La Garsa

Garsa

Com entendre les taules taxonòmiques

Garsa

Garsa

Garsa

MENÚ0:00

Reclam

Classificació científica

Regne: Animalia

Fílum: Chordata

Classe: Aves

Ordre: Passeriformes

Família: Corvidae

Gènere: Pica

Espècie: P. pica

Nom binomial

Pica pica

Linneu, 1758

Distribució geogràfica de les diferents subespècies de garsa (Pica pica) Pica p. pica, P. p. asirensis, P. p. bactriana, P. p. bottanensis, P. p. fennorum, P. p. galliae, P. p. germanica, P. p. hemileucoptera, P. p. hudsonia, P. p. jankowskii, P. p. japonica, P. p. kamtschatica, P. p. leucoptera, P. p. mauritanica, P. p. melanotos, P. p. nuttalli, P. p. sericea

Distribució geogràfica de les diferents subespècies de garsa (Pica pica)

Pica p. pica,

P. p. asirensis,

P. p. bactriana,

P. p. bottanensis,

P. p. fennorum,

P. p. galliae,

P. p. germanica,

P. p. hemileucoptera,

P. p. hudsonia,

P. p. jankowskii,

P. p. japonica,

P. p. kamtschatica,

P. p. leucoptera,

P. p. mauritanica,

P. p. melanotos,

P. p. nuttalli,

P. p. sericea

La garsa[1] o blanca[2] (Pica pica) és un dels ocells més coneguts a Catalunya, sobretot a les zones de conreu i als parcs de les ciutats. Se l'identifica fàcilment pel color, blanc al ventre i a les ales, i negre a la resta del cos, amb irisacions de to blau, verd o morat a les vores de les ales i a la cua. Fa uns 46 centímetres de llargada. Habita tot Europa, excepte a Islàndia, Còrsega, Sardenya i les Balears, a la zona temperada de l'Àsia, a l'Àfrica septentrional i a l'oest de l'Amèrica del Nord. Existeixen nombroses subespècies.

Garsa

Pertany a l'ordre dels passeriformes,[3] que es caracteritza per tenir unes dimensions petites o mitjanes i per construir nius més o menys complexos, a terra o elevats. Dins d'aquest ordre, s'agrupen en la família dels còrvids. Un bec robust i negre, amb la punta lleugerament corbada n'és la característica distintiva.

És un ocell molt sociable i gregari a l'hivern. A l'estiu i a la primavera es desplaça en parella, mentre que a la tardor i a l'hivern s'aplega en estols més grans. És omnívor; s'alimenta d'insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i pollets d'altres ocells, carn morta, cireres, nous, raïm, fruita en general, patates i pastanagues.

Les garses s'aparellen per tota la vida, i la parella roman junta també fora de la temporada de cria.[4][5] Cada any, a principi de primavera, construeixen un niu nou, de forma esfèrica amb una o dues entrades laterals,[4] situat habitualment a la capçada d'un arbre

...