PAC 4: UNA MIRADA A LA PEDAGOGIA SOCIAL

Àstrid Belastegui Gifra

PAC 4: UNA MIRADA A LA PEDAGOGIA SOCIAL

LINK DE LA NOTÍCIA: https://www.sitges.cat/serveis/cultura/actualitat/noticies/tornen-els-clubs-de-lectura-infantil-i-juvenil-a-les-biblioteques-de-sitges

L’educació social és una professió de caràcter pedagògic, tanmateix, aquest caràcter l’ha anat adaptat aquests darrers anys, doncs l’educació social al llarg d’aquests últims anys ha experimentat molts canvis, com s’exposa en el text de Riberas i Vilar ( 2004), s’ha convertit d’una activitat centrada en la solució de problemes concrets dintre d’un àmbit específic, a una activitat que ara navega en entorns complexos i difusos.

És per aquest motiu, que en aquests darrers anys, la percepció que es tenia del subjecte ha canviat dràsticament, doncs aquest deixa de ser un receptor de polítiques paternalistes i assistencialistes com havia estat fins al moment, i passa a ser un subjecte de drets. A partir d’aquest moment es començaran a observar les particularitats de cada l’individu, i això provocarà, que el paper de l’educador social canvi, assumint la tasca d’intermediari entre el subjecte amb qui es treballa i les institucions i administracions públiques. L’educador social serà l’encarregat de transmetre el coneixement als individus. Aquesta transmissió de coneixement, ho lligo amb la meva notícia, que aquesta tractava sobre la nova obertura dels clubs de lectura infantil i juvenil a les Biblioteques de Sitges. Aquesta nova obertura dels clubs de lectura és possible gràcies a l’agent que ha sabut transmetre al col·lectiu d’infants els coneixements necessaris, del tal manera que els infants els han interioritzat com a propis i posteriorment els han aplicat a la lectura.

Per altra banda, els educadors també s’han d’adaptar al context històric actual, que es caracteritza per la seva complexitat i transformació constant, ja que, això comporta que els educadors es trobin diàriament davant d’un conjunt de problemes que és complicada la seva  solució. Que la societat vari constantment, comporta que els seus problemes també es transformin, doncs com diu Meirieu, això comporta dificultats sobretot als pares per ajudar als seus fills, ja que, aquests no disposen de les eines necessàries, perquè no poden fer ús dels mètodes que servien en la seva joventut.  “Ningún padre puede hoy en día buscar en sus recuerdos para preguntarse a qué edad hay que comprarle a un chico un celular, evidentemente en aquella época la cuestión esta no se planteaba” ( Meirieu, 2006: p.2)

Així doncs, podem afirmar que ens trobem en un món canviant, i serà per aquest motiu que els professionals a part de canviar les metodologies i estratègies d’intervenció, també hauran d’adoptar una professionalitat reflexiva, que els guií per entendre i comprendre el món actual.

Tornant a analitzar com l’educador ha pogut que els infants i joves de Sitges, vulguin participar en el club de lectura, ha estat essencial que l’educador eduques els seus alumnes basant-se en l’alteritat, la fonamental perquè sobretot els infants deixin de banda els sentiments egocèntrics i narcisistes que adquireixen a les seves llars. Altrament, l’educador social, també ha hagut de treballar interdisciplinàriament, és a dir, buscant la resposta no només en el seu àmbit socioeducatiu, sinó ajudant-se amb els coneixements i habilitat de les altres disciplines, deixant de banda el model multidisciplinari antic. Com diu Moyano ( 2012)  en la seva entrevista: hay que saber trabajar conjuntamente para trabajar la educación del sujeto.

...