TORTURES I ALTRES DELICTES CONTRA LA INTEGRITAT MORAL

TEMA 4 TORTURES I ALTRES DELICTES CONTRA LA INTEGRITAT MORAL

Bé jurídic protegit: integritat moral, és el dret a tota persona de tenir dignitat. Totes les persones tenen dignitat, tots tenim dret a ser considerats persones, no com a coses, no cosificar, no humiliar. Prohibició de tractes degradants o humiliants i prohibició de la tortura.

Quan s’atempta contra la persona com a ser humà, com a persona.

1. Tractes degradants (art. 173.1 CP)

Concepte de tracte degradant: nul·litat de la voluntat de la persona, situacions d’angoixa, de terror, de considerar-la inferior. Tractar a una persona amb inferioritat, no tractar-la com a persona, sinó com a cosa. En la jurisprudència s’identifica amb la conducta que es capaç de crear en les víctimes sentiments de temor, d’angoixa, i d’inferioritat susceptibles d’humiliar-les i d’infringir la seva resistència física i moral.  

Conducta típica: l’autor tracta a la víctima amb un tracte degradant, la qual cosa provoca un menyscabament greu de la seva integritat moral.

Subjectes: es tracta d’un delicte comú, ja que tant el subjecte actiu com el passiu poden ser qualsevol persona.

Pena: presó de 6 mesos a 2 anys.

Aquest és el tipus penal general, tot i que també hi ha uns tipus penals específics:

• Assetjament Laboral (mobbing): consisteix en que l’autor tracta a la víctima amb actes hostils i humiliants en l’àmbit de qualsevol relació laboral o funcionarial. En aquest cas l’autor només pot ser una persona que té una relació de superioritat sobre la víctima dins de la relació laboral. Aquest tracte humiliant o hostil no ha d’arribar a ser degradant per ser considerat com un assetjament laboral. És necessari que aquests tractes humiliants i hostils siguin continuats, ja que no poden ser només accions puntuals.

Per tant, aquest delicte psicològic requereix que entre subjecte actiu i passiu existeixi una determinada relació professional, laboral o funcionarial, incloent tant l'ocupació pública com privat. És necessari que realitzi la conducta assetjadora sigui superior de l'assetjat, és a dir que solament s'incrimina l'assetjament laboral vertical descendent. Ni l'assetjament laboral vertical ascendent, ni l'horitzontal (entre iguals) es troben específicament incriminats.

La conducta típica consisteix en la reiteració d'actes hostils o humiliacions que, sense arribar a constituir tracte degradant, suposi greu assetjament contra la víctima. No és necessari que cada acte en si mateixos sigui humiliant o hostil, sinó que és el seu caràcter sistemàtic i prolongat en el temps el que li atribueix la capacitat de crear un clima greument degradant i humiliant.

Per tant, els requisits perquè es doni aquest tipus específic són:

• Relació de superioritat
• Comportament reiterat
• Suposi un greu assetjament

• Assetjament en l’àmbit immobiliari: consisteix en que l’autor li impedeix a la víctima, de forma reiterada mitjançant actes hostils i humiliants que no arriben a suposar un tracte degradant, gaudir del seu habitatge.

1. Maltractament habitual en l’àmbit domèstic i familiar (art. 173.2 CP)

Conducta típica: exercir habitualment violència física o psíquica sobre una sèrie de subjectes passius.

L’habitualitat és un requisit essencial, per tant, és necessària una reiteració del número d’agressions que hi hagi hagut, i no cal que sigui sempre la mateixa víctima, diferents subjectes passius. Per exemple, un pare de família que sempre maltracta, a vegades a la dona i a vegades al fill, són diferents subjectes passius.

La jurisprudència considera que un cas no es pot considerar com maltractament habitual, amb dos casos tampoc es considera que hi hagi reincidència, ha d’haver com a mínim 3 casos. Però, no es tracta de casos, sinó de que es pugui apreciar un clima o atmosfera de por, temor, angoixa de la víctima. Existència d’aquesta situació d’omissió. Ja que una víctima pot sofrir diverses situacions de maltractament, però no l’ha denunciat, sinó que porta aguantant molt, i ja està cansada i denuncia, que no hi hagi partes anteriors, no vol dir que no podrem aplicar aquest article.

Subjecte passius: ens trobem davant un delicte que requereix l'existència de determinat context relacional entre subjecte actiu i passiu. Per tant, els subjectes passius poden ser:

• Cònjuge o parella (tot i que no hi hagi convivència)
• Ex parella
• Fills siguin comuns, d’una de les persones o de la víctima o del agressor, adoptats, etc.
• Ascendents; pares, avis, etc.
• Menors o persones amb discapacitat que tinguin guarda, tutela, etc.
• Qualsevol persona integrada en el nucli familiar de convivència familiar.
• Persones que es trobin en centres on els cuiden (residencia de menors sense família, residencies, etc.)

Pena: de presó de 6 mesos a 3 anys.

Tipus qualificat: “Se impondrán las penas en su mitad superior cuando alguno o algunos de los actos de violencia se perpetren en presencia de menores, o utilizando armas, o tengan lugar en el domicilio común o en el domicilio de la víctima, o se realicen quebrantando una pena de las contempladas en el artículo 48 o una medida cautelar o de seguridad o prohibición de la misma naturaleza.

En los supuestos a que se refiere este apartado, podrá además imponerse una medida de libertad vigilada.”

1. Tortura (art. 174 i següents)

El delicte de tortura està dins del capítol de delictes de la integritat moral. Per tant, és un delicte que deixa a una persona sense voluntat. Però aquest en situacions molt específiques.

Concepte de tortura: deriva directament de la definició comesa en la Conversió contra la Tortura i Maltractaments o Penes Cruels, Inhumanes o Degradants de 1984, ampliant el contingut d'aquesta, ja que en el CP espanyol considera que els fets poden constituir tortura encara que l'atemptat a la integritat moral no sigui greu i cap que la mateixa s'integri produint qualsevol altre atemptat a la integritat moral.

...