Cultura Politca Catalana

En la societat catalana, així com a la resta de l’estat espanyol, es viu un intens debat sobre la relació cada cop més crítica de la ciutadania amb les institucions de la democràcia. Des de fa aproximadament una dècada, amb més o menys intensitat, els conceptes de desafecció política, malestar democràtic han estat presents en la vida política. Actualment, però, la greu situació de crisi econòmica, atur, manca d’expectatives, falta de lideratge i de referents han intensificat aquest debat al voltant de la qualitat democràtica, desafecció política i altres conceptes més generals com el de la cultura política.

La cultura política es defineix com la particular distribució de les pautes d’orientació cap als objectes polítics entre els membres d’una nació. Cada any es realitzen nombrosos estudis per tal de conèixer l’opinió i la relació dels ciutadans envers la política en general. Aquest estudis són utilitzats, entre d’altres, per ajudar a comprendre quines són les actituds, opinions, relació de la societat cap a la política, és a dir, la cultura política d’aquesta societat.

Si s’analitza la cultura política catalana, es pot observar que aquesta no és molt diferent que la de la resta de l’estat espanyol. A principis de la dècada passada (2002), en relació a com es percep el propi ciutadà a si mateix com a actor trobem que l’interès de la societat per la política era molt semblant entre Catalunya i la resta de l’estat espanyol (20% i 25% respectivament). Inclús també compartien el fet de que es mostrava un major grau d’interès per aquelles administracions més pròximes al ciutadà, és a dir, i en ordre decreixent: ajuntaments, governs autonòmics i govern central (encara que en la participació electoral ocorre la inversa). En relació a la capacitat dels ciutadans d’influir en les decisions polítiques, els resultats també eren molt semblants, sent a Catalunya només un 0.1% més elevat que a la mitja d’Espanya. Un altre variable molt semblant és el grau de satisfacció amb el funcionament de la democràcia (en aquest aspecte el País Basc si denota una major insatisfacció).

No obstant també es poden trobar algunes diferències. Per exemple, en el suport al règim democràtic, Catalunya ha mostrat des dels anys 80 un suport major que la mitja d’Espanya, encara que en els anys 90 i 2000 es va produir un fenomen de convergència. Un altre aspecte a tenir en compte és el fet que a Catalunya hi ha una major sensació de desatenció per part dels polítics. Un altre fet diferencial és que a Espanya el perill ideològic, en una escala 1 (extrema esquerra) a 10 (extrema dreta) sempre ha estat un dècimes mes a la dreta que a Catalunya, encara que en els últims anys ha passat de 4’76 (2009) a 4’48 (octubre de 2013).

Si l’objecte d’estudi es centra en Catalunya podem observar alguns canvis substancials entre 2006 i 2013. En primer lloc

...