Violencia De Genero

1.- INTRODUCCIÓ

Avui assistim a un reviscolament, o si més no a una visibilització, de la violència de gènere, a més de ser una de les principals inquietuds del segle XXI. Són nombrosos els casos de maltractaments físics de dones per part de les seves parelles: diàriament apareixen en els mitjans de comunicació aquests tipus d’agressions, normalment mortals per la dona.

Com és possible en l’època actual, on es viu en un ambient de tolerància aparent envers noves formes de sentir i pensar, aquestes notícies ens sacsegin en el dia a dia? Un època on es respira igualtat de gènere entre els dos sexes? Com s’arriba al nivell en que dues persones que s’estimen es pugin arribar a agredir, no només físicament, sinó també psicològicament?

Cap dona resta exempta de poder ser víctima de la violència de gènere. Els maltractaments es generen a totes les classes social; a tots els nivells educatius; de cap a cap d’un país; entre gent de diferents ideologies polítiques; entre empresaris, treballadors, aturats i jubilats; entre joves, adults i vells; entre alcohòlics i estemis.

Aquesta violència presenta nombroses facetes que van des de la discriminació i el menyspreu fins l’agressió física o psicològica i l’assassinat. Produint-se en molts diferents àmbits ( família, laboral, formatiu, ... )adquireix especial dramatisme en l’àmbit de la parella i domèstic, en el que anualment les dones assassinades a mans de les seves parelles per desenes o centenes en els diferents països.

Dades de víctimes mortals per violència de gènere del 2000 fins el 2009:

Segons la delegació del Govern per la Violència de Gènere, del Ministeri d’Igualtat, la relació de víctimes mortals per violència de gènere , dades provisionals de l’any 2010 ascendeix fins a 32 morts, fins el 16 de juny del 2010.

És cert que falta molt per fer, tot i que s’ha avançat considerablement, però s’ha anat poc més enllà de detectar-lo i atendre’l com a problema. Actualment la violència de gènere està en el punt de mira, és un objectiu: combatre-la, per tota la societat. Creiem que la millor manera de combatre-la és prevenint. És convenient treballar de forma activa, per prevenir i bloquejar l’aparició d’aquest problema. Són nombrosos la creació de programes des de diferents institucions i des de diferents àmbits, sobretot des de l’educatiu.

El treball constarà d’una primera part per emmarcar el problema de violència de gènere: intent definitori, factors, models explicatius de violència de gènere, ... i una segona part en la qual s’abordarà la prevenció de la violència de gènere, analitzant diferents projectes i programes.

2.- ELS CONCEPTES BÀSICS

2.1. LA DONA I ELS SEUS ANTECEDENTS HISTÒRICS

“ La violència contra la dona és el resultat de mil•lennis de societats patriarcals ” La família científica sempre ha sostingut que els nostres avantpassats van desenvolupar societats on la submissió de les dones i l’autoritat dels homes eren coses provades.

En el segle XIV la dona ja és una morta civil, i una nova legislació familiar la converteix en una incapacitada jurídica, situació que es manté fins els segles XV i XVI. En aquests anys la dona casada era una incapaç, i tots els seus actes havien de ser autoritzats pel seu marit o per la justícia. Les dones no tenen accés a estudis i les nenes eren desenvolupades per desenvolupar el model de la domesticitat burgesa que les portava a recloure’s a la família, i recórrer al marit per la presa de decisions.

Al segle XVIII, el protestantisme eleva la condició de la dona: es fan missioneres. El liberalisme dona lloc al patriarcat dels Estats Units. L’any 1972 Mary Wollstonecraft, una de les primeres dones feministes de la història, escriu: “les dones no són per naturalesa inferiors als homes... no pot haver obligacions sense drets” .

El segle XIX és el del capitalisme salvatge, es fonamenta una idea contraria al treball de les dones i es declaren vagues cada vegada que es contracten dones, i quan es contracten rebien humiliacions i baixes remuneracions.

Al segle XX, l’arribada de la Primera Guerra Mundial, es facilita l’accés de les dones al treball, a causa de l’absència dels homes que es torben al front, i es porta a terme una mesura revolucionària, la creació de guarderies pels fills.. Semblava avançar amb passes agegantades cap a la igualtat, però tot era un miratge. En alguns països s’aconsegueix el dret al vot de la dona. Durant la Segona Guerra Mundial, les dones són una gran força de treball, però en quan els homes tornen es reclama la tornada a la idea de dona - mare, és a dir, es reclama la tornada de la dona a la llar, fins i tot mitjançant cartells propagandístics.

La consideració de privacitat de la violència de gènere / domèstica ha propiciat que durant segles es veiés, primer, com un dret del marit una situació normal, per posteriorment tenir-la com una cosa que desgraciadament succeeix en algunes llars, però que forma part de la vida privada de les parelles i d’allò, per tant, en que no s’ha d’intervenir. La resposta procedeix del Codi Civil que, fins el 1975 i en instituir un deure d’obediència de la dona respecte del marit, semblava proporcionar un dret paral•lel de correcció per part del marit. Ens podríem preguntar quin dret està exercint el marit que maltracta a la dona.

Resulta evident que la violència de gènere produeix en la víctima serioses seqüeles tant físiques com psicològiques, sense mencionar la conseqüència més extrema de totes que seria la mort. Aquí és on apareix la dona de classe mitjana i amb estudis universitaris, la dona que es resigna a tornar al rol imposat. Una gran crítica a la imposició a que es veu sotmesa és Simone de Beauvoir, la qual amb la publicació del llibre El segon sexe (1949) diu: “no és la naturalesa la que limita el rol de la dona sinó un conjunt de costums, lleis i prejudicis” , i mol important la frase “no es neix dona sinó que s’arriba a ser-ho” amb aquesta idea trencava amb la ancestral idea segons la qual homes i dones som com som perquè així ho determina la naturalesa.

A Espanya fins el 1975, la legislació espanyola obligava a la dona a obeir al seu marit i fins l’any 1970 aquest tenia el poder de “maltractar-la” ja que no era considerada persona de confiança. Les mares no tenien dret a la pàtria potestat dels fills, i per tant els pares podien donar-los en adopció sense consultar a les mares. Fets que avui en dia podem considerar

...