“ASSAIG DE TECNÒPOLIS CATALANA: PERE COROMINES I MONTANYÀ”

Carla Martínez Balart

Grup: ADE F4

NIU UB: 16876090

“ASSAIG DE TECNÒPOLIS CATALANA:

PERE COROMINES I MONTANYÀ”

Pere Coromines i Montanyà, fou un polític republicà català reconegut per les seves diferents actuacions actives relacionades en l’àmbit del catalanisme polític sorgit durant el segle XIX. A més també va exercir d’advocat, economista i també escriptor. S’exilià a França a causa d’una falsa acusació d’un atemptat anarquista a Barcelona i quan fou indultat de la pena imposada va tornar. Cal destacar que fou un dels fundadors de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Unió Federal Nacionalista Republicana com també la seva participació en l’aprovació de la Mancomunitat, el Banc de Catalunya, i en la redacció de l’Estatut d’Autonomia.

Segons Coromines, la tecnòpolis és la idealització de l’organització. Considera que la societat esdevé de manera natural com una organització directament vinculada amb els recursos. L’estructura social té la seva base en la propietat. L’autor fa una relació directa entre els homes i la terra per explicar els sistemes econòmics que regeixen la propietat. Amb la seva teoria, relaciona el sistema esclavista amb l’abundància de terra i el sistema contractual amb l’escassetat de propietats de terres.

En quan a l’organització de la humanitat, Coromines creu que aquesta es basa en l’intuïció i l’entén com un mitjà per tal de mantenir l’ordre i l’equilibri de la societat.

Coromines fa un paral·lelisme entre la cultura i la civilització. La cultura per ell, neix amb l’organització evolutiva de les civilitzacions. A través del llenguatge els homes poden expressar els seus pensaments, sentiments que els portin a poder jutjar i també transmetre i aportar coneixements entre els humans. La humanitat però, ha d’estar sotmesa a unes mateixes lleis, el que ell anomena, l’home estandarditzar i unidimensionalitzat.

Pere Coromines creu que el màxim exponent de l’organització és l’home que viu en les ciutats metropolitzades. Amb això contraposa el medi rural amb l’espai urbà. Així reivindica la urbanització hipodàmica amb les seves planimetries regulars i estructurats perfectament ordenada com la màxima aspiració de l’organització de l’estructura social basada en una societat ben limitada i amb un sistema econòmic contractual. Coromines, considera que en el camp, com que l’organització és menor ja que no existeix un sistema contractualitzat que regeixi l’home estandaritzat, és més dificultosa la cultura, seguint el paral·lelisme que esmena Pere Coromines entre aquesta i l’organització social.

Pel que fa a la relació directa que fa l’autor entre la terra i l’home com a bases dels sistemes d’organització del treball d’una societat, després de diverses lectures, considero que aquesta relació de proporcionalitat no té sentit. Per mi hi ha un canvi ètic de l’esclavatge a l’assalariat. Quan Lincoln aboleix l’esclavatge als Estats Units, ho fa per una qüestió de drets humans, és a dir, per una qüestió ètica influïda pels valors que regien a la Revolució Francesa; llibertat, igualtat i fraternitat. Per tant, llibertat en oposició amb l’esclavatge. Tampoc comparteixo la relació que fa entre la cultura i l’organització social al camp o a la ciutat. Penso que pot ser sí que en el camp costi més que hi hagi una organització amb un estructura perfectament definida com hi pot haver dins una ciutat, però això no vol dir que la ruralia sigui un caos com l’autor considera. En canvi, estic d’acord quan diu que la cultura es fruit de l’evolució de l’organització de les societats, és a dir, al pas del temps l’home va adquirint una sèrie de coneixements que el fan més culte i a través del llenguatge pot expressar i compartir les seves reflexions entre els individus que formen la societat.

...