El Pianista

Wladyslaw Szpilman era un jove pianista jueu amb una gran carrera al davant quan les tropes de Hitler van ocupar Varsòvia l’any 1939.

En el moment que, uns mesos després, els murs del gueto es van tancar definitivament, els seus pares van haver de vendre tot el que tenien, fins i tot el piano, la seva possessió més preuada, i Szpilman es va posar a tocar al Cafè Nowoczesna, al cor del gueto de Varsòvia, per mantenir la seva família. Szpilman explica com es va salvar miraculosament de la deportació just quan els seus pares i germans eren aviats en un vagó cap a un camp d’extermini; reviu les vicissituds que va passar per trobar refugi en una ciutat en què amagar a un jueu a casa era un delicte castigat amb la pena de mort; relata la persecució despietada que va patir entre les runes d’una ciutat fantasma que es debatia entre l’altruisme heroic i l’egoisme més mesquí, i com, paradoxalment, va salvar la pell gràcies a un misteriós oficial alemany que el va protegir durant les últimes setmanes de guerra.

A diferència de la majoria de cròniques que ens ha llegat la memòria de l’Holocaust, escrites gairebé sempre anys després, sovint dècades després, de l’alliberament, El pianista del gueto de Varsòvia presenta la singularitat d’haver estat escrita just després de la guerra, sense patetisme victimista ni ànim de revenja, amb una precisió fotogràfica i una fredor expositiva que fan esgarrifar. El volum inclou un altre testimoni excepcional, el dietari de l’oficial alemany Wilm Hosenfield, sense el qual Szpilman probablement no hauria salvat la vida, i que va morir en un camp de presoners de guerra a Stalingrad.

...