Perspectiva Històrica Dels Models D'atenció A La Pobresa

(2) Aquest escrit tracta de formar una imatge històrica sobre els conceptes “de necessitat i de pobresa” entenent-los com l’acte de poder gaudir d'una qualitat de vida considerada acceptable per la societat respectiva* (viure humanament i amb dignitat dins d'una comunitat).

Però les societats no han estat sempre iguals, s'han modificat i fins i tot, han evolucionat durant els segles, les diferents transformacions culturals com per exemple: en l’edat mitjana i els seus canvis polítics, l’educació de la il•lustració, seguidament un canvi radical de la industrialització cap a la insatisfacció de la globalització, formen part de la personalitat individual d'avui i del benestar social del demà.

(1) Certament, la brutalitat de l'edat mitjana en la caiguda de l'Imperi Romà va provocar el desconcert i la inseguretat del poble. La fe religiosa va sobresortir oferint un punt d'estabilitat i consol, una llum d'esperança per als ciutadans. D'aquesta manera, el cristianisme pren el poder a tot el món, apropiant-se de tota acció social i cultural, fins al punt de convertir-se en opositor polític i psicològic d'un poble submergit en la pobresa; fruit de males collites, gana, pestes i guerres. Però la purificació de l'ànima gràcies a la dació de terres i la caritat de les misses, donarà l'oportunitat a l'església de ser mediadora entre rics i pobres a través d'ideologies i un codi de tasques per al control social.

(2) En aquesta era identifiquem una clara situació de carència i la necessitat de canvi cap a un progrés social, amb manques fisiològiques, de seguretat, educatives, de salut (física i mental), de prestacions individualitzades... Amb una situació d'alt enfocament econòmic pels de dalt i conceptes teòrics i ideològics pels de baix; ara bé a poc a poc, anirà traient el cap una etapa que predominarà la raó i el pensament; un principi de reforma cultural i educativa que persistirà fins al S. XX, però temps al temps.

(1) A continuació, comença un període de grans revolucions i paral•lelament d'enormes transformacions, la primera revolució industrial (1750 al 1850) muta el sistema econòmic, com també un augment de la producció agrícola i manufacturera.

La societat industrialitzada fa possible un canvi de patró social (desaparició de l’Antic Règim), naixent així el capitalisme com a sistema econòmic (entra la Segona Revolució Industrial 1850 i 1914).

(2) L’augment de producció, el progrés científic i mèdic, formen part d'una ciència que busca complaure les necessitats del poble i satisfer el menester econòmic del país, amb unes lleis d’higienisme que oferiran una disminució de la mortalitat i una millora de la qualitat de vida per tota la societat, conseqüentment un augment important de població i sobretot la immigració cap a les ciutats.

(1) Es deixa pas a una nova organització industrial: el fordisme, la qual va donar motiu a noves tecnologies i també, va desencadenar evidents desigualtats i insatisfacció de la mà d’obra, excés productiu i per tant, poca demanda.

De manera que, a mitjans del S. XIX es desenvolupa una nova manera de pensar, una nova teoria econòmica.

(2) La classe treballadora es converteix en la diana dels problemes de la industrialització i el capitalisme, mitjançant l'explotació burgesa.

Per prevenir o resoldre possibles topades van sorgir els sindicats a favor del treballador, els quals, juntament amb l'Estat com a mediador, van possibilitar una regulació política-econòmica entre assalariats i empresaris, amb un desenvolupament del sistema sanitari i de pensions.

En conjunt, la marcada influència elitista, tant dels moviments juvenils com a professionals, guerrejarien contra les manques formatives per a la integració a les comunitats industrialitzades i d'aquesta manera, lluitant per l'ensenyament cultural, com també per la formació polític social, al qual donarien com a resultat la disminució de les desigualtats socials. En definitiva, una escola integradora.

Convé ressaltar d'aquest sistema productiu i capitalista, una branca negociadora i de benestar social, per garantir: seguretat, confiança

...