Biologia.

Identificació experimental de la presència de glúcids en els aliments (Proves de Lugol; Fehling o Benedict).

PROVES DE LUGOL: Aquest mètode s'utilitza per identificar polisacàrids. Un polisacàrid en contacte amb unes gotes de Reactiu de Lugol (dissolució de iode y iodur potàssic) esdevé un color blau - violeta característic.

La coloració produïda pel Lugol es deu a que el iode s'introdueix entre les espires de la molècula del polisacàrid.

PROVES FEHLING: és una prova que serveix per detectar la presència de glúcids reductors en una dissolució.

Una de les propietats més destacades dels monosacàrids és la de tenir poder reductor que deuen al grup carbonil (aldehid o cetona: C=O) de la seva molècula, de manera que aquest grup carbonil (C=O) s'oxida a carboxil (-COOH).

Per tal d'evidenciar tot això, s'utilitza el reactiu de Fehling el qual consta de dues solucions separades que es mesclen en el moment d'utilitzar-lo. La solució A (blava) és de sulfat cúpric alcalí i la B (incolora) de tartrat sòdic-potàssic. En mesclar les dues solucions, es forma hidròxid cúpric de color blau intens.

En afegir el reactiu de Fehling a una substància reductora (ex.:monosacàrid) el ió cúpric passa a cuprós. La reacció s’accelera escalfant fins a ebullició. El procés s’evidencia per un canvi de coloració: primer desapareix el color blau de l'hidròxid cúpric i es forma un precipitat groc d'òxid cuprós hidratat que passa a una color vermell teula d'òxid cuprós anhidre en continuar l'ebullició.

...