Quines són, segons S. Cardús, els límits de les enquestes?

1. Quines són, segons S. Cardús, els límits de les enquestes?

S. Cardús diu que les enquestes té uns límits, ja que et proporcionen un material molt poc aprofitable, i que no parlen per si soles, és a dir, has d'analitzar tu, les enquestes per poder treure informació. També diu, que s'ha de tenir en compte que hi ha molt tipus d'enquestes, hi ha algunes que fan preguntes amb l'obtenció de dades objectives, d'altres cerquen dades de comportament, o també d'opinions. Aquests serien els límits de les enquestes.

2. Comenta la frase: "Fer enquestes no és fer sociologia"

En aquesta frase, l'autor diu que les enquestes només et preparen el terreny per poder fer sociologia, en un dels millors casos, ja que les enquestes no parlen per si soles, ha d'interpretar algú aquestes per poder ser ben analitzades i extreure informació, encara que sigui molt pobre aquesta informació.

3. On resideix l'objectivitat d'una enquesta segons l'autor?

Segons l'autor, les preguntes és on resideix l'objectivitat, per exemple, si es vol obtenir unes dades objectives, es faria una pregunta com "quin any vas néixer?", amb aquesta pregunta ja tindrem una resposta de l'altra persona amb un objectiu de sol, l'edat seva.

4. Quins tipus d'enquestes hi ha?

Hi ha tres tipus d'enquestes, les que tenen com a objectiu obtenir dades objectives, les que tenen com a objectiu obtenir dades del comportament, i les últimes, que tenen com a objectiu obtenir opinions de les persones.

5. Posa un títol al text.

Els límits de les enquestes.

4. Activitats:

1. D'on prové el terme sociologia?

La paraula Sociologia está composta per un element procedent del llatí, que és societas, socis, i un altre

d'origen grec, que és logos. Seria la ciència o estudi de la societat.

2. Quan i per què es va començar a parlar de sociologia?

La sociologia va aparèixer a principis del s. XIX com a disciplina, amb caràcter

propi, i és utilitzada per primer cop per A.Comte en 1824. Però els seus antecedents, com a ciència social que té per objecte l'estudi racional i crític de la societat humana, es troben en la Política d'Aristòtil al s.IV aC, en El Príncep i els Discursos de Maquiavel al s. XVI i fou en el període de la Il·lustració al s. XVIII que hom en formulà la necessita.

Pero no es fins al segle XIX, quan es comença a elaborar un mètode d'estudi de la realitat social, de tipus empíric o positiu, tot seguint la terminologia d'A.Comte. És aleshores quan la Sociologia es converteix en una ciència positiva, que utilitza un mètode experimental.

3. Quins van ser els precursors i seguidors més importants?

Els precursors i els seguidors son els següents: Karl Marx del 1818 al 1883, August Comte del 1798 al 1857, H.Spencer del 1820 al 1903, E.Durkheim del 1858 al 1917, M.Weber del 1864-1920 i Talcott Parsons (1902-1975)Talcott Parsons del 1902 al 1975.

4. Busca informació d'algun dels sociòlegs més importants.

Fet amb el Josep Maria.

5. Defineix els següents conceptes :

 Societat , Positiu , Empíric , Mètode experimental

Societat: conjunt de persones que habiten a la Terra i estableixen relacions organitzades.

Positiu: que és cert, real, i que no admet cap dubte.

Empíric: que es basa en l'experiència i en l'observació dels fets.

Mètode experimental: és un model d'investigació científica que conté una sèrie de normes que ens indiquen un procediment establert i pautat a seguir, que té com a objectiu obtenir informació científica mitjançant experiments.

6. Llegeix el següent text i contesta les preguntes següents :

"Comencemos por la sociología de la Ilustración. En el siglo XVIII, y particularmente en Francia, se produjo un cambio de mentalidad que inaugura la llamada época contemporánea y que consiste fundamentalmente en percibir al hombre como perfectible mediante el instrumento de la razón. Esto se opone a la concepción teológica del hombre como un ángel caído. Sobre ella habían construido su poder el Estado y la Iglesia. El pensamiento de la Ilustración se caracteriza por los siguientes tres pasos. Es un pensamiento crítico-negativo en sentido de ser demoledor de la situación social en la que se produce. Es una ideología racional-científica en cuanto a que cree en unas leyes naturales inamovibles que igual que en el mundo físico existen en el mundo social. Por último es un pensamiento utópico-práctico que utiliza imágenes de sociedades lejanas como China o la India, en realidad desconocidas, para presentar como antinomia a las sociedades occidentales de su tiempo."

Nuestra Sociedad. Introducción a la Sociología Ed. Vicens Vives

 Quin és el canvi de mentalitat que es produí a França el segle XVIII?

El canvi de mentalitat va inaugurar la nombrada època contemporànea, y va consistir fundamentalment en percebre al home com perfectible a partir de la raó.

 Què és el que caracteritza el pensament de la Il·lustració?

Es caracteritza per tres pasos, es un pensament crític-negatiu en sentit de ser demoledor de la situació social que es produeix, també és una ideologia racional-científica ja que creu en unes lleis naturals inamovibles que igual en el món físic existeixen, en el món social. I l’altre pas, és un pensament utòpic-pràctic que utilitza imatges de societats llunyanes com Xina o l'Índia, per presentar com antinomia a les societats occidentals del seu temps.

 Fins a quin punt aquestes característiques van afavorir l'impuls de la Sociologia?

Van impulsar a la Sociologia fins a punt molt elevat.

 Existeixen unes lleis en la societat que permeten explicar-la?

Existeixen unes lleis naturals inamovibles que igual que el món físic, existeixen en el món social.

9. Com anomena Comte en un començament a aquesta nova ciència? Per què

inventa, doncs, el nom de “sociologia” per a anomenar la nova ciència social?

Comte anomena a la nova ciència com ciència complementària de la filosofia natural, que aquesta estudia les lleis suposades com a fonamentals dels fenòmens socials. "Així s'arriba gradualment, a descobrir la invariable jerarquia, a la vegada històrica i dogmàtica, de la mateixa manera científica i lògica, de les sis ciències fonamentals : la matemàtica, l'astronomia, la física, la química , la biologia i la sociologia, la primera d'elles constitueix el punt de partida exclusiu i l'última l'únic fi essencial."

...