura organitzativa depèn també de relacions espontànies i de iniciatives dels propis elements de l’empresa: estructura organitzativa informal.

Dirigir: procés que té la finalitat de influir en les persones i unitats executives (operatives) per aconseguir que les responsabilitats assignades a cada element de l’empresa siguin executades en interès de l’empresa i cercant els objectius establerts.

- Activitats de selecció de personal, ensinistrament i assignació del personal a tasques.

- Activitats dirigides a la motivació: disseny de sistemes de incentius, estils de lideratge i cultura corporativa.

Controlar: procés que té la finalitat d’avaluar com han estat executades les responsabilitats assignades a les persones i unitats de l’empresa, quins resultats s’han obtingut i, en el seu cas, quines accions correctores s’han de plantejar. (resposta a la pregunta: com ho estem fent, quin resultat obtenim, cal modificar els programes d’actuació?).

1.2.3.LA PRESA DE DECISIONS: MARC CONCEPTUAL

Introducció

Assumir les funcions de la direcció comporta tenir que prendre decisions. Dirigir significa decidir, decidir no sempre equival a dirigir.

Decisió: elecció conscient entre diverses alternatives. La decisió és el resultat d’un procés.

La decisió s’origina per la insatisfacció entre una situació existent i una de desitjada (problema), i de considerar una certa capacitat d’actuació (estratègies o accions) per poder corregir aquesta insatisfacció.

La decisió pot ser el resultat d’un procés sistemàtic estructurat (decisions racionals)

...