La propagación del virus del ébola

Què és?

L'ébola és una malaltia infecciosa viral aguda que produeix febre hemorràgica en humans i primats (micos, goril•les i ximpanzés) i la taxa de mortalitat pot arribar al 90%.

Es va detectar per primera vegada el 1976 en dos brots simultanis ocorreguts en Nzara (Sudan) i Yambuku (República Democràtica del Congo, llavors Zaire). El llogaret en què es va produir el segon d'ells està situada prop del riu Ébola, i d'aquí pren el seu nom.

El virus altera un tipus de cèl•lules anomenades "endotelials" que recobreixen la superfície interior dels vasos sanguinis i la coagulació. En danyar els vasos sanguinis les plaquetes no són capaços de quallar, i els pacients sucumbeixen a un xoc hemorràgic que deriva en una pèrdua molt greu de sang.

Es propaga mitjançant la transmissió de persona a persona, per contacte directe de les mucoses (pell que recobreix el nas, la boca i els genitals) o una lastimadura a la pell amb la sang o altres fluids corporals (femta, orina, saliva , semen) de persones infectades amb símptomes. La infecció també pot passar si la pell lesionada o les membranes mucoses d'una persona sana entren en contacte amb roba bruta, roba de llit o agulles usades contaminades amb fluids d'un pacient amb Ebola. Els homes que s'han recuperat de la malaltia encara poden transmetre el virus a través del seu semen fins a 7 setmanes després de la recuperació.

Com s’identifica?

Els primers símptomes d'aquesta malaltia són febre sobtada i alta, debilitat intensa i dolor muscular, de cap i de coll, seguits de vòmits, diarrees, erupció cutània, funcions renal i hepàtiques alterades i intenses hemorràgies internes i externes.

Tal i com explica l'Organització Mundial de la Salut (OMS), els pacients són contagiosos mentre el virus estigui present en la sang i les secrecions.

No són contagiosos durant el període d'incubació (interval des de la infecció fins a l'aparició dels símptomes). Aquest període oscil•la entre 2 i 21 dies, encara que generalment els símptomes apareixen entre els cinc i deu primers dies després del contagi.

El diagnòstic definitiu del virus d'Ébola només es pot obtenir mitjançant proves de laboratori en l'orina i en la saliva. Els exàmens més comuns, segons explica l'OMS, són proves d'immunoadsorció enzimàtica (ELISA), detecció d'antígens, seroneutralització, reacció en cadena de polimerasa amb transcriptasa inversa i aïllament del virus mitjançant cultiu cel•lular.

Les mostres dels pacients infectats tenen un enorme perill biològic i s'han de prendre en condicions de màxima protecció.

...