LES FUNCIONS URBANES

6.LES FUNCIONS URBANES

6.1.Activitats i funcions urbanes

La funció residencial

S’estableix sobretot en els eixamples, que solen ser ocupats per la població de renda mitjana o alta. També a les perifèries es localitzen barris de residencials amb diferents característiques socials (des de les zones residencials d’alt standing als barris marginals mal comunicats i dotats d’escassos serveis).

La funció comercial

Les activitats d’intercanvis de productes i de serveis son pròpies de totes les ciutats. Actualment les activitats comercials s’han multiplicat de manera extraordinària i cada dia , inclouen més productes.

La funció industrial

S’ha traslladat a la perifèria urbana degut a que consumeix molt d’espai i en aquestes àrees el preu del sòl és més barat (polígons industrials periurbans). També cal tenir present els problemes de contaminació acústica, atmosfèrica i aquàtica que pot generar. En quan a la funció logística, es concentra en plataformes logístiques a la perifèria o bé a prop de ports i aeroports

La funció militar

Aquesta funció està lligada al passat militar d’una ciutat que va ser concebuda com a plaça forta i com a refugi o base estratègica. Aquesta funció és actualment visible en algunes ciutats situades en llocs estratègics o en ciutats amb fronteres.

La funció política i administrativa.

Correspon a ciutats que són capital d’alguna divisió administrativa. Es tracta de ciutats que concentren els serveis necessaris per a l’exercici del poder. Ciutats amb seus d’organismes internacionals o capitals d’estats.

La funció cultural.

Aquesta funció està lligada als més diversos interessos culturals: museus, festivals, congressos. Però també cal incloure-hi dues funcions força particulars com la funció religiosa, en què ciutats com Roma, Jerusalem, La Meca són el punt de destí de pelegrinatges religiosos i la funció educativa i de recerca, que correspon a les institucions educatives, especialment rellevants com les universitats i els principals centres d’investigació.

La funció cultural té notables implicacions en la fesomia arquitectònica de la ciutat. Són nombroses les tipologies d’edificis que es relacionen amb aquesta funció: museus, auditoris, parcs científics, campus universitaris, edificis religiosos, etc.

La funció lúdica i turística.

Correspon a les ciutats que són focus d’atracció turística per diferents motius (entorn natural, patrimoni cultural i artístic, etc. Aquesta funció implica la presència d’una àmplia gamma de serveis i infraestructures.

Sovint aquests serveis infraestructures només s’utilitzen una part del temps, quan la ciutat incrementa temporalment la seva població.

Es tracta d’una funció que les ciutats intenten fomentar ja sigui explotant el patrimoni artístic i cultural i l’entorn natural o bé organitzant esdeveniments culturals, científics i econòmics per a atraure el màxim número possible de turistes.

6.2.El centre de la ciutat:funció comercial,funció administrativa i funció simbòlica

L’àrea central d’una ciutat acostuma a coincidir amb els barris històrics i els primer examples.Com es la zona mes coneguda ,fa de referent simbòlic.

• Als carrer trobem el sector terciari i serveis , que aprofiten la centralitat i l’incrementen

• Es situen al centre gracies a l’accessibilitat,perquè i coincideixen diferents mitjans de transport.

• El fet de ser tan accessible fa que hi hagi una gran densitat de circulació que generen grans fluxos de mobilitat.

• Tot plegat afavoreixen una gran pressió per ocupar el sòl d’aquesta zona,cosa que genera una força competència.

7.CIUTAT I URBANITZACIÓ A CATALUNYA

7.1.Els plànols de les ciutats catalanes

Destaca el nucli antic,situat en un lloc estratègic a la vora del ma ro d’un riu. A partit de mitjans del segle XIX,es construïren els eixamples. Actualment l’expansió en barris perifèrics.

7.2.La problemàtica urbana catalana

La segregació social.

La forta immigració satura els barris vells, on també hi ha sovint elevades taxes d'atur. Els barris es degraden. Un fenomen semblant es dóna en algunes ciutats dormitori.

La mobilitat residencial.

Les rendes mitjanes-altes es desplacen for a de les zones metropolitanes, cercant millors habitatges. Això intensifica la utilització del vehicle privat.

L'impacte ambiental

Manifestat amb nivells de soroll, densitat de trànsit, consum energètic, contaminació, generació de residus, demandes de recursos.... El model urbà dispers és ecològicament molt costòs (presenta un important impacte ambiental.) És altament consumidor de sòl, dispara la mobilitat individual (incrementa el consum energètic i la contaminació) car el transport públic no és rendible (dispersió d'assentaments). La contaminació en les ciutats espanyoles es deu bàsicament al trànsit rodat i a les emissions industrials, que generen també l'anomenada illa de calor. Igualment, es generen centenars de kilograms de residus sòlids urbans per habitant i any.

7.3.La política territorial catalana

Les ciutats de Catalunya tenen un gran dinamisme. Aquest però, també genera problemes. Per això cal frenar el consum de sòl, protegir el patrimoni urbanístic, millorar la cohesió social, el transport, la connexió amb altres territoris... Per evitar la segregació social en alguns barris cal millora la política d'habitatge (moltes ciutats presenten perifèries degradades). La Generalitat el 2004 aprovà l'anomenada Llei de barris, que pretèn rehabilitar aquells més degradats. El 2007 es van crear les ARE (Arees Residencials Estratègiques) on el govern pot intervenir per construir-hi habitatges.

TEMA 12:EL FENOMEN URBÀ A ESPANYA I A CATALUNYA.

1.LA CIUTAT PREINDUSTRIAL

1.1.La ciutat romana

Roma va crear una xarxa urbana densa i jerarquitzada. Amb una xarxa unida per vies de comunicació o calçades. Les ciutats romanes solien tenir una estructura ortogonal i disposaven descalçades pavimentades, conduccions d’aigua potable, canalitzacions d’aigües residuals, teatre, temples, palaus...

1.2. La ciutat medieval

Les ciutats medievals cristianes es caracteritzen pel seu caràcter defensiu i generalment estan envoltades de muralles. Tenen traçats irregulars, amb carrers estrets, a causa d’un creixement sense planificar(Barcelona, Girona, Avila, Salamanca..). La ciutat medieval musulmana és una ciutat emmurallada amb un nucli central,

...