La contaminació de l’aigua de mar
Enviado por xerganera • 16 de Enero de 2013 • Trabajo • 2.405 Palabras (10 Páginas) • 447 Visitas
1-. Introducció 3
2-. La sobreexplotació i la contaminació dels recursos naturals 3, 4
3-. La sobreexplotació dels recursos hídrics 5
4-. L’impacte sobre l’aigua superficial: els rius 6
5-. L’impacte sobre l’aigua subterrània: els aqüífers 6, 7
6-. La contaminació de l’aigua dolça 7
7-. La contaminació de l’aigua de mar 8
8-. La contaminació del mar mediterrani 9
9-. Conclusió 9
10-. Bibliografia 10
Introducció.
Crec que es important saber que l’aigua es un recurs natural que es pot esgotar. Que vull dir en açò? Molt fàcil, l’aigua es un recurs natural que el ser humà necessita ja que si no bevem morim deshidratats perquè el 75% del nostre cos es aigua. I com explicaré en la informació que posaré desprès, no es que disposem de molta aigua potable per poder jugar amb ella, si no que el que tenim que fer es cuidar-la, no malgastar-la, i sobretot no embrutar-la amb deixalles ni residus contaminants de fàbriques.
La sobreexplotació i la contaminació dels recursos naturals.
L’enorme pressió que l’ésser humà fa sobre el medi natural provoca un deteriorament i empobriment dels recursos naturals; es el que anomenem impactes ambientals.
Els impactes mediambientals mes greus son a conseqüència d’una banda de la sobreexplotació dels recursos naturals i de l’altra de la contaminació ambiental produïda per la contaminació ambiental produïda per l’acumulació de residus i abocaments incontrolats. Els recursos que reben impactes ambientals mes intensos son l’aigua, l’aire i la vegetació.
Tenim que tindre en conter que s'ha duplicat en 15 anys la petjada ecològica que pot suportar el planeta. La humanitat està utilitzant els recursos naturals un 50% més ràpid que el que la Terra pot renovar.
La petjada ecològica, que és la mesura que determina el grau d'impacte que té el consum humà sobre els ecosistemes i la seva capacitat de regenerar-se, la qual s'ha més que duplicat des del 1966. El 2007 (l'any més recent per al qual hi ha dades disponibles) la humanitat utilitzava l'equivalent d'un planeta i mig per realitzar les seves activitats.
Fins i tot en modestes projeccions de l'ONU sobre el creixement de la població, el consum i el canvi climàtic per a l'any 2030, la humanitat necessitarà dues Terres per absorbir els residus de diòxid de carboni i mantenir-se al dia amb el consum de recursos naturals. Les xifres donades a conèixer indiquen que la humanitat s'enfronta a reptes no només per conservar la biodiversitat, sinó també per parar el canvi climàtic, la reducció de la fam i la pobresa arreu del món.
La Terra pot cobrir les necessitats energètiques, la solució passa per deixar enrere els combustibles fòssils i apostar, clarament, per l'energia renovable.
Juntament a tot açò tenim la contaminació dels recursos que és la presència de substàncies nocives i molestes en l'aire, l'aigua i els sòls, dipositades allà per l'activitat humana, en tal quantitat i qualitat, que poden interferir la salut i el benestar de l'home, els animals i les plantes, o impedir el ple gaudi de la vida.
Les formes de contaminació i les seves fonts poden ser molt variades; pot estar composta de substàncies sòlides, líquides i gasoses. A més, hi ha altres formes de contaminació que s'han de prendre en compte, com ara el soroll, la calor i les olors.
Les principals fonts de contaminació dels recursos naturals són:
1-. Les industries, en forma de fum o pols, les quals són llançades a l'atmosfera i contaminen l'aire.
2-. Aigües residuals d'origen industrial, que constitueixen la principal font de contaminació de les aigües.
3-. Les aigües dels claveguerams procedents de l'activitat humana.
4-. Productes químics, els quals són arrossegats per les aigües, entre altres plaguicides, fertilitzants, deixalles d'animals, etc.
5-. Residus sòlids provinents de la indústria i de les activitats domèstiques.
6-. Emanacions gasoses produïdes pel transport automotor.
7-. Dispersió d'hidrocarburs a les vies fluvials i marítimes, causades per el transport a través d'aquestes vies.
Però aquestes no són les úniques activitats que fan que es contaminen els recursos si no que hi ha moltes més que deuríem de controlar si volem que queden recursos per als futurs humans que vinguen a la terra.
La sobreexplotació dels recursos hídrics
Malgrat una aparent abundància, l'aigua dolça, tenint en compte el creixement de les necessitats humanes, és poc abundant en la biosfera.
El problema del recurs de l'aigua dolça és actual. La major part dels països industrialitzats pateixen hores d'ara una greu penúria, fins i tot aquells que a semblen millor proveïts d'aquest element.
Si tenim en compte l'incessant augment de les necessitats d'aigua en la civilització contemporània, no oblidar les grans quantitats d'aigua necessàries en l'agricultura, no només als països desenvolupats sinó també a aquells en vies de desenvolupament. A partir de to açò s'arriba a la conclusió que l'aigua és ja escassa en no poques regions del món i sens dubte figura en primer pla dels recursos naturals susceptibles de llevar a la humanitat en un futur pròxim.
També hi ha que tindre en conter que no només se sobreexplota l’aigua superficial, sinó també l’aigua subterrània. Per saber més tenim que tindre en compte aquestes dades:
- El consum d’aigua s’ha multiplicat per quatre els darrers 50 anys.
- El 70% de l’aigua es necessita per a l’agricultura.
- El consum humà nomes representa un petit percentatge, però requereix que l’aigua siga potable.
- El desenvolupament tecnològic permet disposar d’aigua per als diversos usos, però, si es porten a terme projectes hidràulics sense tenir-ne en compte l’impacte ambiental, es poen originar situacions de conseqüències greus per al medi natural i per a la societat.
L’impacte sobre l’aigua superficial: els rius
Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat. Té un cabal determinat i desemboca en el mar, en un llac o en un altre riu, en aquest últim cas es denomina afluent. De vegades acaben en zones
...