Filosofia

Biografia

2 El coneixement

2.1 Impressions i idees

“Sigues filòsof. Però per damunt de la teva filosofia sigues simplement un home”

David Hume

David Hume (1711-1776) va néixer a Edimburg dintre d’una família ben relacionada, però de patrimoni escàs. Va ingressar a la Universitat d’Edimburg, però no va acabar els estudis. La seva família volia que es dedicàs a les lleis però ell s’estimava més la filosofia, i per això va marxar a França, on va estudiar filosofia cartesiana al col·legi de la Flèche.

En aquest col·legi va escriure, el 1734, l’obra Tractat sobre la natura humana, que es publicà anònimament el 1739 i va passar tan desapercebuda que Hume no la va reconèixer com a pròpia fins el 1776. En canvi, La investigació sobre l’enteniment humà, del 1748, va tenir molt d’èxit.

Intentà obtenir la càtedra d’Ètica i filosofia de l’ànima a Edimburg però no ho aconseguí. Va ser bibliotecari de la Facultat d’Advocats d’Edimburg, on va començar la seva Història d’Anglaterra, i també secretari del Departament del Nord a la Secretaria d’Estat de Londres.

Va ser amic de Rousseau i també d’Adam Smith, el teòric del Liberalisme econòmic. Les seves obres van ser incloses a l’Índex d’obres prohibides de l’Església Catòlica. Hume va continuar la línia filosòfica anglesa de l’empirisme i amb els seus plantejaments radicals el va dur fins a les darreres conseqüències. Hume va voler ser el Newton de les ciències humanes. La teoria de la gravitació universal de Newton explicava les òrbites i els moviments dels planetes, el flux de les marees i la caiguda dels cossos. I això gràcies al mètode empíric emprat. Per això Hume volia aplicar el mateix mètode a les ciències humanes i morals.

Per a Descartes, i també per a Locke, tots els coneixements eren, en principi, idees de la ment. Hume accepta el mateix plantejament, però substitueix el concepte d’idea pel de percepció. Els coneixements són per a Hume, en primer lloc, percepcions. El color d’aquestes parets, el renou de la classe de devora, el mal de queixal que tenc... I també l’olor de la mar aquest estiu, el record del Colisseu... són percepcions en la meva ment.

1

IES Mossèn Alcover / Departament de Filosofia / Temari de 2n Batxillerat Tema 10: Filosofia Moderna. Empirisme: Hume

Ara bé, no totes les percepcions són iguals. Hume veu que unes són més intenses que d’altres, més vives i que en elles percebem més detalls, i a més se’ns imposen sense que ho poguem evitar. Per exemple la percepció de la taula sobre la que escric. A aquest tipus de percepcions Hume les anomena impressions.

Però suposem que sortim de classe. Quina percepció tenim aleshores de la taula? La percepció ha perdut intensitat i vivor. És com una imatge més dèbil de la impressió que abans teníem. A aquest tipus de

...