Pac 1 Psicologia Del Desenvolupament

PAC A:

Activitat 1:

1.1.

- Imatge 1: fa referència a maduració-aprenentatge, ja que en la imatge apareix una mare introduint llibres al cap d’un nen (factors externs perquè el nen aprengui), però si el nen no està prou madur per adquirir aquests coneixements, l’intent de la mare serà un fracaç.

- Imatge 2: fa referència a l’herència-medi, ja que apareix en la imatge un nen que viu al bosc i en el seu desenvolupament i aprenentatge està influint tant l’herència com el medi en el que es troba immers.

- Imatge 3: fa referència a l’aprenentatge, ja que apareixen en la imatge dos bessons que tenen la mateixa estructura genètica però que han estat condicionats de diferent manera pels factors fisioquímics i els factors socioculturals.

- Imatge 4: fa referència al creixement, ja que en la imatge es mostra l’augment cuantitatiu de les estructures corporals de la nena. La nena creix en alçada.

- Imatge 5: fa referència a la maduració ja que en la imatge apareixen els cambis morfològics i de conducta que apareixen de forma natural en el noi i en la noia quan està madurant de nen/a a adult/a.

(E. González (coord.) 2012. Psicología del ciclo vital pàg. 20-25)

1.2.

Des del meu punt de vista, penso que en gran part podriem comparar l’actitut d’alguns ancians amb els nens petits.

A mesura que les persones ens anem fent grans, arribem a un estat de dependència tant física com psicològica d’altres persones (com els nens petits). Tot i que cal afegir un gran punt en els anciants, l’experiència. Aquesta experiència provoca que els ancians en moltes ocasions no es deixin ajudar o no els sembli bé l’ajuda que estan rebent i es comportin de manera negativa amb la persona que els ajuda. Els nens en canvi, són molt més agraïts, són com esponges que viuen per primera vegada moltes de les experiències que els estan succeint, per tant no podran comparar-les amb experiències passades i criticar-les, com podria fer un ancià.

(E. González (coord.) 2012. Psicología del ciclo vital pàg. 25-26)

Activitat 2:

2.1.

L’objectiu dels investigadors és conèixer el desenvolupament de les expressions facials en els nens a partir de 2 mesos fins als 2 anys.

2.2.

Les categories d’observació s’han format de manera exhaustiva i mutuament excloients, en funció dels moviments musculars implicats en cada emoció.

2.3.

Es tractaria d’una observació sistemàtica ja que està molt ben estructurat el temps i el moment en que es realitzarà la observació.

És una observació natural, ja que els observadors són “cecs” i no tenen cap coneixement previ de les persones ni situació a observar.

Finalment, es tractaria d’una observació no participant, perquè els observadors no són partícips de la situació observada, sinó que observen a través d’una filmació (des de fora).

(E. González (coord.) 2012. Psicología del ciclo vital pàg. 55-56)

2.4.

És convenient utilitzar dos observadors pel fet que poden comparar diferents punts de vista i treure unes conclusions comunes.

El fet de que siguin observadors cecs ( sense coneixement dels nens, només han vist les grabacions), provoca que siguin més objectius a l’hora de comparar unes emocions i les altres i es fixin tansols amb els moviments musculars implicats en les emocions i no en el coneixement previ dels nens i el saber com poden reaccionar davant d’un estímul o un altre.

(E. González (coord.) 2012. Psicología del ciclo vital pàg. 55-56)

2.5.

Aquest estudi pertany al disseny longitudinal, ja que estudia el desenvolupament facial de les expressions de nens d’entre 2 mesos i dos anys. Això implica que estan estudiant un determinat grup de subjectes durant un període determinat de temps ( normalment varis anys). Tots aquests aspectes fan pensar que estem tractant amb un disseny longitudinal.

Els principals avantatges d’aquest tipus de disseny, són que com a investigadors podem identificar tant els patrons comuns del desenvolupament (canvis interindividuals), com les diferències individuals durant tot el temps d’observació (canvis intraindividuals). També, el fet d’estudiar sempre els mateixos subjectes evitem problemes de homogeneïtat entre diferents grups d’edat.

Els principals inconvenients d’aquests tipus de disseny són el gran cost que provoca la seva llarga durada, que els individus observats deixin de formar part del projecte per varis motius i que a l’utilitzar sempre probes semblants

...