Patologies Del Genoll

GENOLL: els lligaments, els meniscs i les seves lesions

Esther Altemir Chamorro

1r C (científic)

06.03.13

Educació física

Carles González

Índex

1. EL GENOLL..................................... pàg 3

2. EL MENISC I LES SEVES LESIONS................. pàg 4

2.1 El menisc.................................... pàg 4

2.2 Lesions...................................... pàg 4

2.2.1 Quists..................................... pàg 4

2.2.2 Ruptures meniscals......................... pàg 5

2.2.3 Desinserció meniscal....................... pàg 5

3. ELS LLIGAMENTS I LES SEVES LESIONS ........... pàg 6

3.1 Els lligaments............................... pàg 6

3.2 Lesions...................................... pàg 6

3.2.1 Distensió lligamentosa..................... pàg 8

3.2.2 L’esquinç.................................. pàg 8

4. BIBLIOGRAFIA (I WEBGRAFIA).................... pàg 9

5. OPINIÓ........................................ pàg 9

1. EL GENOLL

El genoll és una articulació, la més gran, i de les més complexes, del cos humà.

Està format per la unió del fèmur i la tíbia. També conté la ròtula.

Està envoltada per una càpsula articular i uns quants lligaments que li proporcionen estabilitat. Al voltant del genoll s'inserten alguns músculs com els isquiotibials o el quàdriceps.

Suporta la major part del pes del nostre cos quan estem de peu. Aquesta articulació combina l'acció del fèmur, la tíbia, la ròtula i els dos meniscs, dos discs cartilaginosos. El fèmur i la tíbia componen la part més important del genoll, mentre que la ròtula fa varies funcions com servir per la inserció del tendó del quàdriceps i el tendó rotulià, la funció del qual és transmetre la força quan el quàdriceps es contrau.

Els lligaments que conformen el genoll són el lligament lateral extern, el lligament lateral intern, el lligament creuat anterior i el lligament creuat posterior.

Tot i que l'entenem com a una única articulació, realment està composta per dos: la femorotibial i la femoropatelar. La primera és la més important.

Els moviments principals del genoll són la flexió i l'extensió.

2. EL MENISC I LES SEVES LESIONS

2.1 EL MENISC

Els meniscs també es coneixen com cartílags amb forma de mitja lluna. Són estructures de col·làgena i tenen les fibres disposades en dos sentits diferents: en forma de circumferència, per suportar la càrrega i radialment per suportar la separació que es produeix quan hi ha una compressió massa forta. Els dos que n'hi ha s'anomenen menisc intern i menisc extern.

El menisc intern té forma de mitja lluna i és més ample per la part posterior. La seva part anterior s'ajunta al cap de la tíbia i va per davant del lligament creuat anterior (LCA). La seva part exterior s'ajunta entre el menisc extern i el lligament creuat posterior (LCP).

El menisc extern es pot dir que forma quatre cinquens d'un "anell" i la seva amplada és més o menys igual en les seves parts. També agafa part de la tíbia, més que el menisc intern. La seva part anterior va per darrere del LCA, amb el que s'ajunta parcialment. La seva part posterior s'ajunta per davant de l'extrem posterior del menisc intern.

Tots dos meniscs tenen unes fibres unides a la ròtula.

Les funcions principals d'aquestes estructures són:

1) Ajuda en la lubricació del genoll, perquè segrega líquid sinovial.

2) Absorbeix el cop, produït entre el fèmur i la tíbia.

3) Limita la flexió i l'extensió, actuant com una mena de "topes".

4) Estabilitza el genoll

5) Fa de transmissor de càrregues a través del genoll ja que són elàstics.

2.2 LESIONS

2.2.1 Quists

Quan el tamany és prou gran es poden apreciar des de fora. Són més freqüents a l'extern i quan més es noten és tenint el genoll en flexió. Poden ser formats degut a petites ruptures degeneratives o per una ruptura meniscal que deixa que passi el líquid sinovial.

2.2.2 Ruptures meniscals

El menisc intern es trenca amb més freqüència que l'extern. La ruptura d'un menisc és el resultat de l'aplicació de forces de compressió, de tracció o d'una combinació de les dos.

Quan tenim el genoll en extensió si no hi ha una lesió d'algun lligament, el genoll està estable i no els podem trencar. En canvi, quan fem una flexió màxima els dos meniscs estan compresos i si intentem fer un moviment mol forçat es pot trencar. Generalment el menisc intern es trenca per una rotació interna massa forçada i l'extern es trenca per una rotació externa massa forçada. No sempre han de ser ruptures totals. Acostumen a ser ruptures parcials que van "creixent" progressivament amb més traumatismes.

Hi ha alguns factors que predisposen a la persona a patir una ruptura com per exemple la laxitud dels lligaments, una insuficiència muscular, uns hàbits laborals incorrectes, l'obesitat, la desviació dels genolls cap a fora o cap a dintre o els esforços violents en la pràctica esportiva.

Els símptomes més habituals són el dolor, tenir un antecedent traumàtic, que hi hagi un vessament ("derrame" en castellà), que hi hagi un bloqueig o que n'hi hagin "crecs".

...