Aquest tex de Simone Beauvoir

COMENTARI

Aquest tex de Simone Beauvoir, filòsofa i propulsora del feminisme, parla de la desigualtat social que des de sempre ha hagut, i encara perdura al mon. Aquesta desigualtat és donada pels homes, i tracten com a desiguals e inferiors majoritàriament a les dones, encara que, els homes blancs, també creuen que són superiors als obrers, esclaus, o persones de raça negra en general. Simone diu al text que “l’univers en conjunt és masculí”, amb això vol dir, que des de sempre els homes han regit o governat, sense tenir en compte a les dones, no perquè fossin superiors a elles, com ells verdaderament creien, si no perquè a les dones no els permeten tenir cap d’aquests càrrecs. També diu que la dona s’ha acabat conformant amb aquest patriarcat, ja que és el que elles des de sempre han vist a la societat. Una altre frase que cita Simone al seu text, és la que diu que “la dona es considera passiva davant d’aquests déus de rostre humà, que defineixen fins i valors” , aquí està considerant als homes com “deus”, ja que suposadament ells eren els que havien de manar sobre les dones, i dir-lis el que podien o no podien fer. La dona vivia sense participar en la societat, tancada a la seva casa, tancada a ella mateixa, sense compartir la seva opinió o les seves idees, ja que aquestes no eren importants per la societat, no eren importants per ningú tal i com diu ella amb la frase « no té cap poder, ni tan sols en pensament, sobre la realitat que la domina». Tot el que podria dir una dona no tindrà mai sentit, les dones es consideraven tontes e histèriques i els homes creien que mai podrien dir una cosa raonable. Per el que entenem del text, quan la dona parla de que ha estat condemnada a estar considerada “una eterna menor”, es pel fet de que els homes, quan tenen por d’alguna cosa, imposen lleis i veritats, perquè aquestes no tinguin dret a pensar ni expressar-se pel fet de que es creien superiors.

La filósofa Amelia Valcárcel, va donar suport al que deia Simone, dient, que el mon és “una construcció cultural humana”, i que a aquesta construcció han participat essencialment els homes, que han fet el món, tal i com a ells els interessava. Les dones, per la seva part han estat sempre marginades, i mai han sigut escoltades, perquè elles “no tenien la capacitat de jutjar per elles mateixes”, segons els homes. Llavors la funció d’aquestes dones al món eren només estar allà,sense participar en aquesta construcció, ni en la societat en general. Només estaven a aquest món d’homes per a que ells poguessin aprofitar-se d’elles com volguessin i per reproduir-se, clar està, perquè era per a l’única cosa que les necessitaven.

Realment, els homes tenien por de que les dones pensessin per elles mateixes, tenien por de que intervinguessin en la societat, i poguessin arribar a treure’ls tot allò que ells solets havien aconseguit. Bàsicament tenien por de que si les dones tenien un paper a aquest món, fessin el mateix que han estat fent ells durant segles, i així arribarien a superar-los, quedant ells com a dones, com a inferiors.

1. Qui són els «déus de rostre humà que defineixen fins i valors» a què fa referência el text? Perquè se'ls considera déus?

...