La bella dama del tramvia

COMENTARI: La bella dama del tramvia

Aquest poema de Josep Carner, escrit l’any 1914 i esta publicat al llibre “Auques i Ventalls”.

Al títol del poema podem veure de que anirà el contingut del poema i podem saber que va duna dona que es bella i que també hi ha un tramvia. El poema consta de set estrofes amb quatre versos:

A la primera estrofa lo primer que podem observar és que comença en forma condicional, i també en la paraula “smart” que probe de l’anglès i aquesta part ens parla de que per el carrer podem veure a molta gent , però entre ella hi destaca una dona molt bella amb un abric de plomes.

A la segona estrofa ens descriu a una dona de com és, de com és el seu parlar i ens diu que pot ser de París o Guatemala, que són ciutats amb símbols exòtics.

A la següent estrofa el narrador diu que la dama s’allunya amb la multitud i això el que fa es apagar els sentiments del narrador.

Al quart paràgraf el narrador vols que s’allunyi, perquè no vol portar-se una decepció, ja que, ell l’havia idealitzat tant que no volia saber si ella vertaderament no era com pensava.

Al cinquè paràgraf el narrador es dona contra la realitat, ja que ell escolta a la dama parlant en català i escolta un “pues” i això és una castellanisme i ell la imaginava amb un parlar culte i finalment té un parlar vulgar.

A la sisena estrofa segueix parlant de la idealització i envia un missatge als demes poetes.

I a la ultima estrofa, envia un missatge als joves per a que no idealitzin, ja que les il•lusions .

Com ja he dit abans són set estrofes de quatre versos de 12 síl•labes alexandrins i l’últim de 8 versos, són d’art major i la rima es consonant i encadenada “ABAB CDCD EFEF GHGH IJIJ KLKL MNMN”

...