EL PROBLEMA DE LA DEMARCACIÓ EN CIÈNCIA

EL PROBLEMA DE LA DEMARCACIÓ EN CIÈNCIA

El text ens parla que en un moment concret de la seva vida, Popper va començar a fer-se preguntes com: Quan ha de ser considerada científica una teoria?; o "existeix algun criteri per determinar el caràcter científic d'una teoria? Ell tenia un problema de la demarcació en la ciència, és a dir, intenta definir els límits que formen el concepte ciència.
Tenia una idea de què és la ciència i què és la pseudociència, però no tenia el concepte clar de què és una cosa i l'altre. El que sabem tots, és que la ciència dita d'una altra manera, és tot el que és científic, el que passa al laboratori, el que és acceptat per la comunitat. Les pseudociències són les ciències falses, són afirmacions vagues, contradictòries i fins exagerades. Podem dir que és un sistema de creences, judicis i mitges veritats populars, que es mantenen sempre en una regió incerta. També moltes vegades són infalsables (no s'exposen a quedar refutades) i inverificables (que no poden ser comprovades). Tenia clar que la ciència es diferencia pel seu mètode clarament inductiu que és el mètode científic. Un mètode que es parteix en primer lloc de l'observació per reunir dades. Reunides les dades es generalitza tot per formular teories i lleis. Així podem dir que les teories científiques comencen per l'experiència i aconseguir proves que sostinguin la veritat de l'experiència. També diu que l'astrologia utilitza aquest mètode sense adequar-se a les normes científiques, ja que és lògic que utilitzin aquest mètode perquè l'astrologia consisteix a observar horòscops i biografies agafant moltes dades amb el mètode científic.
Penso que està bé fer-se preguntes d'aquest estil perquè són coses que la gent les té molt assumides amb una idea molt clara de què és cada cosa i no fa l'esforç o no té ganes de revisar significats que en revisar-los pot arribar a ser el que no es pensava en un principi. El problema de la demarcació en ciència ho tenim tots, ja que és difícil tenir clar els límits que configuren el concepte de ciència. La ciència és una branca que va evolucionant mitjançant invents de la tecnologia. Podem dir que els límits que formaven el concepte de ciència antigament no són els mateixos que els límits actuals per causa de nous invents, noves idees, etc.
En conclusió, el problema de la demarcació en ciència tots en tenim perquè tots intentem en un moment saber els límits que formen la ciència. També el problema de la demarcació en ciència és diferent al llarg dels anys perquè no sempre tenim les mateixes idees i tampoc tenim els mateixos aparells. La ciència es caracteritza per l'adquisició de coneixement mitjançant l'observació i experimentant la realitat. Utilitza el mètode científic (reunir dades amb l'observació, generalitzar-les i formular teories). Aquestes teories han de ser falsables (s'exposen a quedar refutades). Un bon exemple és la teoria de la relativitat d'Einstein. Gràcies a ella es van poder fer prediccions i es va descartar que sigui refutada o falsada. Va superar el falsacionisme perquè les prediccions que van fer s'exposaven a l'error i al final van ser certes.
Les pseudociències es basen més en un sistema de creences, judicis i mitges veritats populars.

...