Begudes isotoniques



BEGUDES ISOTÒNIQUES

1. Introducció

2. Paràmetres a analitzar

3. Mètodes analítics:

4. Material i reactius

5. Objectius del treball 

BEGUDES ISOTÒNIQUES

Introducció

Al practicar esport la temperatura corporal augmenta. Per regular-la, es produeix la sudoració, el que provoca que el nostre organisme perdi aigua i sals minerals. A la vegada aquesta pèrdua de sals fa que disminueixi el rendiment físic i que la recuperació sigui més lenta. Les begudes isotòniques contenen sucres i sals minerals a la mateixa pressió osmòtica que la sang.

Ingerir begudes isotòniques afavoreix el rendiment esportiu i ajuda a restablir les pèrdues ocasionades per l’exercici físic intens.

Amb la finalitat d’evitar una pèrdua de consciencia causada per la hipoglucèmia (descens dels nivells de glucosa en sang), aigua, electròlits i el descens del rendiment, sempre que es fa exercici físic es pot recórrer a les begudes isotòniques, ja que són específiques en aquesta funció.

Hem decidit fer aquest projecte perquè, com a esportistes que som, ens interessa saber quina és la beguda que més s’adequa a la rehidratació i recuperació del nostre cos.

En aquest projecte, explicarem els fonaments d’una beguda isotònica i perquè hidraten millor que l’aigua. Analitzarem begudes isotòniques de les principals marques del mercat, buscant les diferències que hi ha entre elles, si compleixen o no amb el que diu el seu etiquetatge i si la beguda és realment isotònica, o bé és hipertònica o hipotònica. També explicarem com realitzar una beguda isotònica casolana, de forma fàcil i ràpida.

Una solució hipotònica es aquella que té menor concentració de solut en el medi extern en relació al medi citoplasmàtic de la cèl·lula.

Una solució hipertònica es aquella que té major concentració de solut en el medi extern. Una cèl·lula en aquest tipus de solució perd aigua degut a la diferència de pressió, és a dir, la pressió osmòtica, el que provoca fins i tot la mort per deshidratació.

Una solució isotònica es aquella en la que la concentració de solut es la mateixa fora que dins de una cèl·lula.

La pressió osmòtica pot definir-se com la pressió que s’ha d’aplicar a una solució per parar el flux net de dissolvent a través d’una membrana semipermeable.

Paràmetres a analitzar

Analitzarem els següents paràmetres de les diferents marques comercials de begudes isotòniques, fent una taula comparativa per poder veure les diferències que hi ha entre elles.

Sucres:

Minerals:

Fructosa

Sodi

Glucosa

Potassi

Sacarosa

Magnesi

Maltosa

Calci

Clorurs

Fosfats

Mètodes analítics:

SUCRES TOTALS:

Determinació quantitativa de sucres reductors i totals (mètode de Lane i Eynon).

Hi ha diversos mètodes de quantificació de carbohidrats basats en la capacitat reductora dels sucres que tenen lliure el grup carbonil.

Aquests carbohidrats són capaços de reduir elements com el coure (Cu+2), el ferro (Fe+3) o el iode (I2).

En el cas específic del coure, aquest és reduït de Cu+2 a Cu+1. En aquest sentit, en el mètode de Lane i Eynon es fa reaccionar sulfat de coure (II) amb sucre reductor en medi alcalí, formant-se òxid cuprós, el qual forma un precipitat vermell maó. Aquest mètode utilitza blau de metilè com a indicador, el qual és descolorit una vegada que tot el coure ha estat reduït, el que indica la fi de la valoració.

Reactius:

Solució de Fehling A (34,639 g de CuSO4◦ 5H2O en 500 ml d'aigua)

Solució de Fehling B (173 g de tartrat de sodi i potassi, i NaOH en 500 ml d'aigua)

Blau de metilè (1%)

Solució patró de glucosa a l'1%

Solució diluïda de glucosa (50 mg / ml), preparada a partir de la solució patró de glucosa (1%)

Solució d'acetat bàsic de plom al 30%

Oxalat de sodi o potassi en pols

Solució de HCl 1:1

Solució de NaOH 6 N.

Procediment:

Estandardització de la solució de Fehling:

Col·locar la solució diluïda de glucosa en una bureta. Col·locar en un matràs aforat de 250 ml 5 ml de solució de Fehling A i 5 ml de solució de Fehling B. Afegir 2 o 3 gotes de solució de blau de metilè. Diluir amb aproximadament 20 ml d'aigua destil·lada i afegir porcellana.

Portar a ebullició la solució de Fehling i afegir lentament la solució de glucosa sense deixar d'escalfar, fins que desaparegui la coloració blava. Al moment en què desapareix el color de l'indicador, en les vores del fons del matràs es pot observar un cert to vermellós.

Nota: durant tot el temps en què s'afegeix la solució de glucosa, la solució de Fehling s'ha de mantenir en ebullició.

Afegir Blau metilè

Diluir amb aigua destil·lada

Portar a ebullició

Afegir glucosa lentament

Mantenir en ebullició

Observar canvi

En matràs 5mL Fehling A + 5mL Fehling B

Col·locar glucosa a bureta

Estandarització solució Fehling

Preparació de la solució clarificada de sucres:

Pesar una quantitat de mostra tal que en la solució final aclarida, la concentració de sucres reductors sigui de 2 a 5 mg / ml (per gastar entre 10 i 25 ml d'aquesta solució per cada 10 ml de solució de Fehling).

Homogeneïtzar la mostra amb 50 ml d'etanol al 80% (v/v) i traspassar a un matràs aforat de 250 ml; aforar amb etanol (80%), barrejar bé i filtrar.

Prendre una alíquota de 25 ml de la solució filtrada i col·locar en una matràs aforat de 250 ml. Diluir amb 50 ml d'aigua destil·lada i afegir uns pocs mil·lilitres de solució d'acetat de plom (30%), fins a aconseguir la precipitació completa. Barrejar bé i filtrar.

Afegir al filtrat oxalat en pols en petites porcions (una quantitat molt petita presa amb la punta d'una espàtula per evitar el profusió de oxalat) fins a eliminar l'excés d'acetat de plom. Barrejar i filtrar descartant els primers mil·lilitres. El filtratge ha de quedar perfectament transparent.

Preparar solución clarificada de sucres

Pesar mostra

Homogeneïtzar mostra i aforar amb etanol

Filtrar

Pendre alíquota i diluir amb aigua destil·lada i acetat de plom

...