Joan Fuster - Discurs Del 1982 A La Plaça De Bous De Castelló

JOAN FUSTER

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) va ser un escriptor valencià que, tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l'assaig històric, la seua tasca investigadora i editorial abraça diferents aspectes i camps de coneixement , incloent la lingüística, la historia, la filosofia i la poesia.

Fuster va ser l'assagista valencià més important de les generacions d'intel•lectuals sorgides després de la Guerra Civil, amb una força que sobrepassà l'àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i cívica dels territoris catalanoparlants. Durant la dècada dels seixanta va esdevenir un referent cívic al País Valencià en el moviment de represa de la cultura catalana, convertint-se en una figura clau en el valencianisme.

La seua obra, deixant de banda una inicial dedicació a la poesia, es pot classificar en tres blocs:

a) Obres de temàtica humanística i general, com L'home mesura de totes les coses. En aquests llibres Fuster tracta temes que van de la història a la política.

b) Obres destinades a reflexionar i investigar sobre la identitat col•lectiva dels valencians, com Nosaltres els valencians i Viatge pel País Valencià, llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencià.

c) Obres de crítica i d'història literàries: en aquest apartat destaquen els estudis dedicats als clàssics medievals valencians com Ausiàs March, sant Vicent Ferrer o Roís de Corella.

Els assaigs de Fuster responen sempre a una mateixa actitud: la voluntat de comprendre un fet, un problema, d'establir a partir d'ell un examen de consciència. Es tracta d'examinar, de tornar a pensar tot el que sabem sobre qualsevol tema per tal d'aconseguir-ne una comprensió renovada i aprofundida.

En Nosaltres els valencians l’examen de consciència característic de l’assaig fusterià es va convertir en una interrogació radical sobre els valencians com a col•lectivitat. El resultat d’aquest examen constatava un país provincià i despersonalitzat, que no té consciència de ser-ho i que prefereix viure del tòpic en comptes de plantejar-se la seua realitat. L’examen es prolonga en una investigació dels factors històrics i socials que hi ha darrere d’aquest estat de coses i també en una crítica de les insuficiències de la Renaixença valenciana. De Nosaltres els Valencians, Fuster sempre deia que era el llibre que a ell li hagués agradat llegir i no escriure, però com que ningú l’escrigué ho va fer ell.

La influència de Nosaltres els valencians, des de la seua publicació el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana. El llibre de Fuster va actuar com un catalitzador sobre un grup de joves, generalment universitaris, i va obrir pas a una acció cada vegada més decidida per acabar amb el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencià.

Als darrers anys de la seua vida, va suspendre, quasi del tot, la seua activitat pública, i es va dedicar a la investigación i a la catedra universitària. Fruit d’aquest treball són els estudis reunits en llibres i problemas del renaixement. També va ser promotor i primer president d’Acció Cultural del País Valencià. Va morir a Sueca el 21 de juny del 1992. A titol postum el consell li va concedir l’ alta distinció al merit cultural de la Generalitat Valenciana. Com a bon escriptor va escriure el seu propi epitafi: “ací jau Joan Fuster, que va morir com va viure: sense ganes.”

DISCURS

Aquest discurs, el pronuncià Joan Fuster en l'Aplec commemoratiu del 50 aniversari de la signatura de les Normes de Castelló.

Amb el nom de Normes de Castelló o Normes del 32 es coneix l'acord que signaven, a Castelló de la Plana l'any 1932, representants del món de la cultura i del valencianisme polític i institucions culturals de tot el País Valencià, a proposta de la Societat Castellonenca de Cultura. Un acord que certificava l'adopció, adaptada a les particularitats dialectals del valencià, de la reforma ortogràfica empresa al Principat per l'Institut d'Estudis Catalans, amb Pompeu Fabra al capdavant, i que s'havia materialitzat en les Normes ortogràfiques de 1913, i la Gramàtica catalana, del 1918.

L'aplec de Castelló, convocat per Acció Cultural del País Valencià, es va celebrar a la plaça de bous de Castelló el diumenge 25 d'abril del 1982, data de l'aniversari de la històrica batalla d'Almansa del 1707.

“Jo crec que l’acte d’avui, tan emotiu, troba un buit considerable amb l’absència del nostre enyorat, amic i mestre, Manuel Sanchis Guarner. Ell amb la seua paraula, sempre (o casi sempre) calmosa, però sovint també abrandada, hauria posat les coses en el seu lloc probablement més bé que jo. Ell no és entre nosaltres, o és entre nosaltres més que mai, perquè el tenim en la memòria, en una memòria que durarà

...