Declaració i convenció

INTRODUCCIÓ

QUÈ ÉS LA DECLARACIÓ?

Una Declaració és una sèrie de normes i principis que els Estats creen i es comprometen a complir a l'intern de les seves nacions. Els estats que les signen no s'obliguen a complir. Si no ho fan, se'ls dóna una "sanció moral", és a dir que se'ls crida l'atenció.

QUÈ ÉS LA CONVENCIÓ?

Una Convenció és una sèrie d'acords dels estats amb normes i principis que els obliguen a garantir el seu compliment. Una convenció pren efecte fins a la seva ratificació. Recordem que no és suficient que els estats signin la convenció, cada estat es compromet fins que ratifiqui l'acord. Ratificar vol dir que se signa com un contracte, on el país es compromet a complir. Alhora li dóna a la comunitat internacional.

QUINA ÉS LA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE CONVENCIÓ I DECLARACIÓ?

Una Convenció és un document d'obligatori compliment que entra en vigor tan aviat compta amb la ratificació de determinat nombre d'Estats. Una Declaració no és un document d'obligatori compliment però comporta una responsabilitat moral perquè mitjana l'aprovació de la comunitat internacional.

ARTICLES SOBRE LA DISCRIMINACIÓ DE L’INFANT

Article 1º El nen gaudirà de tots els drets enunciats en aquesta declaració. Aquests drets seran reconeguts a tots els nens sense excepció alguna ni distinció o discriminació per motius de raça, color, sexe, idioma, religió, opinions polítiques o d'una altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o una altra condició, ja sigui del propi nen o de la seva família.

Article 3º El nen té dret des del seu naixement a un nom i a una nacionalitat.

Article 4º  El nen ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Tindrà dret a créixer i desenvolupar-se en bona salut; a aquest efecte hauran de proporcionar-se, tant a ell com a la seva mare, cures especials, fins i tot atenció prenatal i post-natal. El nen tindrà dret a gaudir d'alimentació, habitatge, esbarjo i serveis mèdics adequats.

Article 5º El nen física o mentalment impedit o que sofreixi algun impediment social ha de rebre el tractament, l'educació i la cura especials que requereix el seu cas particular.

Article 6º La societat i les autoritats públiques tindran l'obligació de cuidar especialment als nens sense família o que manquin de mitjans adequats de subsistència.

Article  7º Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d'igualtat d'oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de responsabilitat moral i social i arribar a ser un membre útil de la societat. El nen ha de gaudir plenament de jocs i recreacions, els quals han d'estar orientats cap a les finalitats perseguides per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran per promoure el gaudi d'aquest dret.

Article  9º El nen ha de ser protegit contra tota forma d'abandó, crueltat i explotació. No serà objecte de cap tipus de tracta i no haurà de permetre's al nen treballar abans d'una edat mínima adequada; en cap cas se li dedicarà ni se li permetrà que es dediqui a ocupació o ocupació algun que pugui perjudicar la seva salut o educació o impedir el seu desenvolupament físic, mental o moral.

Article 10º El nen ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa, o de qualsevol una altra índole. Ha de ser educat en un esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves energies i aptituds al servei dels seus semblants.

...