Asxd

6.1

L’objecte de la teoría de la conducta del consumidor és analitzar les actuacions del consumidor per satisfer les seves nessesitats en funcció dels recursos que disposa. Objeccions: a la practica no es pot mesurar la utilitat ni el nivell de satisfacció.La segona és la suposició teorica de l’egoisme dels agents.

P. A. Samuelson: equilibri, economia del benestar ànalisis del consumidor

La renda disponible determina la quantiat de bens que es pot adquirir i la seva combinació.

Segons l’analisi convencional no té en compte l’estalvi,i suposem que els bens son divisibles

Fórmula de la recta de balanç: A= - (Pb/Pa)B+(1/Pa)R

El pendent negatiu de la recta de balanç indica que si augmentem la quantitat d’un bé hem de disminuir l’altre.

Variacions de la renda i els preus: La variació de renda implica un desplaçament toatal de la recta de balanç (sense variar el pendent) en canvi la variació de preu es modifica el pendent te relació negativa vol dir que si baixa el preu del producte puja la frontera ja que es pot comprar mes.

Bé Marshall o bé compost: quan es pot escollir entre mes de dos productes la recta té una equació diferent. No pot representar-se gràficament.

El bé Marshalià consisteix en establir l’elecció entre un bé considerat individualment i la resta conjuntament.

Teorema del bé compost: J.R Hicks formalitza el teorema del bé compost basant-se en la teoria de marshall.

Recta de balaç doblegada: Com els preus son relatius a la quantitat la recta es doblega( ex si compres 4 val 3 euros si compres 8 val 5).

Marginalistes: Jevons, Menger i Walras.

6.2

Preferencies:Depenent dels gustos i les avencions farà a les persones escollir un lot o un altre d’això s’encarrega l’analisis de les preferencies de la conducta del consumidor.El proces d’elecció el principi del cost benefici es el referent de racionalitat, el consumidor en funció de la satisfacció o utilitat ordena les seves preferències.

Problemes de determinar satisfacció:

1)depenen de moolts factors, cal aplicar céteris Paribus,

2)la satisfacció no es mesurable quantitativament doncs ho fem de manera qualitativa.

3) Gustos i aversions son personals per tant no es poden establir comparacions entre individus.

La utilitat: té dues dimensions , representa els gustos del consumidor i la naturalesa del bé. Distinció entre cardinalisme(diuen que si es pot mesurar amb unitats útils) i Ordinalisme(diuen que no fa falta coneixer cuantitativament les utilitats per poder mesurar). El cardinalisme resta a casos singulars.

Utilitat total(reporta el conjunt de bens que disposa el consumidor pendent positiva!!) i marginal (relativa a la darrera unitat consumida equival al canvi de la unitat total com a conseqüència de una unitat de consum adicional pendent negativa!!):

Corbes

...