La trama de la novela de Аntígona

Antígona fou publicada el 1955 però escrita el 1939, un cop acabada la Guerra. L’obra presenta un clar paral·lelisme entre la guerra fratricida de la tragèdia grega i la situació creada arran de la guerra amb l’enfrontament de les dues espanyes: la nacionalista i la republicana. El fragment escollit pertany al primer acte i, per tant, no correspon al moment de clímax màxim però sí és important dins el context de l’obra teatral.

El tema principal d’aquest fragment és l’incompliment de les lleis dictades per Creont, el rei de Tebes. Antígona, germana d’Ismene, Etèocles i Polinices, menysprea l’edicte tot i saber els efectes que té l’incompliment d’aquestes normes. La protagonista femenina té un únic objectiu: donar sepultura dignament a Polinices, el germà desposseït per l’altre que ha estat declarat enemic pel poble de Tebes segons el propi Etèocles i Creont. El “crim contra la ciutat” (línia 5) suposa la destrucció humana com a individu i col·lectivitat i un crim contra el poble de Tebes que no deixarà de lamentar-se dels esdeveniments: perdrà els seus fills en la lluita, passarà gana, no tindrà forces per tirar endavant, perdrà la llibertat d’expressió i tornarà la dictadura més autoritària per part de la monarquia tirànica, etc. La guerra fratricida provocarà la destrucció de l’individu i la societat.

...