La Garsa
Enviado por dani_tepi • 19 de Septiembre de 2014 • Informe • 422 Palabras (2 Páginas) • 243 Visitas
Garsa
Com entendre les taules taxonòmiques
Garsa
Garsa
Garsa
MENÚ0:00
Reclam
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Corvidae
Gènere: Pica
Espècie: P. pica
Nom binomial
Pica pica
Linneu, 1758
Distribució geogràfica de les diferents subespècies de garsa (Pica pica) Pica p. pica, P. p. asirensis, P. p. bactriana, P. p. bottanensis, P. p. fennorum, P. p. galliae, P. p. germanica, P. p. hemileucoptera, P. p. hudsonia, P. p. jankowskii, P. p. japonica, P. p. kamtschatica, P. p. leucoptera, P. p. mauritanica, P. p. melanotos, P. p. nuttalli, P. p. sericea
Distribució geogràfica de les diferents subespècies de garsa (Pica pica)
Pica p. pica,
P. p. asirensis,
P. p. bactriana,
P. p. bottanensis,
P. p. fennorum,
P. p. galliae,
P. p. germanica,
P. p. hemileucoptera,
P. p. hudsonia,
P. p. jankowskii,
P. p. japonica,
P. p. kamtschatica,
P. p. leucoptera,
P. p. mauritanica,
P. p. melanotos,
P. p. nuttalli,
P. p. sericea
La garsa[1] o blanca[2] (Pica pica) és un dels ocells més coneguts a Catalunya, sobretot a les zones de conreu i als parcs de les ciutats. Se l'identifica fàcilment pel color, blanc al ventre i a les ales, i negre a la resta del cos, amb irisacions de to blau, verd o morat a les vores de les ales i a la cua. Fa uns 46 centímetres de llargada. Habita tot Europa, excepte a Islàndia, Còrsega, Sardenya i les Balears, a la zona temperada de l'Àsia, a l'Àfrica septentrional i a l'oest de l'Amèrica del Nord. Existeixen nombroses subespècies.
Garsa
Pertany a l'ordre dels passeriformes,[3] que es caracteritza per tenir unes dimensions petites o mitjanes i per construir nius més o menys complexos, a terra o elevats. Dins d'aquest ordre, s'agrupen en la família dels còrvids. Un bec robust i negre, amb la punta lleugerament corbada n'és la característica distintiva.
És un ocell molt sociable i gregari a l'hivern. A l'estiu i a la primavera es desplaça en parella, mentre que a la tardor i a l'hivern s'aplega en estols més grans. És omnívor; s'alimenta d'insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i pollets d'altres ocells, carn morta, cireres, nous, raïm, fruita en general, patates i pastanagues.
Les garses s'aparellen per tota la vida, i la parella roman junta també fora de la temporada de cria.[4][5] Cada any, a principi de primavera, construeixen un niu nou, de forma esfèrica amb una o dues entrades laterals,[4] situat habitualment a la capçada d'un arbre
...