La pneumònia associada a la ventilació mecànica és la principal infecció adquirida als Serveis o Unitats de Cures Intensives.

infermeria en situacions critiques: practiques al laboratori

  procediments relacionats amb la cura de la via aèria

STOP NAV

Medidas básicas de obligado cumplimiento

• Formación y entrenamiento apropiado en la manipulación de la vía aérea (aspiración de secreciones bronquiales).

(Veure procediment en aquest mateix document).

• Higiene estricta de las manos antes de manipular la vía aérea  (productos de base alcohólica).

Abans i després de la manipulació de la via aèria.

• Higiene bucal utilizando clorhexidina (0,12%- 0,2%).

Mínim tres cops al dia, recomanable quatre.  

(Veure procediment en aquest mateix document).

• Control y mantenimiento de la presión del neumotaponamiento (> 20 cm H2O)

Si >30 cm H2O risc de lesions a la mucosa traqueal i si <20 cm H2O  risc de NAV. Realitzar la mesura sempre abans de higiene oral i recomanable també desprès de les mobilitzacions dels pacients.

• Evitar, siempre que sea posible, la posición de decúbito supino a 0º .La posición recomendada es una posición semi-incorporada (30-45º). 

Especialment als pacients amb nutrició enteral. Comprovar la posició cada 8 hores i després dels canvis de posició.

• Favorecer los procedimientos que permitan disminuir de forma segura la intubación y/o su duración.

Valoració diària de la retirada de la sedació, possibilitat de l’extubació, ús de ventilació mecànica no invasiva quan estigui indicat.

• Evitar los cambios programados de las tubuladuras, humidificadores y tubos traqueales. Si se realiza el cambio éste no debe ser inferior a cada 7 días en el caso de tubuladuras ni a 48 horas en el caso de humidificadores.

No realitzar canvis rutinaris de tubuladures.

Medidas optativas específicas altamente recomendables

• Aspiración continua de secreciones subglóticas.

El tub endotraqueal emprat disposa d’un orifici dorsal per sobre del baló de pneumotaponament que permet aspirar les secrecions traqueals que  s’acumulen a l’ espai subglòtic del pacient.

• Descontaminación selectiva del tubo digestivo (completa u orofaríngea). En pacientes con función de la vía digestiva se administrará el protocolo completo, en caso contrario solo se aplicará a nivel orofaríngeo. La combinació més freqüent és: Anfotericina B, Tobramicina i Polimixina E. 

Per vía digestiva  s’administrarà 10 ml. de la solució rentant la sonda abans i  després amb 20 ml H2O.

Prèvia a l’ administració de la pasta oral, realitzar higiene bucal exhaustiva amb clorhexidina 0,12%-0,2% i retirar restes de pasta anterior. Estendre la pasta oral per les diferents zones de la boca (genives, paladar, llengua, etc.) mitjançant l’aplicació directa amb els dits o una turunda, prèvia col·locació de guants no estèrils.

• Antibióticos sistémicos (dos días) durante la intubación en pacientes con disminución del nivel de consciencia. Esta medida únicamente previene las neumonías precoces en un grupo seleccionado de pacientes con disminución de consciencia.

          Tub d’aspiració subglòtiques      Descontaminació per SNG

PROCEDIMENTS

1. Procediment d’aspiració de secrecions bronquials segons l’evidència

L’ús d’una tècnica correcte al realitzar les aspiracions bronquials contribueix a reduir l’aparició de NAV. Podem  utilitzar la tècnica oberta o tancada.

Técnica d’aspiració oberta

• Higiene de les mans.
• Posar-se la mascareta i ulleres de protecció ocular .
• Es recomana una pressió negativa d’aspiració  baixa, de 80- 120 mm de Hg.
• En pacients amb ventilació mecànica preoxigenar amb O2 al 100%  durant 30 segons mínim, ajustant la FiO2  al respirador.
• Col·locar- se els guants estèrils.
• Mantenir la ma dominant (la que hagi d’introduir la sonda al tub endotraqueal) totalment estèril. Podem utilitzar l’altra ma para agafar tot allò que precisem.
• Connectar la sonda a la unitat d’ aspiració sense perdre l’esterilitat. La sonda no haurà d’ocupar més de la meitat de la llum de la via aèria artificial.
• Retirar la funda i agafar la sonda per la part proximal, evitant tocar l’extrem distal.
• Introduir la sonda suaument, sense aspirar. En pacients amb ventilació mecànica es podrà introduir la sonda a través del swivel o connexió, traient el tap, o bé desconnectar-lo del sistema de ventilació, sempre amb la ma no dominant.

• Quan la sonda arribi a la carina, es notarà resistència i el pacient tossirà, retirar la sonda 1 cm abans de començar a aspirar.
• Realitzar l’aspiració: posar el dit polze sobre l’orifici de control de l’aspiració.
• No perllongar l’ aspiració durant més de 15 segons per evitar trauma a la mucosa i hipòxia.
• Retirar la sonda  aspirant de forma continua.
• Post oxigenar al pacient  amb O2 al 100%  al menys durant 30 segons.
• Aspirar l’orofaringe en acabar el procediment.
• En el cas de necessitar aspirar novament deixar descansar al pacient 20-30 segons.

• Higiene de les mans.
• Assegurar-se que l’equip sempre quedi disponible per una altra aspiració.

Tècnica d’aspiració tancada

• Higiene de les mans.
• Connectar el catèter d’aspiració tancat al swivel i per l’altre extrem, a l’aspirador.
• Regular la pressió d’aspiració.
• Oxigenar al pacient mitjançant un mecanisme manual existent en el ventilador mecànic, de temps autolimitat.
• Col·locar una xeringa amb sèrum sali a l’entrada pel sèrum (per rentar la sonda al finalitzar l’aspiració). 
• Activar l’ aspirador.
• Introduir el catèter dins del tub: realitzar una maniobra repetida d’empènyer el catèter i lliscar la funda de plàstic que cobreix la sonda cap enrere amb el polze i l’índex fins que es noti resistència o el pacient presenti tos.
• Aplicar la aspiració mentre es retira el catèter.
• Assegurar-se de retirar completament la sonda a l’interior de la funda de plàstic de manera que no obstrueixi el flux  aeri.
• Injectar la xeringa de sèrum al catèter mentre s’aplica aspiració para netejar la llum interna.
• Post oxigenar al pacient.    

                           Sistema tancat               Sistema obert