PAC A DESENVOLUPAMENT DE LA INFÀNCIA

PAC A: DESENVOLUPAMENT A LA INFÀNCIA        

  ACTIVITAT 1

Quan neix el bebè, es troba envoltat de diferents figures. Aquest, ficarà especial èmfasi en ser l'atracció d'aquests membres que es jutgen al seu costat. John Bowlby, admet que qualsevol persona que atengui un nadó de forma prolongada i sol·lícita és susceptible de convertir-se en la seva figura d'aferrament, independentment de si és o no la seva mare biològica. (Mariscal S. , 2009)

Un aspecte molt important a tindre en compte, es basa en la teoria de l'aferrament de John Bowly,(1954). Aquesta, volia mostrar com la relació afectiva entre l'infant i la mare o cuidador/a, tenia un desenvolupament efectiu . (Mariscal S. , 2009)

Durant el primer any de vida, segons Bowlby, el més rellevant, és poder aconseguir un gran vincle entre la mare o cuidador amb l'infant. Al llarg dels primers dies de vida, els nadons ja comencen a mostrar la proximitat que tenen cap als éssers humans. Que aquests, els parlin, els somriguin, els abrasin... provoca que el bebè intenti reproduir aquestes expressions. D'aquesta manera es produeix una primera connexió entre ambdós. (Mariscal S. , 2009)

Cal destacar que segons el model evolutiu de Lewis (2000), en el moment del naixement el bebè mostrarà una vida emocional bipolar, la qual no evolucionarà fins al tercer mes. En aquest, ja començarà a desenvolupar emocions de caràcter més social. Com per exemple el somriure. (Mariscal S. , 2009)

Tots els senyals que el bebè va expressant en el transcurs del seu creixement, tenen com a finalitat poder obtenir un vincle de proximitat amb les figures adultes. D'aquesta manera el protector acudirà al seu reclam i l'infant podrà sentir-se protegit i segur. A partir dels tres mesos, podem contemplar com el nadó, comença a desenvolupar símptomes d'irritació, sorpresa i finalment por. L' infant expressa aquestes emocions a partir del plor, ja que és la forma que utilitza per poder demanar l'atenció de la seva mare o persona propera. Així doncs, es produeix una aproximació amb aquella persona que es troba en contacte amb el bebè a partir de les emocions que aquest manifesta. (Mariscal S. , 2009)

Un nadó necessita la vinculació de la seva mare o cuidador/a quan se li presenten diferents episodis emocionals. Aquesta, la podem anomenar com

"figura d'aferrament", ja que aporta una base segura en ell, la qual li transmet calma i com a tal afavoreix en la seva exploració.

Així doncs, l'epicentre es troba en la confiança entre ambdós. Segons la intensitat que es presenti, es contribuirà a un estil o altre d'aferrament. Autors com John Bowlby, Mary Ainsworth o Maison i Solomon classifiquen diferents aferraments segons el vincle afectiu que aquests manifesten i com a tal, segons l'orientació social i emocional que s'expressa entre els dos individus. (Mariscal S. , 2009)

Tanmateix, la segona pregunta ens parla sobre com afecta aquest vincle en diferents tipus d'aferrament que identifica John Bowlby.

En primer lloc, detecta l'aferrament segur, en el qual l'infant, està convençut que la seva mare / cuidador/a el protegirà en qualsevol moment. Així doncs, el bebè se sent estimat, acceptat i valorat. D'acord amb les expectatives futures que aquest aferrament desenvolupa, l'infant no sentirà por a l'abandonament. Això el comportarà a una vida adulta independent, sense prescindir de les seves relacions interpersonals i els vincles afectius. (Mariscal S. , 2009) (Dulcina, 2021)

En segon lloc, mostra l'aferrament evasiu o evitant, en el qual l'infant no expressa un sentiment d'angoixa quan la mare marxa del seu costat. Així i tot, quan aquesta torna, tampoc mostra un vincle afectiu càlid entorn la seva figura. No solen plorar i eviten el contacte amb el cuidador/a. Aquesta conducta provoca un gran sofriment al menor, el qual creixerà sentint-se poc valorat, amb dificultats de relació i problemes d'intimitat amb els altres. (Mariscal S. , 2009) (Dulcina, 2021)

En tercer lloc, identifica l'aferrament ambivalent o resistent. Les emocions que expressa el nen són de por i angoixa accentuada davant les separacions. Així com la dificultat que manifesta per calmar-se quan la mare torna. De cara a expectatives futures, els resultarà difícil interactuar amb altres persones, ja que esperen rebre més intimitat de la que transmeten. Són víctimes vulnerables de sofrir dependència emocional en un futur. (Mariscal S. , 2009) (Dulcina, 2021)

Per finalitzar, considero adient destacar de forma breu un quart aferrament, identificat per Main Salomon (1986,1990). L'aferrament desorganitzat o desorientat, el qual pivota entre l'evitant i l'ambivalent. En aquest cas, d'adults resulten ser persones frustrades, amb ràbia i que no se senten estimades. (Mariscal S. , 2009) (Dulcina, 2021)

ACTIVITAT   2

2.1

Bon dia, Pau, bon dia Emma. Atès que la llengua materna de cadascú és diferent i la vostra petició es basa en el fet que la Laia pugui aprendre totes dues llengües de manera positiva, voldria que tinguéssiu en compte les fases del desenvolupament lingüístic que podem trobar en ella:

Primerament, destacaríem els processos fonològics on, exposar a l’infant més d’una llengua des de ben petit, l’ajudarà a distingir l’una de l’altra. Això l’afavorirà i no causarà cap dificultat amb relació a l’adquisició de la llengua. (Mariscal S. , 2009) (Burgos, 2008)

En segon lloc, remarquem els processos lèxics en els quals la Laia començarà a parlar a la seva manera, construint el seu propi vocabulari i així utilitzant diferents paraules de cada llengua, ja que encara li resulta confús un idioma amb l’altre. Cal tindre en compte que li pot resultar una mica complicat poder parlar d’una tirada amb un mateix idioma. Tot i això, és important poder corregir-la, d’aquesta forma ella serà conscient dels errors i mirarà d’evitar-los en futures conversacions o actuacions verbals. (Mariscal S. , 2009) (Burgos, 2008)

Per últim, es destaquen els processos gramaticals. En aquests, la Laia es podrà adonar per ella mateixa, si ha format una frase amb una estructura gramatical incorrecta. A més a més, serà capaç de veure on ha tingut l’error  i corregir-lo.  (Mariscal S. , 2009) (Burgos, 2008)

2.2

Benvolgudes i benvolguts ús heu plantejat mai els beneficis que poden tenir els nens i nenes bilingües? Bé, doncs avui intentarem parlar-ne de la forma més detallada possible i així poder resoldre totes les inquietuds que us puguin sorgir.

...