La sordesa

SORDESA

Què és?

La sordesa és l’afebliment o la privació de la capacitat auditiva. Pot tractar-se d’una pèrdua parcial (Hipoacúsia) o total (Cofosi). Pot tenir diferents orígens i pot ser de diferents tipus, però és un fet que afecta al desenvolupament de la parla i a l’aprenentatge escolar del nen o nena en qüestió.

La sordesa com a deficiència, es refereix a la pèrdua o anormalitat d'una funció anatòmica i / o fisiològica del sistema auditiu , i té la seva conseqüència immediata en una discapacitat per sentir, el que implica un dèficit en l'accés al llenguatge oral .

Partint de que l'audició és la via principal a través de la qual es desenvolupa el llenguatge i la parla, hem de tenir present que qualsevol trastorn en la percepció auditiva del nen afectarà el seu desenvolupament lingüístic i comunicatiu, els seus processos cognitius i, conseqüentment, la seva posterior integració escolar, social i laboral.

Es considera que, a Espanya, 2 de cada 1.000 nens i nenes nascuts tenen problemes d’audició i que, d’aquests, 1 de cada 1.000 és sord.

ESTADÍSTICA

Tipus de sordesa

Depenent del moment d'aparició, del tipus i del grau de les mateixes les perdudes auditives poden ser:

Segons el moment d'adquisició:

- Sordesa prelocutiva: la pèrdua auditiva és present abans que s'hagi desenvolupat el llenguatge.

- Sordesa postlocutiva: la pèrdua auditiva apareix quan ja existeix llenguatge.

Segons la localització de la lesió:

- Sordesa de conducció o de transmissió: presenten alteracions en la transmissió del so a través de l'oïda externa i mitjana .

- Sordesa de percepció o neurosensorial: són degudes a lesions en l'oïda interna o a la via nerviosa auditiva .

- Sordesa mixta: la causa és de conductiva i de percepció.

Segons el grau de pèrdua auditiva:

- Pèrdues lleus: es tracta eventualment d’una pèrdua tonal lleugera. Deficiència Auditiva Lleugera. Es percep difícilment la veu baixa o allunyada, però la parla amb veu normal és percebuda ( 20 i 40 dB ).

- Pèrdues mitjanes: és necessari aixecar una mica la veu perquè la parla sigui percebuda i el nen entén millor el que li diuen quan mira a l’emissor ( 41 i 70 dB ).

- Pèrdues severes: només es percep la veu forta quan es produeix prop de l’orella. Tots els sorolls fort són percebuts ( 71 i 90 dB ).

- Pèrdues profundes: no és possible percebre la parla i només els sorolls molt potents són percebuts ( 91-100 dB ).

- Cofosi. No es percep res.

Diagnòstic

Antigament, la sordesa infantil no es detectava fins els dos o tres anys de vida, etapa on es mostraven els símptomes més clars i evidents que el nen en qüestió patia un problema d’audició. Però actualment, gràcies als darrers avenços tecnològics s’ha pogut treballar en una detecció de problemes auditius en nadons.

És clau per a un correcte desenvolupament de les competències lingüístiques del nen sord que la seva deficiència sigui detectada el més aviat possible.

El protocol a seguir en la realització de proves per a diagnosticar una deficiència auditiva en nadons és diferent en cada comunitat autònoma. Algunes, tot i que no és el cas de Catalunya, fan aquestes proves a tots els nadons, de manera que es pot fer un diagnòstic definitiu abans que el nen

...