: Drogues: Prevenció I Formes d´acció Socioeducativa

PAC 1: Drogues: Prevenció i formes d´acció socioeducativa

1. Des de finals del S.XX, ens trobem sota un context d'incertesa, incertesa entesa com a manca de seguretat. En un món globalitzat, on a dalt de tot està establerta la bandera del capitalisme, un capitalisme que ha caracteritzat les nostres societats per un desig incontrolat cap al consum, un consum que no distingeix entre objectes i en el que tot hi val.

Per primera vegada en la història moderna, es fa difícil predir què ens espera, els canvis són constants i és produeixen de manera ràpida i inesperada, els efectes de la globalització han creat noves identitats de pobresa, el neoliberalisme ha oblidat la fórmula de la producció sostenible, de la mà de la cohesió social i, la societat es mou en un moment d'incertesa, aquesta incertesa al seu torn el que produeix és el trencament dels vincles socials, del contracte social establert. Aquesta destrucció del vincle social, genera una desconfiança per part de la ciutadania, desconfiança que es traduirà en incivisme i en un clar procés d´individualització: "profunda mutació de les relacions entre l'individual i el col•lectiu" (Fitoussi i Rosanvallon: 1997). En aquest context és clau assenyalar que en aquesta societat líquida en què estem vivint ja res és sòlid ni durador, tot tendeix a fluir i a canviar de manera permanent (els vincles socials, les accions col • lectives, les institucions) per la qual cosa d'alguna manera "exigeix" al subjecte ser part d'aquesta dinàmica, i la seva única defensa és la individualització alimentada pels seus temors: "vida y modernidad líquida, aquella en que las condiciones de actuación de sus miembros cambian antes de que las formas de actuar se consoliden en unos hábitos y en una rutina determinada": (Bauman, Z. Modernidad líquida, Buenos Aires:2006)

Aquest context actual, on tot punt de referència s'ha esvaït o "liquat" configurant un món insegur i ple de buits, on la recerca de la felicitat va lligada al consum d'uns productes que deixen els nostres desitjos sempre insatisfets, és també la recerca per calmar les angoixes, els malestars, les ansietats i els temors que produeixen la pròpia recerca de la felicitat, i davant d'aquesta realitat, una sortida (molt humana) per afrontar aquestes pors és camuflar-les en forma de fortalesa. El consum de drogues pot ser "explicat" en aquest camuflatge de les pors, per exemple el consum de cocaïna (droga que simbolitza l'estatus de força), redueix les pors i augmenta l'autoconfiança en un mateix, el consum d'alcohol com a mitjà habitual per vèncer la timidesa (divertir-se amb els amics o relacionar-se amb altres persones), o el consum d'amfetamines com a mitjà habitual d'enfrontar-se l'ansietat, l'apatia o la tristesa. “Las prácticas del consumo son los fantasmas de la sociedad que lleva su nombre. Como los espíritus de antaño, constituyen el principio multiforme y oculto de la actividad productora”. (De Certeau, M: 1999). “Cuando no todo es irracionalidad en las prácticas de consumo, cuando hay una variedad de factores que intervienen en las mismas, es necesario prestar atención a los procesos socioculturales que dan lugar a la apropiación y a los usos de aquello que se consume” (García Canclini:1993).

2. “La dependència és una forma de relació que s´estableix entre un subjecte i el que constituiria el seu objecte de dependència. Aquest pot ser variable; pot ser el joc, el menjar, les drogues, el treball, certes relacions afectives...Per tant, no és l´objecte el que determina les propietats de la relació, sinó la càrrega subjectiva que el subjecte posa en joc” (Garín,T; Fuertes,S. 2012:27). Si relacionem la noció de dependència amb el consum de drogues, observem que: ”la dependència és producte de la interacció amb la substància (dosi, via d’administració, puresa, freqüència) amb l´organisme, i amb la situació social i personal de cadascun dels subjectes” (Garín,T; Fuertes,S. 2012:26).

Si seguim els instruments diagnòstic utilitzats pel DSM IV (Manual de malalties i estadístiques) per al diagnòstic de dependència química, hem de tenir en compte una sèries de criteris: la tolerància, l´abstinència, les quantitats de substància consumida, el desig i la falta de control en el consum, el temps invertit en l´obtenció i cerca de la substància, la reducció o abandó d’activitats socials importants: formatives, laborals, d’oci…i la continuada presa de substàncies tot i tenir consciència de problemes associats al consum de drogues. És evident doncs, que si un consumidor de cap de setmana presenta alguns d'aquests criteris en l'últim any pot estar patint un problema de dependència.

3. 1. El document “¡Siempre eliges tú!”, se'ns presenta en forma de fullet dirigit als joves d'entre 12 i 18 anys (encara que pot ser útil per a tots els joves) que vulguin tenir informació sobre l'alcohol i els problemes derivats del seu ús abusiu. Pretén orientar aquests joves a l'hora de prendre decisions responsables respecte al consum d'aquesta substància. El seu objectiu principal és tractar l'alcoholisme com a malaltia, facilitant a través del diàleg seu coneixement, enteniment i compressió.

Es realitza una primera presentació de l'alcohol, com a droga legal, una droga acceptada cultural i socialment per la nostra societat com legal. Però

...