Impacte econòmic de la covid-19

Economia Espanyola

TEMA 7. IMPACTE ECONÒMIC DE LA COVID-19 ANÀLISI PER SECTORS. MESURES ECONÒMIQUES ADOPTADES.

ELS EFECTES ECONÒMICS DE LA PANDÈMIA DE LA COVID-19

• L’epidèmia de COVID-19 va començar a la Xina, amb els primers casos detectats a la fi de 2019. Posteriorment es va expandiu per tot el món, convertint-se en una pandèmia.

• La majoria dels països afectat han adoptat diferents mesures de contenció, amb intensitat variable, tot i que sovint s’han establert confinaments domiciliaris i restriccions a la mobilitat.

• L’activitat i l’ocupació han patit una caiguda molt pronunciada, generalitzada per zones geogràfiques i particularment intensa en el sector serveis. Totes les economies desenvolupades han entrat en recessió. S’ha produït la major caiguda de l’activitat des de la segons Guerra Mundial.

• La crisi ha estat conseqüència d’un shock d’oferta (pel trencament de les cadenes de producció global, s’atura perquè la Xina deixa de produir i tanca els seus mercats) i un shock de demanda (per la caiguda “necessària” del consum, la inversió i les exportacions com a resultat del confinament). Mai s’havia viscut una situació econòmica similar i sincronitzada a nivell mundial. 🡪 no hi ha moviment de mercaderies, no hi ha possibilitat de créixer, és una aturada de la economia.

• Aquesta crisi es caracteritza per un elevat grau d’incertesa. Dependrà de l’evolució de la pandèmia i de la recerca d’una vacuna o un medicament efectiu.

EL PUNT DE PARTIDA. ANY 2019

El PIB mundial va créixer un 2,9% el 2019, la taxa més baixa des de la crisi financera global. No obstant, això, a finals de 2019 s’observaven senyes d’estabilització en l’economia mundial, a causa, en part, als efectes positiu que es derivaven d’un primer acord comercial entre els Estats Units i la Xina.

L’economia espanyola afronta la crisi econòmica causada per la Covid-19 després d’una llarga fase expansiva basada en un patró de creixement més equilibrat que en el passat (Creix la demanda externa i interna), que ha permès reduir alguns dels seus principals desequilibris macrofinancers.

Malgrat aquests progressos, l’economia espanyola encara presentava algunes importants fonts de vulnerabilitat a la fi de 2019, que estan condicionant la resposta a la crisi de la Covid-19 i la magnitud de l’actual recessió: no s’havia aconseguit corregir el desequilibri en les comptes públics, el mercat laboral continua creixent per taxes d’atur elevades (8%) i per una excessiva dualitat entre treballadors fixos (ERTO) i temporals (a l’atur), el creixement de la productivitat continuava sent escàs i el nivell de desigualtat és relativament alt.

MAJOR IMPACTE A L’ECONOMIA ESPANYOLA QUE A ALTRES PAïSOS.

Les previsions han anat empitjorant i moltes de les més recents apuntes a caigudes del PIB anual el 2020 d’entre el 12% i el 15%.

El comportament de l’economia espanyola serà pitjor al d’altres països a causa de:

1. El confinament ha estat més intens i prolongat (també el contagi)
2. La gran importància a les activitat turístiques al nostre país (11% ocupació) 🡪 sobretot hosteleria i hotels
3. Problemes tradicionals de l’economia espanyola que la fa ments resistent a xocs d’aquest tipus, com l’alta temporalitat i l’elevat pes de les pimes (petites i mitjanes empreses) que tenen menys capacitat financera per resistir una aturada d’activitat.
4. Poc marge pressupostari per adoptar mesures d’impuls fiscal. Espanya ha tancat 2019 amb un deute públic del 95% del PIB, un dèficit públic del 2,8% del PIB i un dèficit estructural que ronda el 4%. Així doncs, hem entrar en una nova crisi sense haver completat encara el procés de consolidació fiscal després de l’anterior. Les previsions eleven la previsió de dèficit fins al 12% del PIB el 2020. Les mesures de l’estat el que volen és congelar l’economia, perquè no hi ha ingressos. Europa és fonamental en aquesta crisi.

DIFERÈNCIES AMB LA CRISI DE 2008

La situació és millor que a l’inici de la crisi anterior per 8 aspectes:

1. Menor endeutament privat,
2. Un saldo exterior favorable (superàvit des de 2012)
3. Una menor inflació, (preu del petroli baixa, el preus dels productes baixen...)
4. L’absència de desequilibris o bombolles sectorials,
5. Més rapidesa en l’adopció de mesures tant a nivell europeu com nacional.
6. Europa ha suspès les regles de disciplina fiscal (control del dèficit) perquè els països tinguin marge pressupostari per lluitar conta els efectes de la COVID-19.
7. Europa ha pres mesures rapides tant de política monetària com fiscal. 🡪 suspèn el control del dèficit públic, aixequen les restriccions. Es pot gastar el que sigui necessari per salvar l’economia.
8. El sistema bancari es troba més sanejat. En la crisi anterior va ser part del problema i en aquesta està contribuint a la solució com a instrument imprescindible per proporcionar liquiditat a llars i empreses. Però s’enfronta a  reptes important: increment de la taxa de morositat, disrupció digital, i tipus d’interès molt baixos. Tots aquests factors pressionen a la baixa la rendibilitat dels bans i acceleraran la reestructuració del sector, que a Europa prendrà la forma de fusions nacionals (ex. Caixabans i Bankia).

IMPACTE SECTORIAL DE LA CRISI

Durant el confinament, l’hosteleria, comerç i transport i la construcció va reduir la seva producció en més d’un 60%. La caiguda va ser del 40% a la indústria i el 20% als serveis no públics, mentre que a nivell d’activitat dels serveis públics, entre els quals s’inclou la sanitat, gairebé no es va veure afectat per l’arribada de la pandèmia. En el segon trimestre els sector més afectat pel xoc inicial milloren sensiblement (en relació amb la segona meitat de març), destacant la construcció. Malgrat això, els nivells d’activitat d’alguns sectors continuen sent extremadament baixos, destacant el sector de comerç, transport i hosteleria que amb prou feines supera el 50% del seu nivell normal. 

...