TÈCNIQUES DE SONDEJOS I ENQUESTES

TÈCNIQUES DE SONDEJOS I ENQUESTES

Vanesa Hernández Quispe

P08 i P09   com s'han agrupat? Són dades representatives?

En aquesta pregunta, s’han agrupat les respostes de manera orientativa segons l’objecte que l’entrevistat ha donat com a resposta, per tant, tenint en compte que són respostes diferents per cada persona entrevistada, podem saber de manera general que creu la persona que ha fet millor el govern de la Generalitat, tanmateix el que es podria saber de forma concreta perquè es té la resposta, no ho podrem saber simplement en quin grup general avoca l’investigador aquella resposta. Per tant, com a dada representativa és difícil la seva mesura.

P11 (a,b,c,d) i P13 (a,b,c,d)   hi ha diferencies en la recollida de respostes? Que en penseu?

En el cas d’aquestes preguntes, en comparació es pot apreciar com a primera diferència que la pregunta P11 conté en una de les seves respostes l’opció “ni d’acord ni en desacord”. Així doncs, es pot apreciar com la primera pregunta és referent a la qualitat de les polítiques públiques que dur a terme la Generalitat, i potser convé afegir aquesta resposta, per evitar inclinar-se per una cantó o un altre, sobretot en el cas de que esdevingui una resposta no productiva per la Generalitat.

P18a  com creieu que s'agrupen les respostes, i quan es fa la 18a agrupada qui ho decideix?

En aquest tipus de pregunta, on la resposta és oberta, evidentment es trobaran diferents tipus de respostes segons el que cada persona considera subjectivament com a problemes per Catalunya, així doncs, ens podem trobar respostes que poden tenir a veure amb la pregunta, com a respostes que encara que l’enquestat pensi que hi tenen a veure no en tenen res a veure. En principi és l’investigador qui ha de decidir primer quins han de ser els grups que vol formar als quals hi afegirà i comptabilitzarà les respostes, conseqüentment haurà de decidir quines respostes segons l’objecte principal hi afegeix als grups, encara així, es pot apreciar que existeix un grup d’altres on l’investigador decideix avocar-hi potser aquelles respostes a les que no troba grup al qual afegir-les.

P15  passa res amb aquesta escala? Com podríem fer-ho per aconseguir que fos neutral?

Sobre l’escala de l’eix esquerra-dreta, el problema potent que pot tenir és assignar els números a cada grup sigui extrema-esquerra, centre-dreta etc... Crec que la única manera que pugi ser més neutral seria evitar la paraula extrema com a adjectiu.

P16  l'ordre proposat pot condicionar el resultat?

Pel que fa a aquest tipus de pregunta, segons les respostes, en el cas que el condicionant fos que la primera opció en ésser la que més atenció pot tenir per l’enquestat, no es produeix que siguin les respostes que primer es donen les més escollides pels enquestats, de fet, són les darreres opcions les més escollides per contestar.

P17a  que en penseu del format de la pregunta? Te alguna intencionalitat?

Sobre el format d’aquesta pregunta, el fet de que l’entrevistador hagi de dir quelcom com que no té res de dolent no haver anat a votar, pot tenir com a intencionalitat que els abstencionistes es sentin més còmodes per dir realment que no han anat a votar o se’ls va oblidar. Aquesta formulació pot tenir l’arrel en que totes les enquestes sempre donen una infrarepresentació als abstencionistes, i per tant, convé persuadir-los perquè no menteixin.

...