Biocombustibles

INTRODUCCIÓ

Hi ha diferents tipus de combustibles. Però als combustibles fòssils, no els hi queda molt. La majoria dels cotxes actualment utilitzen aquest tipus de benzina. Ningú no sap del cert quan duraran les reserves actuals de petroli, però els experts comencen a dir que al petroli li queden uns 60 o 70 anys. A més els preus de la gasolina i el gasoil no paren de pujar i cada vegada són més exclusius. Això afecta negativament a tota la economia. Els transportistes, els agricultors i les indústries han de pagar un preu més alt per tot el combustible que utilitzen. Tot això fa que s’encareixin més els preus finals dels productes. Així que ens afecta a tots. A més, la cremada de combustibles fòssils genera una contaminació grandíssima que afecta constantment a la nostra societat i que cada com incrementa més el risc de l’efecte hivernacle. Les fàbriques petrolíferes també són un problema arreu. No paren d’haver-hi conflictes. Pot ser ha arribat el moment de buscar una alternativa a aquest problema global.

Hem buscat informació sobre diferents tipus d’energies renovables. Algunes d’aquestes ens han demostrat que ens poden fer millorar el nostre món en el futur gràcies a la seva baixa contaminació. Tot i que també hem trobat alguns desavantatges com per exemple el preu, l’escassetat, etc.

BIO COMBUSTIBLES

Els bio combustibles són una forma d’energia que prové d’organismes recentment vius o dels seus residus metabòlics. Podem obtenir aquesta forma d’energia a partir del sucre, el blat, el blat de moro o llavors oleaginoses.

Sabent què són ens semblen una solució molt apropiada pel problema dels combustibles que tenim avui en dia. Però l’arrel-bio, que és d’on prové, a vegades pot ser perillosa i poc aventajable .

Com per exemple el bio-etanol, que prové del sucre o del midó. El bio-etanol és un alcohol que en que el seu procés de fabricació és molt similar al de la cervesa. El midó es convertit en sucre al llarg del temps. Pateixen un procés de fermentació. Després el destil•len i queda en la seva forma final. Cal dir que és un combustible que respecte el medi ambient. Tot i que a molts llocs del món es fa servir, per acomplir el Protocol de Kyoto, aquesta solució té una part que no és tant bona. La cultura extensiva del sucre i el blat de moro (d’on es fabrica el midó) podria amenaçar les selves verges i l'aprovisionament alimentari. A més, aconseguir canyes de sucres com a primera matèria és car. Primer de tot per la transformació d’un hidrat de carboni complex a un sucre simple. Però l’energia que produeix és baixa i per tant no molt potent a l’hora de fer servir vehicles que consumeixen molt. Per aquesta raó i per la pobresa de terres conreables, no és tindria cap guany substituir el consum actual de combustibles fòssils. A més, el bio-etanol es pot produir a partir de residus urbans, industrials, agrícoles o forestals. Però igualment no és més barat. Passar de cel•lulosa a sucre fermentable per poder fer el procés esmentat, segueix sent car. Actualment, els països productors d’aquest tipus de bio-combustible són: Brasil, Estats Units i Canadà.

Ens podem trobar altres arrels-bio com el Biodièsel. Aquest, es fabrica a partir de diferents olis i greixos. Els greixos i olis poden provenir de diferents plantacions. Les més comunes són origen vegetal com els olis de soja, colza o gira-sol, o sinó també poden ser d’origen animal. Aquests olis poden ser tant verges com utilitzats. El Biodièsel es va començar a produir a gran escala industrialment a partir de l’any 1992 a Europa (Àustria, Bèlgica, França Alemanya, Itàlia i Suècia). El Biodièsel s’obté a partir d’una reacció anomenada transesterificació:

Aquesta reacció ens permet obtenir Biodièsel a partir de la cadena de Triglicerids (que són els olis o greixos) més alcohol (Metanol). A aquests reactius s’afegeix un catalitzador (sosa) que facilita la reacció. Gràcies a aquest procés podem obtenir dos productes: Biodièsel i glicerina.

Catalitzador (sosa):

Aquesta tècnica d’obtenció i utilització de combutible biodièsel, Redueix les emissions contaminants de: monòxid de carboni (CO) 80%, diòxid de sofre (SO2) 99%, diòxid de carboni (CO2) 100% i hidrocarburs 90%.

Altres avantatges són que depenent del motor, pot disminuir les emissions d’òxids nitrosos (N2O). A més, és biodegradable (no contamina el terra ni les aigües subterrànies). Es pot descompondre el 98,3% del seu líquid en 21 dies. Un altre aspecte molt important d’aquest biocombustible és que no és tòxic. Al ser més lubric, afecta menys en la degradació dels motors i redueix els sorolls produïts. Això causa una gran admiració devant del públic ja que no han d’anar a reparar o revidar el motor tant sobint quan tenen problemes de lubricació. Es a dir, ens benefeicia. També té un major poder dissolvent, fent així possible un manteniment més net del motor. És segur de manipular i transportar, i té un punt d’inflamació que és d’aproximadament 150 CO. Com que no té un procés de fabricació molt

...