Biologia.

La biologia (del grec «βιος» bios, i, y «λογος» logos, estudi) és una de les ciències naturals que té com a objecte d'estudi la matèria viva i més específicament el seu origen i evolució; així com de les seues propietats (gènesi, nutrició, morfogènesi, reproducció, patogènia, etc.). La biologia s'ocupa tant de la descripció de les característiques i els comportaments dels organismes individuals, com de les espècies en el seu conjunt, així com de la reproducció dels sers vius i de les interaccions entre ells i l'entorn. En altres paraules, es preocupa de l'estructura i la dinàmica funcional comuna a tots els sers vius a fi d'establir les lleis generals que regeixen la vida orgànica i els principis explicatius fonamentals d'aquesta.

La paraula biologia en el seu sentit modern pareix haver sigut introduïda independentment per Gottfried Reinhold Treviranus (Biologie oder Philosophie der lebenden Natur, 1802) i per Jean-Baptiste Lamarck (Hydrogéologie, 1802). Generalment es diu que el terme va ser encunyat en 1800 per Karl Friedrich Burdach, encara que es menciona en el títol del tercer volum de Philosophiae naturalis sive physicae dogmaticae: Geologia, biologia, phytologia generalis et dendrologia, per Michael Christoph Hanov publicat en 1766.

La biologia comprèn un ampli espectre de camps d'estudi que sovint es tracten com a disciplines independents. Juntes, estudien la vida en un ampli camp d'escales. La vida s'estudia a escala atòmica i molecular en la biologia molecular, en la bioquímica i en la genètica molecular. Des del punt de vista cel·lular, s'estudia en la biologia cel·lular, i a escala multicel·lular, s'estudia en la fisiologia, l'anatomia i la histologia. La biologia del desenvolupament estudia el desenvolupament o la ontogènesi d'un organisme individual.

Ampliant el camp a més d'un organisme, la genètica tracta el funcionament de l'herència dels pares a la seua descendència. L'etologia tracta el comportament dels grups, açò és, de més d'un individu. La genètica de poblacions observa una població sencera i la sistemàtica tracta els llinatges entre espècies. Les poblacions interdependents i els seus hàbitats s'examinen en l'ecologia i la biologia evolutiva. Un nou camp d'estudi és l'astrobiologia (o xenobiologia), que estudia la possibilitat de la vida més enllà de la Terra.

Les classificacions dels sers vius són molt nombroses, es proposen, des de la tradicional divisió en dos regnes establida per Linnaeus en el segle XVII, entre animals i plantes, fins a les propostes actuals dels sistemes cladístics amb tres dominis que comprenen més de 20 regnes.

Taula de continguts [amaga]

1 Branques de la biologia

2 Història de la biologia

3 Principis de la biologia

3.1 Universalitat: bioquímica, cèl·lules i el codi genètic

3.2 Evolució: el principi central de la biologia

3.3 Diversitat: varietat d'organismes vius

3.4 Continuïtat: l'avantpassat comú de la vida

3.5 Homeòstasi: adaptació al canvi

3.6 Interaccions: grups i entorns

4 Abast de la biologia

4.1 Estructura de la vida

4.2 Fisiologia dels organismes

4.3 Diversitat i evolució dels organismes

4.3.1 Classificació de la vida

4.4 Organismes en interacció

5 Bibliografia

6 Enllaços externs

[modifica]Branques de la biologia

Biologia ambiental

Biologia humana

Biologia marina

Bioquímica

Biologia Cel·lular

Biologia Molecular

Botànica

Ecologia

Ecologia forestal

Ecologia oceànica

Ecologia teòrica

Limnologia

Fisiologia

Fisiologia animal

Fisiologia vegetal

Genètica

Genètica Mendeliana

Genètica molecular

Citologia

Histologia

Micologia

Microbiologia

Bacteriologia

Virologia

Zoologia

Etologia

[modifica]Història de la biologia

Article principal: Història de la biologia

[modifica]Principis de la biologia

A diferència de la física, la biologia no sol descriure sistemes biològics en termes d'objectes que obeeixen lleis físiques immutables descrites per les matemàtiques. Tanmateix, la biologia es caracteritza per seguir alguns principis i conceptes de gran importància, entre els que s'inclouen: la universalitat, l'evolució, la diversitat, la continuïtat, l'homeòstasi i les interaccions.

[modifica]Universalitat: bioquímica, cèl·lules i el codi genètic

Representació esquemàtica de la molècula d'ADN, la molècula portadora de la informació genètica.

Article principal: Vida

Hi ha moltes constants universals i processos comuns que són fonamentals per a conèixer les formes de vida. Per exemple, totes les formes de vida estan compostes per cèl·lules, que estan basades en una bioquímica comuna, que és la química dels sers vius. Tots els organismes perpetuen els seus caràcters hereditaris mitjançant el material genètic, que està basat en l'àcid nucleic ADN, que empra un codi genètic universal. En la biologia del desenvolupament, la característica de la universalitat també està present: per exemple, el desenvolupament primerenc de l'embrió segueix uns passos bàsics que són molt semblants en molts organismes metazous.

[modifica]Evolució: el principi central de la biologia

Article principal: Evolució biològica

Un dels conceptes centrals de la biologia és que tota vida descendeix d'un origen comú que ha seguit el procés de l'evolució. De fet, aquesta és una de les raons per la qual els organismes biològics exhibeixen una semblança tan cridanera en les unitats i processos que s'han discutit en la secció anterior. Charles Darwin va establir la credibilitat de la teoria de l'evolució en articular el concepte de selecció natural (a Alfred Russell Wallace se'l sol reconèixer com a codescobridor d'aquest concepte). Amb l'anomenada síntesi moderna de la teoria evolutiva, la deriva genètica va ser acceptada com un altre mecanisme fonamental implicat en el procés.

S'anomena filogènia a l'estudi de la història evolutiva i les relacions genealògiques de les estirps. Les comparacions de seqüències d'ADN i de proteïnes, facilitades pel desenvolupament tècnic de la biologia molecular i de la genòmica, junt amb l'estudi comparatiu de fòssils o altres restes paleontològiques, generen la informació precisa per a l'anàlisi filogenètica.

...