Ens situem en l'any 1792

Ens situem en l'any 1792, la història comença amb l'arribada a Pàdua amb retard de Giovanni Conti (des de Nàpols) per estudiar a l'Universitat un curs de documentació històrica amb el reconegut catedràtic Giacomo Amadio. Cansat, desprès de contemplar il•lusionat la universitat, va cap a la fonda Veneciana, però degut al seu retard es troba sense allotjament, ja es comença a desesperar quan una dona d'edat (Alessandra) li ofereix llogar-li una habitació de casa seva. Ell l'accepta, l'habitació es bastant pobre, sense encant, amb poc mobiliari i un gran finestral que donava directament al pati d'un majestuós però abandonatpalazzo ; no li dona una visió gaire agradable, al contrari, però no te més remei que agafar-la.

Conti va fent la vida d'estudiant en l'Universitat, es fa amic de Paolo i de Lena, però comença a sentir un interès especial cap al palazzo, com si hi tingues de passar-hi alguna cosa. Per començar en la seva habitació troba una carta escrita ràpidament per l'antic llogater que es mostra temorós, inquiet i descriu fantasmagòricament l'habitació i el palazzo, a més, la carta no esta acabada. Allò el fa posar nerviós i decideix informar-se sobre l'edifici, i surt a buscar la seva companya Lena. Aquesta li explica la historia dels propietaris, la família Balzani, uns banquers famosos per els seus abusos de poder, però el que el va inquietar va ser la llegenda de la maledicció de l'astròleg, una víctima de les seves extorsions, que els va profetitzar que la nissaga Balzani desapareixeria, que el palazzo cauria abandonat i que l'últim membre moriria sol, només assistit al seu funeral, l'enterramorts i els gossos vagabunds, aquest últim Balzani es Beatrice; una desgraciada noia que no va poder sortir de la decadència i patia atacs de somnolència, que segons diuen, la mantenien jove, la llegenda va començar amb ella quan va desaparèixer i va ser batejada com “la que no morí mai”. Evidentment això no fa res més que inquietar i omplir de temor el pobre napolità. Aquesta curiositat el porta a fer intrusions nocturnes alpalazzo, despertant el seu interès dos antics grans miralls, un davant de l'altre amb una lluentor estranya, això el porta a buscar informació sobre els miralls venecians; troba un pamflet antic amb documentació sobre el comprovat autor de l'obra; Forlani, també amb una historia tèrbola.

Més tard, la Alessandra fa fora precipitadament a Conti ja que segons ella l'antic inquilí torna a la casa i té preferència, Això l'omple de sospites contra la dona, creu que amaga algú i una nit amb l'excusa de que ha d'anar a buscar un llibre que s'hi ha deixat, en l'habitació, sota els llençols, un cadàver d'un home.

Giovanni es veu privat de la seva entrada amb Paolo al palazzo, un company de classe al que te una especial mania monta

...