Bio Glucidos

BIOLOGIA

MÚSCULS

La importància de les articulacions en el moviment

Els músculs s’escurcen, estirant l’os i provocant així el moviment de l’articulació. Aquests nomès poden tibar, no poden empènyer, de manera que es necessiten dos tipus de músculs per tal de fer i desfer el moviment d’un os. Aquests són els músculs antagonistes que fan possible la contracció i relaxació d’una articulació.

L’extensor és el múscul que es contrau per provocar l’extensió(estirar) d’una articulació i el múscul flexor és el que es contrau per desfer el moviment(doblegar).

Estructura d’una articulació sinovial

Què passa dins d’una fibra muscular?

La clau de com funcionen els músculs es troba a la seva estructura interna. Les contraccions es duen a terme per lliscaments coordinats de filaments de proteïnes situades dins les cèl•lules musculars.

El sacròmer està constituït per dos tipus de molècules proteiques: filaments prims formats principalment per actina i filaments més gruixuts formats per miosina. Aquestes proteïnes li donen al múscul el seu aspecte estriat. On coincideixen filaments d’actina amb els de miosina hi ha una franja fosca i allà on hi ha nomès actina la franja és blanca i allà on nomès hi ha miosina hi ha una franja grisa.

Els músculs estan constituïts per feixos de fibres musculars que es mantenen unides per teixit connectiu. Cada fibra musuclar és una sola cèl•lula musuclar, rodejada de la membrana cel•lular. Les fibres musuclars poden arribar a fer diferents mesures de llargària però no pasen de 0,10mm de diàmetre. Dins les fibres musculars hi ha el citoplasma que conté mitocondris. Dins de cada fibra hi ha miofibril•les formades per sacròmers.

Com es mou l’actina- la teoria del filament lliscant

1.L’ATP es coloca a sobre de la molècula de miosina i es hidrolitzat a ADP+P+energia. Aquesta energia fa que canviiï la forma del cap de miosina.

2.Aquest fet fa que la miosina encaixi molt bé en el lloc de l’enllaç present a la molècula d’actina i formi un pont juntament amb l’actina.

3.L’ADP i el P marxen del cap de la miosina i aquest es doblega i arrossega l’actina.

4. Finalment l’ATP tonra ala seva posició en el cap de miosina relaxada i desfa el pont entre l’actina i la miosina.

ELS GLÚCIDS

-Els glúcids són biomolècules formades bàsicament per carboni (C), hidrogen (H) i oxigen (O).

-En tots els glúcids poden haver aquests radicals químics:

1.Grup aldehid (H-C=O).

2.Grup cetònic(C=O ).

3.Grup amino (-NH2).

4.Grup hidroxil (OH).

5.Grup carboxil (OH-C=O)

Monosacàrids

Formats per la unió de 3 fins a 7 carbonis enllaçats.

a) Propietats físiques

- Polialcohols amb funció aldehid o cetona.

- No hidrolizables.

-Són cristalitzables.

- Sòlids blancs.

- De gust dolç.

- Hidrosolubles. La solubilitat en aigua és deguda al fet que tant els radicals hidroxil (-OH) com el radicals hidrogen (-H) presenten una elevada polaritat elèctrica i per això estableixen forces d’atracció elèctrica amb les molècules d’aigua, que també són polars.

b) Propietats químiques

-Reductors. Els glúcids son capaços d’oxidar-se, és a dir, de perdre electrons, davant d’altres substàncies que quan els accepten es redueixen. Per aquesta raó, són la font bàsica de les cèl.lules.

CARBONI ASIMÈTRIC-ISÒMERS ÒPTICS.

Carboni asimètric

Hi ha dos tipus D i L. Això es degut ala posició del grup hidroxil OH del carboni asimpetric més allunyat del grup carbonil.

- Si el grup –OH va a la dreta del C asimètric el compost és un isòmer D.

- Si el grup –OH va a l’esquerra del C asimètric el compost és un isòmer L

Isòmers òptics

La presència de carbonis asimètrics dóna als monosacàrids la propietat de l’activitat òptica. Quan un raig de llum polaritzada hi incideix, es produeix una desviació en el pla de polarització, i el raig refractat sorgeix amb un altre pla de polarització.

- Si el desvien cap a la dreta, s’anomenen dextrogires i se simbolitzen amb el signe(+).

- Si el desvien cap a l’esquerra, s’anomenen levogires i se simbolitzen amb el signe(-).

TRIOSES: Són glúcids formats per tres àtoms de carboni.

• TRIOSA GRUP ALDEHID •TRIOSA GRUP CETÒNIC

TETROSES: formats per 4 àtoms de carboni.

-2 aldehids—treosa i l’eritrosa

-1 cetona--- l’eritrulosa

PENTOSES: formats per 5 àtoms de carboni.

Aldopentoses:

-D-ribosa (àcid ribonucleic)

-D-2-desoxirribosa (àcid desociribonucleic)

-D-xilosa (polisacàrid xilan de la fusta)

-L’arabinosa(goma aràbiga)

Cetopentoses:

-D-ribulosa (fotosíntesi)

HEXOSES: Són glúcids amb sis àtoms de carboni.

L’ estructura de les hexoses no és lineal, sinó trencada, a causa dels angles que hi ha entre ets enllaços dels carbonis, els primers i els darrers carbonis queden relativament propers. Per això, en dissolució l’estructura lineal generalment es tanca sobre si mateixa i forma un hexàgon, semblantal d’una molècula anomenada piran, o un pentàgon, semblant al d’un molècula anomenada furan.

Glucosa.Es troba ala sang.

Galactosa. Juntament amb la glucosa forma el disacàrid lactosa, propi de la llet. També es troba com a element constitutiu de molts polisacàrids.

Fructosa. Es una cetohexosa. Es troba en forma de b-D-fructofuranosa. Es molt levogira, per la qual cosa també s’anomena levulosa. Es troba lliure a la fruita i, associada amb la glucosa, forma la sacarosa. Al fetge es transforma en glucosa.

L’enllaç O-glicosídic

L’enllaç O-glicosídic es forma entre dos –OH de dos monosacàrids i suposa el despreniment d’una molècula d’aigua.

Si el primer monosàcàrid és a es formarà un enllaç a-glicosídic i si el primer monosacàrid és b es formarà un enllaç b-glicosídic.

L’enllaç N-glicosídic

A més de l’enllaç O-glicosídic, els sucres poden format també l’enllaç N-glicosídic quan es produeix la substitució d’un grup –OH per un amino. Així es formen els aminoglúcids.

Disacàrids

Unió de dos monosacàrids.

Propietats:

- Dolços.

- Solubles en aigua.

- Cristal•lins.

- Hidrolitzables

...