Medios De Comunicacion

Introducció

Molts autors es refereixen als mitjans de comunicació com el quart poder d’una societat. Vivim en la societat de la informació, cada dia rebrem innumerables notícies que ens arriben per diverses vies. Encara que cada cop existeixen mes canals de comunicació, el mitjans de comunicació de masses continuen sent el referent informatiu per a la majoria dels ciutadans.

La televisió, segon la meva opinió, el producte estrella de la societat de consum, s’ha extes per totes les capes socials que composen la nostra societat. És a través d’aquesta mitjà pel qual la gent s’informa, s’entreté, i molts cops s’adorm.

Seguin en aquesta línea, i a manera d’introducció de l’aspecte central del meu estudi, es moment de parlar de la part de la televisió que es correspon amb la comunicació política. Els mitjans de comunicació estan presents en la immensa majoria de actes públics. Es tant gran la seva rellevància en aquest actes que inclús podríem dir que els politics fan discursos per a aquests i no per als assistents. Tota la parafernàlia en aquest actes persegueix la satisfacció de les necessitats dels mass media. Es busca sortir a la foto.

El principal problema d’aquesta situació es que la imatge que surt de les pantalles dels nostres televisors es una imatge retocada, preparada, i per tant, enganyosa. Hem de tindre en compte que la majoria de la població pren com certa la realitat que aquests mitjans transmeten, i això suposa admetre que vivim en una societat que ignora la realitat que l’envolta.

Per concloure, considero que aquesta situació es mereix una mínima lectura en profunditat i per aquesta raó he decidit submergir-me en la literatura existent sobre el tema per després elaborar aquesta síntesis.

La televisió com a mitjà de comunicació de masses al món actual

L'explosió d'aquest mitjà de comunicació té menys d'un segle d'existència. Així doncs, encara és aviat per determinar globalment els canvis que han pogut produir en la societat i molt més per definir les seves línies de futur, tot i que si podem intuïr molts d’aquests.

Després de la seva aparició, els mitjans de comunicació de masses s'han convertit de manera indiscutible en epicentres de gran quantitat de moviments socials. La multiplicitat de mitjans i la gran heterogeneitat de la composició de la civilització fan difícil la comprovació empírica d'aquestes influències, però la constatació de la seva existència resulta avui dia irrefutable.

La investigadora Kathleen K. Reardon afirma que «totes les formes de comunicació exerceixen influència sobre els qui som i el que desitgem ser, i fins i tot ho configuren. Però les formes de comunicació que més ens envaeixen són els mitjans de comunicació de masses. Raó per la qual han estat blancs de moltes crítiques, tant merescudes com a exagerades. La queixa més generalitzada és que aquests mitjans no reflecteixen amb exactitud les nostres vides, que degraden el gust de les masses i que estimulen a la gent a fer coses que d'una altra manera no prendrien en consideració»1.

Ara bé, per què es produeix aquest fenomen? En què consisteix l'atractiu dels mitjans? Quin és el seu mecanisme de captació de voluntats? Aquest seguit de preguntes se les formula Christian Doelker: «els mitjans de comunicació no exercirien tal fascinació en nosaltres ni haurien aconseguit tal importància en la vida pública, si no es dirigissin a uns esquemes, unes estructures i unes funcions ja prèviament existents en la vida humana»2.

Amb el pas dels anys, les crítiques sobre l'ús dels mitjans s'han generalitzat a tot el món. Importants sectors socials, fins i tot nacions desfavorides en el repartiment econòmic mundial, han expressat la seva repulsa a la utilització dirigista de la comunicació per obtenir unes finalitats determinades, siguin aquests d'índole comercial o ideològica.

El desenvolupament de la humanitat ha portat a la societat a una important ruptura amb els models de vida tradicionals. El camp d'interessos de cada individu s'ha estès més enllà de les fronteres nacionals, i fins a continentals, arribant fins i tot a sobrepassar els límits del planeta.

Per accedir a aquestes informacions, el paper dels mitjans és insubstituïble. I és doncs, que avui en dia, tal com assenyala Denis McQuail, «l'espectador s'assabenta del seu món social i de si mateix per la presentació que els mitjans fan de la societat»3.

Christian Doelker també hi fa referència en aquest sentit en la següent cita: «La nostra imatge del món és només en la seva part més petita allò que tenim directa i immediatament davant els nostres ulls. Es compon d'innombrables imatges emmagatzemades i també actualitzables com a idees, segons els camps de força de la imaginació. Tals imatges són les que se'ns apareixen en el record, en la fantasia, en els somnis. Però entre els nostres records no només es troben aquelles vivències que hem tingut en la realitat, sinó que també formen part d'aquesta imatges d'un món mediatitzat, procedent de la realitat dels mitjans»4.

Si parlem de la influència dels mitjans de comunicació de masses, tampoc seria adequat generalitzar. Concretament, qualsevol d’aquests s'ha convertit no només en el principal mitjà d'informació i diversió, sinó que en l'actualitat el seu seguiment constitueix la tercera activitat del ciutadà dels països industrialitzats, després del somni i el treball: la televisió. En el moment actual, com ha escrit Harry Pross, «la televisió no és la mirada al llarg del món, però ocupa el seu lloc»5.

És possible que un gran perill de la dependència del ciutadà enfront de la televisió sigui el de la descompensada relació que s'estableix. Com ha indicat Manuel Martín Serrano, «la televisió és la institució de control social que millor pot intervenir en la impunitat, perquè el teleespectador no reclama que el mediador s'identifiqui»6.

Els mitjans de comunicació exerceixen una complexa influència molt difícil de delimitar. Mentrestant, la seva capacitat de penetració social segueix circuits molt diversos i no sempre identificables per al receptor. Com explica Nicoletta Cavazza, “Avui sabem que és important distingir dos nivells d'influència dels mitjans sobre els ciutadans. Un primer nivell concerneix als efectes directes que l'exposició als continguts de les comunicacions públiques provoca sobre el comportament de les persones. Un segon nivell d'efectes, que podríem cridar indirectes, afecta a la influència que els continguts dels mitjans poden tenir sobre la representació que les persones es formen de la realitat,

...